El dilema és ara entre pragmatisme o bloqueig

3 min

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Bruseles. — Carles Puigdemont, en una imatge recent a Brussel·les. FRANCESC MELCION

MadridSorpresa. Hi ha hagut un gran resultat dels socialistes. Ens havien dit molt reiteradament –sobretot les empreses d’enquestes– que venia una onada conservadora irresistible a favor del canvi, i que el PP estava en condicions de guanyar les eleccions generals sense esforçar-s’hi gaire, i no ha sigut així. Feijóo ha fet un bon resultat, amb un increment notable de vots i escons, però el fet és que no arriba, que no podrà assolir la presidència del govern sumant els seus diputats i els de Vox. Sánchez, en canvi, pot intentar la reedició d’un teixit de pactes que li permeti seguir al Palau de la Moncloa. El dilema és entre pragmatisme o bloqueig.

La diferència de vots entre PP i PSOE és relativament escassa, i facilitarà que Feijóo reivindiqui l’oportunitat de sotmetre’s a la investidura, qüestionant els possibles acords del PSOE per mantenir-se en el govern. No crec que el líder popular aconsegueixi el seu objectiu. Necessitaria abstencions que difícilment podrà obtenir. Vistos els resultats, el més probable és que Sánchez pugui presentar-se a les consultes que aviat obrirà el rei Felip VI per dir-li que pot reunir els 176 vots que necessitaria per tornar a tenir el suport del Congrés. Depèn, en part, de forces independentistes, tant catalanes com basques.

Repetició electoral?

Aquest resultat interpel·la directament aquestes forces. És evident que voldrien augmentar la pressió sobre el PSOE. Però és improbable que els socialistes ho poguessin pair. Podem pensar que el preu polític per les concessions, en especial a ERC, ja el van pagar a les passades eleccions municipals i autonòmiques. Ara bé, Esquerra no ha tret gran profit d’aquest suport i intercanvi de contrapartides polítiques amb els socialistes. Al contrari, ha fet un important pas enrere en aquestes eleccions. Junts tampoc ha tret benefici de l’estratègia contrària, és a dir, de la pressió sostinguda sobre el govern socialista. Per tant, els uns i els altres s’hauran de preguntar ara si a la ciutadania, i a ells mateixos, els convé més la repetició de les eleccions o l’inici d’una nova legislatura, encara que probablement serà –o seria– més conflictiva que l’anterior.

És curiós, en tot cas, que per al PP la victòria electoral sigui en aquestes circumstàncies poc més que un premi de consolació. Podem pensar que s’ha quedat relativament a la vora del seu objectiu, però sense els suports necessaris. Ara bé, si tornem a viure una etapa de bloqueig que acabi en el reconeixement que no es pot formar un nou pacte parlamentari, i si, per tant, anem a unes noves eleccions generals d'aquí a uns mesos, Feijóo tindrà una nova oportunitat. Potser és la seva esperança. Un cop vist que el PP no ha pogut portar a terme el salt qualitatiu a què aspirava, pot alimentar l’expectativa que Sánchez no se’n surti, qüestionant, per començar, que per a una nova investidura els socialistes s’hagin d’aliar novament amb Bildu, un partit que, no ho oblidem, ha aconseguit avançar el PNB. Els altres guanyadors d’aquestes eleccions són el PSC i Salvador Illa, que aporten un bon grapat de vots i escons a Pedro Sánchez.

Aquí hi va la resta del text