Eleccions municipals

Adeu al primer i únic govern format només per dones de Catalunya

L'única llista de Belianes ja inclou homes i només repeteix l'alcaldessa de les set regidores

4 min
Les set regidores actuals de l'Ajuntament de Belianes

BarcelonaLa paritat encara està lluny d'assolir-se en la política. Dels 947 municipis de Catalunya, només n'hi ha 214 amb alcaldesses, un 23% del total. Però hi ha un poble que trenca totes les estadístiques: Belianes. Aquest municipi de l'Urgell no només té l'alcaldia en mans d'una dona, sinó que també és l'únic ajuntament del país i el segon de l'Estat on no hi ha cap home al govern. El pròxim mandat ja no serà així. Dos dels set regidors que sortiran escollits són homes i un dels tres suplents també. I és que, com en els últims comicis, només s'hi presenta una candidatura. A Armuña de Tajuña (Guadalajara), la llista del PSOE també inclou homes ara.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'encara alcaldessa d'aquest poble urgellenc de 500 habitants, Maria Carme Culleré, justifica el canvi: "Volíem que hi hagués homes perquè la diversitat hi ha de ser". De fet, revela que fins que no va trobar tres homes no va anar a buscar dones, tot i que subratlla que hauria pogut tornar a configurar una llista femenina i que la gent ho trobaria normal. "Necessitem tenir l’opinió dels homes perquè el camp i els camins els trepitgen més ells que nosaltres", remarca, i admet que ha costat "una mica" trobar-ne.

De les set dones que han liderat el consistori només continuarà l'alcaldessa, que opta a la reelecció, i dues van de suplents. Ho continuarà combinant amb la seva feina d'advocada perquè cap d'elles viu de la política. Culleré, que té 55 anys, afirma que continua per enllestir projectes i donar "una imatge de continuïtat" mentre explica que cap regidora va voler fer el pas. "Compagines la feina amb la casa i la família i et pren moltes hores", explica. Culleré, que és vídua, lamenta que els marits de les regidores, majoritàriament, no els hagin descarregat de feina a casa: "Fan el mateix ara que abans".

Ho corrobora Maria Rosa Guasch, una de les regidores que pleguen: "Les que estan casades comenten que han deixat el sopar fet al marit o que no els ha donat temps de fer-lo". Ella ho deixa perquè ha de cuidar la seva mare, que és dependent. També perquè l'executiu actual ha estat accidental: "Va ser una candidatura forçada perquè ningú s'hi volia presentar, però cap de nosaltres volia ser a la llista". Al final va ser íntegrament femenina perquè els homes no s'hi volien ficar i van decidir que fins i tot les suplents fossin dones.

També està cansada: "Vaig enganxar un paper a la porta de l'estanc dient que això no era l’Ajuntament perquè hi venia tothom a preguntar-te coses". Veu positiu que ara hi entrin homes: "Són més racionals i menys passionals que nosaltres i potser són més resolutius". Sigui com sigui, diu que la gent està "contenta" amb el govern perquè "ha dinamitzat el poble".

"A veure què faran aquestes dones"

El dia de les eleccions van rebre l'aval del 87% dels votants, però vuit punts per sota de l'anterior llista i els vots en blancs van passar d'11 a 34 i els nuls, de 2 a 24. "Suposo que eren vots crítics amb la candidatura femenina perquè hi havia gent que es preguntava amb rialletes sornegueres què faríem, però ens n’hem sortit", sosté Guasch. L'alcaldessa també ho atribueix al fet que fos de dones i que estigués, com ara, vinculada a ERC, a diferència del 2015, quan era independent. Carme Piqué, l'altra regidora que ara és suplent, explica que el dia de les eleccions es van trobar un missatge anònim a l'urna que preguntava on era la paritat.

Unes crítiques, minoritàries, que s'han apagat. "Si només es fa una llista és que no hi ha malestar", sentencia Aleix Huguet, un granger de 27 anys jove que va al número 5. Rafel Peres, pagès de 40 anys que hi entra de suplent, assegura que "no era necessari" que hi entressin homes perquè les seves predecessores ho han fet "molt bé". Ramon Timoneda, un veterà pagès de més de 80 anys, li dona la raó: "Vaig ser el primer a demanar a l’alcaldessa que continués. Amb l’agricultura, poc hi fa l’ajuntament".

El seu nebot, Josep Ramon Morera, alcalde del 2007 fins que va entrar Culleré, també comparteix que podien haver continuat soles. "En un poble petit el que cal és compromís, que l'han tingut, perquè el que és dramàtic és trobar gent", resumeix l'exalcalde, que va ser-hi dotze anys perquè no hi havia relleu.

Imma Vidal, que fins fa poc regentava un dels dos bars del poble, destaca el segell femení del mandat: "Una cavalcada dels Reis va ser de Reines i a la pandèmia posaven música i adornaven els carrers". Rere el taulell no ha escoltat gaires crítiques, però denuncia que hi ha gent gran i també de mitjana edat molt masclista: "Al meu marit li retreien que rentés els plats quan jo era al bar". Manel Monné, l'amo de l'altre bar, n'ha sentit de més grosses: "Deien que no podia sortir bé perquè eren dones i que s'havien de dedicar a les feines de casa". Ell també en té alguna, de crítica, com les obres recents al nucli antic, que li han fet baixar la facturació. En tot cas, no es penedeix d'haver-les votat: "Ho tornaria a fer".

Dues llistes noves de dones que la llei empara
  • Belianes ha creat escola i a les pròximes eleccions hi haurà dues llistes exclusivament de dones: una a Botarell i l'altra a Cadaqués. La primera està vinculada al PSC i la segona, a Junts, però aquests partits no han governat en cap dels dos pobles. Com en el cas de Belianes, ho poden fer perquè en pobles de menys de 3.000 habitants la llei d'igualtat no obliga que la representació dels dos sexes sigui almenys del 40%. De fet, la Junta Electoral ha impugnat la llista de la CUP a Moià, perquè hi ha més d'un 60% de dones. Una decisió que els cupaires consideren "absurda" perquè la llei es va fer per pal·liar la infrarepresentació de les dones.

stats