Què passa amb les eleccions a Melilla?
El president autonòmic destitueix un dels seus consellers, de Coalició per Melilla, implicat en el cas de presumpta compra de vots
MadridEl presumpte frau electoral plana sobre Melilla en els comicis d’aquest diumenge, després que una allau de sol·licituds de vot per correu fes saltar totes les alarmes i se sospités d’una compra massiva de vots. Una investigació judicial que s’instrueix sota secret de sumari ha portat a la detenció de fins a deu persones entre dilluns i dimarts, entre les quals hi ha el número 3 de Coalició per Melilla (CpM), que ha estat destituït com a conseller del govern autonòmic aquest dimecres.
Un 21% de vots per correu
El termini per sol·licitar el vot per correu a les eleccions va acabar dijous passat amb un total d’11.707 peticions, si bé dies abans ja s’havien assolit xifres anormals. De fet, a l’única oficina de correus de la ciutat autònoma s’havien registrat cues importants. En total, un 21,2% d’electors van demanar el vot per via postal, molt per sobre de la mitjana estatal (3,1%) i el doble que fa quatre anys a Melilla (11%).
Què se sospita?
La sospita d’aquesta trama és una compra massiva de vots, que funcionaria de la manera següent: s'haurien pagat diners a electors perquè sol·licitessin el vot per correu i entreguessin la documentació als infractors. Aquests, que tindrien delegada la potestat d’anar a dipositar la papereta a l’oficina postal, haurien escollit un determinat sentit de vot. L’últim episodi de la investigació apunta que hi estaria al darrere Coalició per Melilla.
Ha intervingut la Junta Electoral?
La Junta Electoral va entrar en escena ja la setmana passada i va decidir que, a l’hora de dipositar el vot a correus, l’elector hauria d’ensenyar el DNI. Això suposava un canvi respecte al procediment habitual: només es demana la identificació per sol·licitar la documentació electoral, però un cop rebuda i en el moment de votar ja no cal ensenyar el DNI. Fins i tot, es pot delegar aquesta gestió i no necessàriament és l’elector qui ha d’anar a correus a entregar la papereta. Amb el canvi, es desactivava la possibilitat que una persona pugui votar per una altra.
A qui s’ha detingut?
La setmana passada la Policia Nacional va començar a investigar, en el marc d’una causa que instrueix el jutjat número 2 de Melilla. De moment, s’han detingut deu persones, tot i que fonts policials apunten que n’hi podria haver més. Un d’ells és el número 3 de Coalició per Melilla i conseller de districtes i joventut del govern de coalició entre el PSOE i CpM, Mohamed Ahmed Al-lal, i segons alguns mitjans també hi hauria el gendre del líder de la formació, Mustafa Aberchán. Tots han quedat en llibertat, per bé que hauran de passar a disposició judicial en les pròximes hores. A més, hi ha hagut deu escorcolls, un dels quals en una seu del partit. La seva cap de llista ha denunciat "persecució".
Es poden invalidar els comicis?
El govern espanyol no cessa en l’intent de garantir el funcionament normal del procés electoral a Melilla, si bé Aberchán va deixar caure la possibilitat d’impugnar el procediment electoral a la justícia. Fonts policials consultades per l’ARA admeten que el transcurs de la investigació pot determinar si les eleccions es poden considerar vàlides. De les 11.707 persones que van sol·licitar el vot per correu, només n'han votat 1.882, el 16%, quan falten dos dies perquè acabi el termini. El principal interrogant és: ¿les persones que no han votat és perquè ja ni tan sols tenen la documentació electoral?
És un fet inèdit?
Malgrat l’escàndol, no són noves les sospites de compra de vots a Melilla. De fet, el mateix líder de Coalició per Melilla, l’esmentat Mustafa Aberchán, va ser condemnat en ferm a dos anys de presó el febrer del 2021 juntament amb el secretari general del PSOE a la ciutat, Dionisio Muñoz, per la compra de vots per correu en les eleccions al Senat del 2008. La sentència va provar una trama per convèncer ciutadans que sol·licitessin el vot per correu i entreguessin el sobre a CpM i les Joventuts Socialistes. A canvi, els dirigents prometien contractes de treball. El 2011 va ser Aberchán qui va impugnar les eleccions autonòmiques perquè acusava el PP d’haver fet aquestes pràctiques. Amb motiu dels comicis generals del 2019, també va denunciar irregularitats.
Quin partit és Coalició per Melilla?
Coalició per Melilla va néixer l’any 1995 com una escissió del PSOE amb una gran majoria de militants i votants musulmans. El seu líder sempre ha estat Aberchán, que va arribar a presidir la ciutat autònoma l’any 1999, per bé que va ser desbancat al cap d’un any amb una moció de censura. Entre el 2008 i el 2013 va estar federat a Esquerra Unida. Ara formava part de l'Acord del Túria, una aliança de partits al voltant de la plataforma impulsada per Yolanda Díaz, Sumar, tot i que se l'ha exclòs a l'espera que s'aclareixin els fets.
