La victòria de Puigdemont maquilla la caiguda de JxCat a les municipals
JxCat baixa fins a la cinquena força, amb cinc regidors, a Barcelona
BarcelonaDes de l’any 2015, quan CDC va fer coalició amb ERC per forjar JxSí, que les nits electorals són agredolces en aquest espai polític. Ho van ser les generals del 2016, en què Francesc Homs va mantenir vuit diputats però va perdre vots; les eleccions del 21-D, quan, tot i superar ERC, Ciutadans va guanyar les eleccions, i també les recents eleccions espanyoles del 28-A, en què, malgrat salvar els mobles amb set diputats, ERC els va doblar en suports. La nit electoral d’ahir a l’Hotel Catalonia de Barcelona també va tenir dues cares per a JxCat: Carles Puigdemont va arrasar a les eleccions europees, amb gairebé un milió de vots (961.551) i dos eurodiputats, i s’erigeix així altre cop com a líder de l’independentisme per davant d’Oriol Junqueras, però l’efecte de l’expresident no va servir per mantenir-se com a primera força a les municipals. Així doncs, el triomf de Puigdemont a Europa -amb un nivell similar de suport que a les eleccions del 21-D al Parlament- torna a maquillar la sagnia de vots que l’espai de l’antiga CiU pateix des de les municipals del 2011, quan van aconseguir una victòria històrica.
En els comicis locals d’aquest 2019, JxCat ha quedat en tercera posició, amb 518.574 vots i 2.761 regidors, seguint la dinàmica a la baixa del 2015, quan ja va perdre 550 regidors però va ser primera força amb 3.333 representants i 668.892 vots. Tampoc a Barcelona JxCat va aconseguir la remuntada: el tàndem de Joaquim Forn i Elsa Artadi va obtenir la meitat dels regidors (5) que Xavier Trias en els anteriors comicis i es va situar en cinquena posició, per darrere d’Esquerra, els comuns, el PSC i Ciutadans. El resultat del 26-M tindrà implicació directa en el poder territorial del PDECat: ara governa les quatre diputacions i 33 dels 41 consells comarcals, un poder que tindrà difícil reeditar.
Només Girona
L’única capital de província on JxCat es manté com a primera força és Girona, amb nou regidors. A Lleida, on esperava disputar l’alcaldia al PSC, JxCat es va situar com a tercera força, per darrere dels socialistes i ERC, que va guanyar. A Tarragona, Dídac Nadal es va mantenir amb tres regidors, lluny de l’alcaldia. JxCat va assolir el seu objectiu en les ciutats que ja governava, però va perdre suports. Es va mantenir en primera posició a Reus, Igualada, Vic, Mollerussa, Lloret de Mar, Puigcerdà, Olot, Banyoles i Tortosa, però no va aconseguir sumar nous municipis on esperava governar, com Berga, Vilanova del Vallès i Cardona, a la demarcació de Barcelona. A l’àrea metropolitana, JxCat frega gairebé la desaparició. A Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i l’Hospitalet no té representació. A Terrassa es va quedar amb dos regidors (en va perdre un); a Sabadell l’exdiputada al Congrés Lourdes Ciuró va obtenir tres regidors (en tenia quatre); a Mataró el resultat van ser dos representants al consistori, i a Badalona un. De les alcaldies metropolitanes més grans, JxCat va perdre davant el PSC a Molins de Rei; va mantenir-se en primera posició a Martorell, amb majoria absoluta, i va tornar a guanyar a Sant Cugat del Vallès.
Ordenació de l’espai
Amb el cicle electoral complet, la formació ja està a punt per fer-ne una valoració global i afrontar el seu enèsim debat intern per intentar aglutinar el PDECat, la Crida Nacional per la República i els membres sense carnet de partit en una mateixa formació política, Junts per Catalunya -que ara tindrà presència al Parlament, al Congrés i als municipis-. La victòria de Puigdemont el situa en una posició de força per a la negociació que ve, ja que és l’únic dirigent de JxCat que ha triomfat de manera indiscutible, davant d’un PDECat més debilitat per la caiguda als ajuntaments. Hi ha qui tem, fins i tot, que el triomf de l’expresident dificulti fer una lectura “crítica” dels resultats de tot el cicle electoral, que bona part dels dirigents admeten que no han sigut bons.
El 28-A i el 26-M, doncs, marcaran el debat estratègic de la formació, que fins ara s’ha mogut entre dues aigües: el pragmatisme del PDECat i les tesis més legitimistes amb l’1-O i Puigdemont. Si per les eleccions generals tot apuntava que el sector moderat podia recuperar el terreny, amb el triomf a les europees de l’expresident JxCat queda a les seves mans.
