El 28-M a l'Estat: pols entre Sánchez i Feijóo mirant de reüll Ayuso

La presidenta madrilenya busca la majoria absoluta per no dependre de Vox

4 min

Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso ahir abans de la reunió a la Moncloa. J.J. GUILLÉN / EFE

MadridLes eleccions municipals i autonòmiques d'aquest diumenge a l'Estat són vistes com una primera volta de les eleccions espanyoles que hi haurà a final d'any. Hi ha en joc, doncs, qui surt com a favorit en la cursa entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. Però tots dos miraran de reüll el que passi a Madrid, on Isabel Díaz Ayuso busca una majoria absoluta que l'acabi d'impulsar com a referent de la dreta i de l'antisanchisme a l'Estat.

Sánchez i Feijóo es disputen ser favorits en la cursa cap a la Moncloa

Els cicles electorals del 2011, 2015 i 2019 tenen en comú que el partit que ha guanyat les eleccions municipals ha obtingut la primera plaça en les generals. Aquest serà el primer factor a tenir en compte aquest diumenge quan tanquin les urnes, si bé pot no ser determinant perquè, instaurada com està ara una lògica de blocs esquerra-dreta, aquest cop el vencedor de les eleccions pot no ser qui acabi ocupant la Moncloa, sinó aquell bloc que aconsegueixi arribar a la majoria absoluta. Així s’entén que al País Valencià el PSOE creui els dits perquè Podem entri a les Corts i a Ferraz enviïn els millors desitjos a Yolanda Díaz de cara a desembre.

Si els vots i els escons tenen una influència real i tangible, a Madrid no és menys el poder que hi té l’ecosistema mediàtic. Ho saben bé Isabel Díaz Ayuso i Pablo Casado. Per això, el relat d’aquests comicis serà important en la cursa de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo cap a la Moncloa. Automàticament, un dels dos serà més favorit que l’altre depenent de qui surti més benparat del 28 de maig i poden aparèixer fantasmes. Vistos els precedents al carrer Génova, l’ombra d’amenaça d’Ayuso sobre el lideratge estatal del PP és latent, però Feijóo pot sortir-ne reforçat i blindar-se de cara a les generals. I Sánchez? Tota la maquinària del PSOE i la Moncloa està greixada perquè el president espanyol intenti revalidar el mandat, però una patacada aquest diumenge podria desenterrar velles pugnes internes, sobretot si als territoris es traslladen les culpes al líder.

Si cauen barons com Javier Lambán (Aragó) i Emiliano García Page (Castella-la Manxa), hi ha dues possibles lectures: una, que l’antisanchisme s’ha vist derrotat; l’altra, que es consideri que el president espanyol ha restat durant la campanya volent ser protagonista amb els seus anuncis constants. I si perden el govern líders territorials afins a Sánchez com Ximo Puig (País Valencià) i Francina Armengol (Balears), la lectura ja serà més clara.

Un empat, escenari obert

Jutjant l’eufòria dels uns i els altres durant la campanya, la de Ferraz hauria de ser una nit més indigesta, però seran les urnes les que posaran al seu lloc les proclames i les expectatives. La sensació de frec a frec es podria confirmar amb un repartiment de poder que no tenyeixi el mapa clarament ni de blau ni de vermell, en una mena d’empat que resti caràcter plebiscitari a aquestes municipals i deixi la partida estatal pendent de jugar-se a les urnes de desembre.

Ayuso busca una majoria absoluta que eviti la crossa de Vox

Fa dos anys, la meta de la majoria absoluta li va quedar a tan sols quatre escons. Isabel Díaz Ayuso no vol que aquesta vegada la barrera dels 68 diputats –l’Assemblea ha reduït la composició un escó (135)– se li resisteixi. La presidenta madrilenya no s’ha cansat de repetir en tota la campanya que vol guanyar “amb ganes” i tenir les mans lliures per governar sense dependre de Vox, com fins ara. Aconseguir-ho la reforçaria com a contrapoder de Sánchez, però també de Feijóo. Ayuso vol capitalitzar la baixada que les enquestes pronostiquen al partit d’extrema dreta i, per això, s’ha llançat al discurs més abrandat contra el govern espanyol, traient a passejar el fantasma d’ETA i generant dubtes sobre la legitimitat de les eleccions.

Una estratègia que l’esquerra ha denunciat i criticat. Ara bé, ni recriminant a Ayuso que no parli dels problemes de la sanitat pública madrilenya o de l’accés a l’habitatge, el bloc progressista ha capgirat els sondejos. Més Madrid tornaria a liderar aquest espai per davant del PSOE, mentre que Unides Podem es mantingui a l’Assemblea podria ser clau perquè Ayuso no tingués majoria absoluta.

El mapa municipal

L’objectiu del PP a Madrid no només passa perquè Ayuso superi els 68 escons, sinó també per fer créixer el blau del mapa municipal de la comunitat, començant per l’Ajuntament de la capital espanyola. L’actual alcalde, José Luis Martínez-Almeida, va començar la campanya amb unes enquestes ajustades, però a la sala de màquines dels populars asseguren que la tendència ha anat a l’alça. Almeida podria beneficiar-se de l’anomenat tiquet electoral que forma amb Ayuso i rendibilitzar l’embranzida de la dirigent madrilenya. Ara bé, l’alcalde popular podria quedar en mans de Vox i de Javier Ortega Smith, amb qui no té bona relació. Almeida canviaria de soci davant la incògnita que la fins ara vicealcaldessa de Ciutadans, Begoña Villacís, es mantingui al consistori.

La batalla a la comunitat també serà al cinturó del sud de la capital, tradicionalment un feu del PSOE. Els socialistes hauran de treballar per mantenir alcaldies com les de Leganés, Móstoles i Alcorcón, ciutats que el PP aspira a conquerir esperonat per l’efecte Ayuso.