Tribunals
Política 10/01/2023

La majoria progressista del TC es fractura abans de debutar

Els set magistrats no han arribat a un acord que eviti el xoc de candidatures de Conde-Pumpido i Balaguer per a la presidència

3 min
Conde-Pumpido i Balaguer al palau de la Zarzuela.

MadridLa majoria progressista al Tribunal Constitucional arrenca amb divisió interna. El sector de set magistrats s’ha reunit aquest migdia per abordar qui ha de ser el pròxim president o presidenta de la institució i no han arribat a un acord. S’hi postulen dos membres del grup: Cándido Conde-Pumpido, proper al govern espanyol, i María Luisa Balaguer, catedràtica en dret constitucional andalusa marcadament d’esquerres però més allunyada de la influència política. Segons fonts consultades per l’ARA, l’intent de sortir de la presa de contacte amb una única candidatura de cara al ple d’aquest dimecres ha fracassat. “Tot està pendent. Es veurà demà”, indiquen. Així, la previsió és que l’escenari quedi obert i en la mateixa votació, que és secreta, es dirimeixi qui compta amb més suports.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En l’acte de presa de possessió d’aquest dilluns al TC, en el qual es va formalitzar l’entrada dels recentment escollits Juan Carlos Campo, Laura Díez, María Luisa Segoviano i César Tolosa, es va poder veure nítidament la distància entre els dos aspirants. Durant el còctel posterior a la cerimònia van estar constantment rodejats, per separat, de diversos convidats. Hi ha una imatge que explica l’estat de les coses i és la proximitat que van mostrar Conde-Pumpido i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que va allargar la seva assistència fins al final, a diferència de la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, que van marxar amb celeritat. Fonts de l’entorn de Bolaños asseguren que el ministre va parlar amb tots dos.

La dreta, amb Balaguer 

Tanmateix, la situació és que Balaguer comptaria amb el suport dels quatre magistrats de la dreta, que perseguirien l’objectiu que no sortís escollit algú tan afí al PSOE com Conde-Pumpido. Aquest magistrat es va guanyar l'animadversió dels conservadors quan, en el seu vot particular a la sentència sobre l’estat d’alarma –els conservadors el van tombar–, va qualificar els membres de l’altre grup de “juristes de saló”. Així, Balaguer podria comptar, sumant-hi el seu, amb cinc vots. Amb tot, columnistes destacats de la dreta com Arcadi Espada i Federico Jiménez Losantos apostaven aquest dimarts des de les pàgines d’El Mundo per optar pel “mal menor”, Conde-Pumpido, en lloc d'una Balaguer que va fer vots particulars en les resolucions del TC sobre la sentència de l'1-O.

L’ex fiscal general de l’Estat podria superar Balaguer si el voten els sis membres restants del bloc progressista, i fins i tot amb un empat a cinc també, perquè la llei estableix que té prioritat l’antiguitat –en aquest cas és la mateixa– i, si no, la persona de més edat. És per això que és rellevant conèixer el sentit de vot que poden tenir els membres del grup més orientat a l’esquerra. Fonts consultades no avancen aquesta concreció, si bé alguns mitjans apunten que María Luisa Segoviano, proposada pel Consell General del Poder Judicial tot i no ser la candidata preferida del bloc progressista, podria decantar-se per Balaguer. Els uneix el tarannà feminista. En una entrevista a Onda Cero la setmana passada, a més, va valorar facultats com la de procurar el consens i “llimar asprors”, cosa de la qual presumeix Balaguer i que no casaria amb els antecedents del seu rival anteriorment esmentats. 

Enríquez es postula de vicepresident

Juntament amb la presidència, al ple d’aquest dimecres també es votarà la vicepresidència, a la qual es postula el magistrat de més edat del bloc conservador i actual president en funcions, Ricardo Enríquez. La norma no escrita del TC diu que els dos grups es reparteixen els dos càrrecs de la cúpula de la institució, si bé no sempre ha estat així. De moment, el bloc de la dreta impulsa un candidat, però si no hi ha unanimitat per triar un president, els progressistes tindrien a la seva mà escollir un magistrat del seu sector també per a la vicepresidència.

stats