MOCIÓ DE CENSURA

Els dubtes del PNB davant d’un escenari enverinat

El sector institucional, encapçalat per Urkullu, recela de Pedro Sánchez

El PNB està fet un autèntic embolic. Mira els pros i contres i, per primera vegada en molts anys, no sap què fer. Està acabant de ser el protagonista d’una partida en què no hauria volgut participar mai. Es debat entre el negre i el blanc, sense possibilitat del gris. Fins fa una setmana, abans de la sentència del cas Gürtel, ho tenia tot, més enllà de les crítiques d’Arnaldo Otegi i d’una certa incomoditat amb els independentistes catalans “que ja els passarà”, com diu un destacat jeltzale preveient l’aixecament de l’article 155. Mai amb tan poc havia aconseguit tant: governa a Euskadi a totes les institucions importants amb el PSE i amb l’ajuda del PP; per primera vegada té un peu i mig en el govern de Navarra; rendibilitza els seus 5 diputats per treure més de 500 milions d’euros de peatge pressupostari a Rajoy; està a l’alça en la intenció de vot; tira endavant el dret a decidir al Parlament per tancar la porta al sobiranisme d’esquerres. La moció de censura de Pedro Sánchez ha pertorbat el seu estat de confort. Sap que en les pròximes 36 hores s’hi juga molt. Té poc a guanyar i molt a perdre.

El partit va anunciar aquest dimecres a la tarda a través del seu compte de Twitter que es reunirà dijous al matí a l’Euzkadi Buru Batzar (EBB) de manera extraordinària per seguir la moció de censura, però la veritat és que els membres de l’executiva nacionalista, inclòs el lehendakari Iñigo Urkullu, estan en contacte permanent des de fa diversos dies. Cada un explorant possibles sortides, analitzant les propostes del PP i del PSOE i sol·licitant opinions, sobretot, de la part econòmica.

D’un partit com el PNB, del seu històric pragmatisme, se’n pot esperar qualsevol cosa. Amb l’excepció de Cs, no hi ha cap partit amb el qual no hagi pactat alguna vegada. Però ara ja no es tracta de pragmatisme o transversalitat, sinó de perdre o guanyar: de supervivència. I més quan sap, per les seves converses amb l’independentisme català i amb EH Bildu, que amb el seu suport es pot fer fora Rajoy de la Moncloa. La primera incògnita-excusa s’ha volatilitzat. Està sol davant del perill, com Gary Cooper.

Andoni Ortuzar i el seu equip de capçalera -el que convoca tant per a les anàlisis d’estratègia a llarg termini com per a les urgències a curt- fa dies que compara els pros i els contres d’adoptar una actitud o una altra davant de la moció. Francament, en el plat de mantenir Rajoy hi ha més paperetes: els més de 500 milions que arribaran a Euskadi i que van a fer-li mitja campanya electoral a les municipals i forals. També saltaria pels aires la seva còmoda majoria al Parlament basc amb el PP. Posaria en risc la seva influència al Congrés, que hauria de compartir amb altres. Trencaria el seu privilegiat estatus, tant a Euskadi com a l’Estat. A més, no està clar què li donaria més vots.

Arguments per votar en contra

A l’altre plat de la balança hi ha una raó de pes: donar suport a hores d’ara al PP, un partit corrupte segons la sentència de l’Audiència Nacional, convertiria el PNB en connivent amb la corrupció i, per si fos poc, ho faria al costat de Cs, la seva bèstia negra. El debat que va mantenir l’EBB sobre què fer amb els pressupostos si no s’aixecava el 155 apareix ara com una partida de dòmino de diumenge a la tarda.

El PNB ha sigut un partit de dues ànimes, el famós pèndol que anava de l’autonomisme al sobiranisme, segons la conjuntura; però de vegades s’oblida que també s’ha regit per una direcció bicèfala: d’una banda, el partit, i de l’altra, el govern. Una subdivisió que, a diferència de l’anterior, se sustenta menys en la ideologia i en l’estratègia i més en la pràctica, en el dia a dia.

El PNB que viu a les institucions sempre ha sigut menys partidari dels girs bruscos, gairebé traumàtics, com el que es planteja ara. Hi ha dirigents la seva tasca dels quals és als Parlaments o entre els batzokis que es mostren més proclius a aquests canvis, a actuar amb un cert risc, motivat per l’opinió de les bases. Aquesta doble perspectiva està present també ara en el debat que s’està produint a la Lehendakaritza i a Sabin Etxea.

Des d’aquest PNB institucional s’apunta que posar en risc el que s’ha aconseguit ara o el que es podria aconseguir amb Rajoy seria un error majúscul. Tampoc veuen que Pedro Sánchez sigui una persona capaç de liderar l’era post PP i d’inaugurar un nou cicle polític a l’estat espanyol, sinó que temen que obri la porta a Albert Rivera convocant eleccions. El dia després de Sánchez els fa tanta por o més que el dia abans. On a partir d’avui la majoria dels que donen suport a Sánchez veuen una oportunitat, el PNB només hi veu risc. O la incertesa de participar en alguna cosa intangible, o la certesa de quedar-se amb allò tangible. Amb el risc de convertir-se en el segon gran damnificat de la Gürtel. Un escenari enverinat.

El calendari incert que es deriva de la moció de Pedro Sánchez

Divendres, comunicació a Felip VI

Pedro Sánchez podria ser el nou president del govern espanyol aquest divendres. Només, però, si guanya la moció de censura contra Mariano Rajoy. En cas que el socialista obtingués la confiança dels diputats, la presidenta de la Cambra, Ana Pastor, hauria de comunicar de forma “immediata” el resultat de la votació a Felip VI, tal com estableix l’article 178 del reglament del Congrés. Així, el rei procediria al nomenament i dissabte es publicaria al BOE el reial decret. Sánchez, per tant, podria ser president a tots els efectes ja el cap de setmana.

Dissabte, presa de possessió

Cap dels tres intents de moció de censura debatuts al Congrés des de la Transició no van prosperar. El fet de no tenir precedents dificulta la conformació d’un calendari clar sobre els passos que seguirà el nou govern. Si es pren com a referència l’últim relleu presidencial del 2011, quan Zapatero va traspassar el càrrec a Mariano Rajoy, la presa de possessió s’hauria de produir l’endemà mateix que Sánchez guanyés la proposta. És a dir, dissabte. Tenint en compte, però, que l’acte s’hauria de celebrar en cap de setmana, podria ser que Sánchez ho posposés fins al dilluns 4 de juny.

La setmana vinent, els ministres

Una altra de les incògnites que presenta la moció de Sánchez és l’hipotètic nomenament d’un nou govern socialista. En cas que la proposta de Sánchez prosperés, el nou president podria nomenar els ministres el mateix dia en què fos investit. Previsiblement, el dilluns 4 de juny. La presa de possessió del govern socialista es produiria la setmana vinent, quan els nous responsables de les carteres ministerials jurarien o prometrien la Constitució al Palau de la Zarzuela, en presència del rei Felip VI i de qui seria president del govern, Pedro Sánchez.

Més continguts de