La disfòbia i masclisme de Vox que governen Castella i Lleó
El PP evidencia incomoditat però no desautoritza l’extrema dreta
MadridNi un mes després que el PP obrís les portes del primer govern autonòmic a Vox, l’extrema dreta ja difon des de les institucions públiques el seu discurs més retrògrad. Abans d’assumir la vicepresidència de la Junta de Castella i Lleó, Juan García-Gallardo va haver de justificar-se pels seus tuits homòfobs i masclistes. Ja a l’executiu castellanolleonès, Gallardo ha sigut notícia aquests últims dies per unes declaracions discriminatòries i masclistes amb les persones amb discapacitat. “No es pot tractar les dones com a discapacitades perquè no ho són. Són igual o tan bones que els homes, per això no necessiten cap quota”, va dir en un esmorzar informatiu el 9 de maig. La polèmica va culminar aquesta setmana amb Gallardo dirigint-se a la diputada socialista amb discapacitat Noelia Frutos: “Miri, jo no la tractaré amb cap condescendència i li respondré com si fos una persona com tota la resta, no com fa el seu grup parlamentari”. Tot i optar per mantenir un perfil baix en un inici, dijous el president de Castella i Lleó, el popular Alfonso Fernández Mañueco, i davant l’allau de crítiques, va demanar “disculpes i perdó” a les “persones o entitats” que hagi pogut ofendre el seu vicepresident.
No va rebre, en canvi, cap desautorització de Vox. El partit d’extrema dreta, de fet, es va reafirmar en les paraules de Gallardo i el portaveu del grup al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, va acusar els mitjans de comunicació d’haver “manipulat” les seves paraules. “La va tractar amb el màxim respecte, no com la procuradora a ell”, va dir Espinosa de los Monteros dijous a RNE, en referència a Frutos. Segons el portaveu de Vox, Gallardo va dir que tractaria la diputada “com si fos una persona com tota la resta” perquè Noelia Frutos li va dir que no ho fes amb “paternalisme”. Ara bé, en la seva intervenció, Gallardo va anar encara una mica més enllà i va aprofitar per oposar-se al dret a l’avortament de les dones: “L’esquerra és hipòcrita, li interessen els discapacitats que han nascut, però no els que no han nascut. És l’esquerra que, amb les seves lleis de la mort, de l’eutanàsia, de l’avortament, convida els pares a avortar, a triturar el ventre de les mares de nens als quals es detecta la discapacitat”, va afirmar.
El que diu Vox no és cap novetat, sinó el que defensa l’extrema dreta: un discurs discriminatori, homòfob i masclista. Ho evidenciava el mateix Gallardo en una sèrie de tuits l’any 2011 quan deia, per exemple, que el futbol estava “ple de maricons” i defensava que l’exjugador del Reial Madrid Raúl González tornés a la selecció espanyola per “heterosexualitzar” l’esport. També assegurava que “ser feminista és ridícul i més si no ets dona” i afegia: “Que ridícul que les dones exigeixin igualtat de tracte, quan el que volen és seguir sent tractades igual de bé que fins ara”. El PP va firmar un programa de govern amb Vox en què van acceptar incorporar el concepte de violència intrafamiliar, el que fa servir l’extrema dreta per negar la violència masclista, a més de “promoure una immigració ordenada” que obre la porta al que defensa Vox: expulsar els immigrants que entren il·legalment a l’Estat.
Els equilibris del PP
El primer govern de coalició amb l’extrema dreta s’està convertint ja en una llosa per a l’estratègia de moderació del PP d’Alberto Núñez Feijóo. Mañueco fa equilibris per no desautoritzar el seu vicepresident i fa pinya amb l’acord de govern. “Jo dono suport al govern de Castella i Lleó, que per això soc el president”, va dir a preguntes dels periodistes. És evident, però, que el pacte de govern amb Vox està portant problemes a un PP que comença a estar nerviós quan mira a les eleccions andaluses del 19 de juny, en què les enquestes auguren una pujada de l’extrema dreta, que podria situar-se com a segona força.
Feijóo va evitar dijous valorar les paraules de Gallardo: “No faig de comentarista dels comentaris del vicepresident d’una comunitat autònoma”. Va assegurar que desconeixia el que havia dit, però tot seguit va dir que li semblaven unes declaracions “sorprenents”. Des de la cúpula popular defensen que ells només es fan responsables de les declaracions dels seus càrrecs públics i no de les dels seus socis.
L’extrema dreta, en canvi, aprofita l’estratègia del PP de mà estesa al govern espanyol per als pactes d’estat per continuar fent forat en el seu electorat. Aquesta setmana, per exemple, el líder de Vox, Santiago Abascal, burxava en el “col·laboracionisme” dels populars: “Menys lliçons de falsa responsabilitat d’estat i més responsabilitat amb la immensa majoria dels espanyols que volen distància infinita amb Sánchez”. El 19-J serà una prova de foc per veure si el nou projecte de Feijóo serveix per frenar l’auge de Vox i si els populars estan disposats o no a repetir eleccions per evitar compartir govern amb Vox -el president andalús, Juanma Moreno, hi ha obert la porta-. O tot al contrari, si el PP continua sent presoner de l’extrema dreta.
