Política 03/07/2017

Els dubtes legals sobre el paper dels funcionaris

La fiscalia posa el personal públic en el punt de mira

Núria Orriols
2 min
Treballadors públics van declarar a la caserna de la Guàrdia Civil.

BarcelonaEn les últimes dues setmanes han acudit a declarar a la Guàrdia Civil treballadors públics pels preparatius del referèndum de l’1 d’octubre. Han sigut citats com a testimonis però la fiscalia ja els ha posat en el punt de mira com a peça de l’engranatge per organitzar la votació, com també ha fet amb les empreses proveïdores de la Generalitat. Ara bé, ¿els funcionaris poden incórrer en delictes penals per participar en els preparatius de l’1-O? ¿O poden ser sancionats per un expedient administratiu? Segons experts consultats per l’ARA, la resposta és pantanosa. Primer de tot distingeixen entre la jurisdicció penal i una eventual sanció administrativa.

En el segon supòsit, els especialistes consultats ho tenen clar: els funcionaris que depenen de l’administració catalana només poden ser expedientats per la Generalitat mentre que els que podria sancionar l’Estat són només els d’habilitació “nacional”, secretaris i els interventors municipals, la qual cosa afecta el paper dels ajuntaments en l’1-O. “L’expedient disciplinari només el pot posar la mateixa administració”, diu Marc Marsal, professor de dret administratiu, a l’ARA.

L’àmbit penal, però, és una altra cosa. Advocats penalistes consultats consideren que, a priori, no es podria acusar un funcionari de prevaricació, perquè acostuma a fer “actes de tràmit” i no dicta resolucions. El delicte de prevaricació, exposa una jurista consultada, està reservat per a qui faci resolucions “injustes”, que només poden fer càrrecs de designació política -des dels consellers fins a subdirectors generals passant per secretaris i directors- i no la majoria de funcionaris, que fan actes de tràmit. Tanmateix, un dels consultats, que prefereix no identificar-se, avisa: “Tècnicament responsabilitzar des del punt de vista penal els treballadors públics és molt complex però hi ha elements per pensar que l’Estat ho pot utilitzar com a mesura de pressió”.

Col·laboradors necessaris?

Tot i que d’entrada es descarta el delicte de prevaricació, un altre advocat consultat adverteix que hi ha matisos. Explica que, moltes vegades, el càrrec polític dicta una resolució basant-se en informes tècnics o jurídics elaborats per funcionaris. En aquest tipus de procediments assevera que el ministeri públic podria acusar els funcionaris de ser “col·laboradors necessaris” en el delicte de prevaricació -com passa en qüestions mediambientals o d’urbanisme-. En aquests casos, apunta aquest advocat, les penes són similars a les de l’autor del delicte. Posa d’exemple el cas de l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar com a cooperadores dels delictes atribuïts a l’expresident Artur Mas per impulsar el procés participatiu del 9-N.

En el cas del delicte de desobediència, els experts consultats asseguren que per acusar els funcionaris caldria abans un avís previ, tal com ha fet el Tribunal Constitucional amb tots els consellers i alts càrrecs, advertint-los que no poden fer el referèndum. Ara bé, també remarquen que en el cas del 9-N no hi va haver notificació als acusats i se’ls va condemnar per desobediència.

Una altra de les vies que podria triar l’Estat, avisa un altre expert, és la del Tribunal de Comptes, com ja ha passat amb el 9-N per iniciativa de l’entitat Societat Civil Catalana. En aquest cas, tots els participants en una decisió que comporti despesa pública poden ser cridats a respondre patrimonialment.

stats