L’ESCENARI ESTATAL
Política 27/02/2016

Quin és l'estalvi real de la supressió de les diputacions que proposen PSOE i C's?

El cost dels càrrecs polítics no supera els 75 milions a tot l'Estat

Roger Tugas
4 min
El cost polític de les diputacions: 75 milions

BarcelonaLa supressió de les diputacions ha sigut segurament l’element més polèmic dels inclosos en el pacte segellat dimecres pel PSOE i Ciutadans (C’s). La seva eliminació ha sigut un element que ha anat apareixent intermitentment en els últims anys en l’arena política, sobretot arran de l’auge de les noves formacions, que n’han fet bandera en defensar que són organismes usats pels grans partits per alliberar militants amb recursos provinents de l’erari públic, si bé és cert que també l’exlíder del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba ja va plantejar-ho el 2011 com a candidat a les eleccions espanyoles. El fet que siguin organismes d’elecció indirecta -el seu ple el componen regidors, en funció dels resultats dels partits en els comicis locals-, que l’actuació concreta dels quals passi més aviat desapercebuda i que sovint serveixin per ocupar persones que es dediquen bàsicament a fer feina orgànica de les formacions polítiques els ha atorgat fama de poc transparents i, en conseqüència, d’opaques i poc útils.

Ara bé, com que la seva tasca és realment útil per als municipis petits, la supressió no seria completa, sinó que l’acord passa per reconvertir-les en consells d’alcaldes per suplir aquest suport als pobles. Així, quin seria l’estalvi concret de l’operació? Quan Rubalcaba ho defensava el 2011, assenyalava que la mesura permetria alliberar 1.000 milions d’euros, una quantitat que el líder de C’s, Albert Rivera, va multiplicar per deu durant la precampanya del 20-D. Llavors va afirmar que la supressió de les diputacions estalviaria 10.000 milions, un impacte que ara, arran del pacte amb el socialista Pedro Sánchez, ha reduït a la meitat, fins als 5.000 milions. Quina és la quantitat correcta?

67 cops menys que l’anunciat

L’última dada anunciada per C’s sembla igualment complicada d’assolir. I és que, precisament, el pressupost de les diputacions va ser de 5.971 milions el 2015. És la despesa aprovada pels 38 ens provincials existents, ja que les comunitats uniprovincials no en tenen i les diputacions forals del País Basc i els consells i cabildos insulars de les Illes Balears i les Canàries queden exclosos de la mesura. I, d’aquesta quantitat, prop d’una quarta part és per a despeses de personal, i C’s ha volgut calmar els empleats públics assegurant que la supressió no comportarà acomiadaments, ja que hi podrà haver “reassignacions”, per anar a treballar als nous consells d’alcaldes o en altres administracions. Els únics que han de patir, assenyala el partit de Rivera, són els càrrecs polítics i els seus assessors.

Segons afirmen, l’objectiu és acabar amb tot l’aparell “burocràtic”. Així, doncs, quin és el cost polític de les diputacions, realment? Les dades del ministeri d’Hisenda concreten que el pressupost per a aquests càrrecs que C’s vol suprimir amb la reconversió a consells d’alcaldes va ser el 2015 de 75 milions. Una quantitat que admet valoracions sobre si és o no excessiva, però que, en tot cas, queda clarament per sota de les previsions fetes públiques. En concret, és 66,7 cops inferior als 5.000 milions d’estalvi que el partit de Rivera va anunciant a tort i a dret.

D’aquesta manera, els 75 milions inclouen com a principal partida els 33 milions de sous per als diputats provincials. La quantitat de membres del ple depèn del nombre d’habitants de la província i, en total, les 38 diputacions en sumen 1.040. De mitjana, per tant, cada diputat té un cost públic de 34.091 euros, malgrat que aquesta xifra balla en funció de si forma part de l’equip de govern de la diputació o no -i, igualment, s’ha de tenir en compte que és una quantitat que s’estalvia l’ajuntament del qual també forma part, atès que no pot percebre dos sous públics.

Així mateix, l’altra gran partida és la dels eventuals i càrrecs de confiança, que poden assessorar tant l’equip de govern de la diputació com els seus grups polítics. En total, van costar 30,2 milions el 2015. La llei fixa que el nombre màxim de càrrecs de confiança és equivalent al límit d’eventuals de l’ajuntament de la capital de la província, el qual, al seu torn, depèn del nombre d’habitants. Tot i això, el ple de la diputació pot modificar a la baixa aquest sostre i no permetre nomenar-ne tants, igual que decideix quants assessors són per al govern i quants per a cada grup polític -un fet no exempt de polèmica en algunes diputacions per l’arbitrarietat amb què es pot decidir la distribució.

Directius i dietes

D’altra banda, el pressupost inclou partides per un cost total de set milions d’euros per a directius públics de les diputacions, si bé és cert que només nou en tenen i que cinc d’aquests set milions se’ls gasta la de Barcelona. Finalment, les diputacions gasten 3,8 milions en dietes i en quilometratge per als diputats provincials.

A més, la diputació amb una despesa política més elevada és la de Barcelona, amb 11,5 milions, seguida de Sevilla (5,8 milions) i Alacant (3,8 milions), si bé és cert que també són de les províncies més poblades. En tots tres casos, el cost polític per habitant queda per sota de la mitjana del total de províncies amb diputació, de 3,2 euros. Des d’aquest filtre, on els polítics i assessors surten més cars és a Terol (9,6 euros per habitant), seguit d’Osca (7,2 euros) i Palència (6).

En total, doncs, 75 milions d’estalvi en costos polítics que cal saber encara com s’enfilaran cap als 5.000 milions promesos per C’s. I és que, si els consells d’alcaldes han de continuar prestant els serveis que reben ara de les diputacions els municipis -en recaptació tributària, assessorament jurídic i fiscal, neteja o serveis socials- i no han d’acomiadar treballadors públics, la despesa sembla complicat que variï.

stats