Divisió entre els funcionaris d'Hisenda sobre el trasllat a l'Agència Tributària de Catalunya

BarcelonaEl finançament singular és el moll de l'os de l'acord entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa president de la Generalitat. Comporta un procés llarg i complex i un element clau són els funcionaris que hauran de nodrir la Hisenda catalana. Amb tot, Illa va assegurar en una entrevista a l'ARA aquest cap de setmana que els treballadors de l'Agència Tributària espanyola a Catalunya podrien passar a treballar a la catalana, en un procés que pot ser equivalent al que va passar entre Guàrdia Civil i Mossos: "És una opció que es va seguir en el seu moment, que crec que respon a un plantejament de sentit comú, d'oferir a aquelles persones que s'hi vulguin incorporar que puguin fer-ho", va dir. Aquest és un pas clau per assumir un rol en la gestió tributària el 2028, però genera divisió dins el cos funcionarial d'Hisenda, tal com ha pogut comprovar aquest diari.

Per ara, ja s'ha assumit que la Hisenda catalana no intervindrà en la gestió de l'IRPF fins al 2028, tot i que el pacte d'investidura entre el PSC i ERC preveia que començaria el 2026. Un dels motius és la manca de múscul de l'Agència Tributària de Catalunya, que ara mateix només són uns 800 treballadors. Per fer-ho una de les opcions és agafar personal de la Hisenda espanyola que ja és a Catalunya. Amb les dades consultades de la delegació de l'Agència Tributària Espanyola a Catalunya, hi ha uns 4.678 funcionaris a Catalunya, on els inspectors –una elit de la màxima categoria, A1– són 445 del total, mentre que els tècnics, A2, són 1.604, i els agents tributaris, del grup C1, són uns 1.758. En aquest sentit, no tot el personal potencialment afectat veu un eventual traspàs a la Hisenda catalana de la mateixa manera. Mentre que els inspectors –agrupats en l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE)— hi declaren obertament la guerra parlant de "ferm rebuig", no és el cas dels tècnics d'Hisenda, que s'obren a la mesura, optant per la voluntarietat, tal com explica el secretari general del sindicat de tècnics Gestha, José María Mollinedo, en una conversa amb l'ARA. "Pot ser similar al traspàs de la Guàrdia Civil a Mossos, o el de Rodalies", etziba.

El representant dels tècnics defensa que "hi ha multitud de traspassos que passen a dependre de la Generalitat, hi ha molta experiència a Catalunya i a totes les comunitats". Ara bé, no ha rebut "cap informació d'Hisenda ni en l'àmbit estatal" i l'opinió de la seva associació es basa en els documents signats entre la Generalitat i l'Estat, el compromís de la setmana passada o les paraules d'Illa a l'ARA. Per això, Mollinedo associa el rebuig expressat per un altre sector "per la polarització política derivada del Procés i l'antagonisme entre Madrid i Catalunya", però que com a tècnics hi estan oberts. "Entenem que els traspassos haurien de ser de manera voluntària pels que vulguin després d'una negociació", conclou. Segons el seu criteri, "altres traspassos de serveis no generen aquesta tensió" i n'enumera una llista des que es va aprovar la Constitució. Un exemple és la recaptació de l'IRPF, també en el govern del popular José María Aznar.

Precisament, sosté que un bon grapat de professionals poden estar interessats a passar-se a la Hisenda catalana: "Els tècnics d'Hisenda serien els més fàcils de ser traspassats a la Generalitat", rebla. El motiu és que els homòlegs catalans, els tècnics tributaris, escalen al nivell A1, cosa que els ofereix una mobilitat i progressió salarial que no tenen a l'Estat. Els agents tributaris a la Hisenda espanyola, per sota dels tècnics, continuarien al subgrup C1 i tindrien les mateixes condicions. Sobre aquests dos col·lectius, els més nombrosos, Mollinedo apunta que entre els tècnics al Principat almenys el 20% poden estar arrelats al Principat, dada que se supera en el cas dels agents. En canvi, els que no tenen arrelament i que volen tornar al seu lloc d'origen són els més complexos, juntament amb els inspectors tributaris –els que més s'hi han oposat–: "No voldrien perquè les retribucions a l'Estat són bastant superiors". I és que el fet de poder ingressar fins a 150.000 euros l'any amb quinze o vint anys de trajectòria és un caramel temptador, segons diu.

Segons el pla director de l'Agència Tributària de Catalunya, presentat la setmana passada per la Generalitat, es preveu, sense especificar com s'obtindrien, que hi hagi 400 agents de reforç de cara a l'any que ve a la Hisenda catalana, i 700 agents pel 2027. Què en diuen des del ministeri que pilota María Jesús Montero? Fonts consultades recalquen que encara no disposen d'informació sobre aquest eventual trasllat perquè encara no s'ha aprovat res i no entren en els calendaris o documents de la Generalitat. "Res de nou", rematen, amb un horitzó del 2028 que els queda molt lluny.

Oposició furibunda

A diferència de la posició dels tècnics tributaris, l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE) està indignada i ha fet diversos comunicats els últims dies, als quals es remet al ser preguntada per l'ARA. "Estarem molt atents a com es pretén executar aquest disbarat", asseguren, afegint que expressa el seu "ferm rebuig i profunda preocupació per un eventual trasllat de personal funcionari de l'agència estatal a la catalana sense el seu consentiment". Fins i tot reclama a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que "es comprometi públicament a garantir que no es durà a terme cap mena de traspàs general o forçós".

En el seu cas s'oposa de ple que sigui un traspàs com el del cos de Mossos i carrega contra "un atac a la cohesió fiscal de l'Estat que comportarà un fraccionament de l'Agència Tributària en un irresponsable exercici de ruptura de la caixa única". Fins al punt d'asseverar, davant l'acord de mitjans de juliol a la Comissió Bilateral entre la Generalitat i l'Estat, que "el que seria de sentit comú és no cedir a les peticions de l'independentisme". Veuen l'Agència Tributària com un dels pilars fonamentals del sistema tributari espanyol i qualsevol traspàs com "un atac frontal".