El dol oficial per la mort del Papa: és compatible amb un estat aconfessional?

BarcelonaLes condolences per la mort del papa Francesc s'han estès arreu del món. Les banderes han onejat a mitja asta pel traspàs del pontífex en països tan diferents com els Estats Units, Polònia, Itàlia, el Brasil, Moçambic o l'Índia, mentre que a l'Argentina, el seu país natal, s'ha decretat un dol nacional de set dies. A mig camí, Espanya va declarar tres dies de dol, una decisió que el Govern va replicar a Catalunya i que ha afectat els actes oficials per Sant Jordi. Més enllà del que significa el Papa per a la comunitat catòlica, els governs socialistes han justificat la decisió emparant-se en el lideratge "moral" de Francesc i la seva defensa dels pobres, els immigrants i les víctimes de la guerra al món. Ara bé, ¿és possible la declaració de dol nacional per la mort d'una figura religiosa en un estat que, com l'espanyol, és aconfessional?

Els experts consultats per l'ARA són unànimes: la declaració és compatible amb l'article 16.3 de la Constitució espanyola, que fixa que cap confessió tindrà caràcter estatal i, alhora, insta els poders públics a "tenir en compte les creences religioses de la societat espanyola", mantenint relacions de cooperació amb l'Església catòlica –l'única que es menciona explícitament– i la resta de confessions. "La Constitució no assumeix cap religió com a estatal, però valora positivament el fet religiós. Així ho ha establert el Tribunal Constitucional", explica el professor de dret constitucional Pablo Nuevo, de la Universitat Abat Oliba CEU. És una diferència respecte a estats laics, com França, on hi ha un mandat més explícit als poders polítics de desterrar la religió del que és públic.

Però encara hi ha un factor més que pot justificar la decisió, segons Iván Aybar, professor de dret a la UAB: "No hem d'oblidar que el Papa representa l'estat del Vaticà, amb el qual l'estat espanyol manté relacions bilaterals molt estretes des de fa segles", subratlla. Al funeral del pontífex ja han confirmat l'assistència els reis d'Espanya, així com les vicepresidentes María Jesús Montero i Yolanda Díaz i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños (tot i que no el president espanyol, Pedro Sánchez). Seguint amb aquesta argumentació, la declaració del dol oficial podria fins i tot tenir cabuda dins d'un estat laic si s'adopta "des de la perspectiva de les relacions internacionals entre estats sobirans", remarca el jurista.

"A nivell jurídic, no hi ha absolutament cap problema de compatibilitat", corrobora el professor de filosofia política de la UPF Camil Ungureanu. "Un problema més delicat és el polític. Clarament, aquí la decisió del consell de ministres és una decisió política", afegeix l'expert, que subratlla, també, que en el cas espanyol s'ha tingut en compte "l'exemplaritat" de Francesc i la seva defensa dels valors morals. "La justificació és secular", afirma. És precisament el que va defensar el govern del PSC davant les crítiques de la CUP i d'ERC a la decisió: "La seva influència supera el món cristià", va respondre la consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque.

La missa de Sant Jordi a Palau

A Catalunya, la declaració de tres dies de dol per la mort del Papa ha coincidit amb una altra decisió que pot fregar els límits de l'aconfessionalitat: la incorporació de la missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat al programa d'actes del Govern per la diada. Fins ara, aquesta missa es feia a porta tancada, amb l'assistència dels polítics que volien anar-hi –el mateix Illa hi va anar l'any passat, abans de ser president–. Aquest any el Govern havia anunciat que tota la missa es retransmetria amb senyal institucional, però finalment la cerimònia es va celebrar també en intimitat en senyal de dol per la mort de Francesc. En tot cas, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va justificar la incorporació de la missa a l'agenda oficial per la ressonància cristiana del dia de Sant Jordi. "No és tant una missa institucional. El govern és aconfessional i té tot el respecte per totes les confessions. Ara, tampoc hem de negar les arrels cristianes", va afirmar Illa, al diàleg amb l'escriptor Javier Cercas.

Què hi diuen els experts? Per a Aybar, decisions com aquesta demostren que, a Espanya i a Catalunya, encara hi ha institucions que actuen com si el model de relacions amb les religions fos més aviat "el propi d'un estat confessional sociològic". Nuevo no hi veu problema, sempre que l'assistència de les autoritats, líders polítics i de les forces armades sigui opcional. Aquest és, sosté, l'únic límit que imposa la Constitució espanyola. Ungureanu creu que la "justificació democràtica" d'aquesta decisió és un "debat obert". I també apunta a un altre flanc, el de la lluita entre les esquerres i les dretes per reivindicar els valors religiosos. Un exemple és l'assistència de Donald Trump al funeral de Francesc: el president americà treu pit d'anar-hi malgrat haver estat obertament bel·ligerant amb l'agenda social del Papa. "Estem enmig d’una guerra cultural. I ja veurem què passa i quin serà el proper Papa", apunta Ungureanu. La conclusió, resumeix, és que l'esquerra no vol deixar la religió (ni els 1.400 milions de catòlics del món) en mans de les forces reaccionàries.