Eleccions municipals

28-M: Barcelona és capital

El que passi en la cursa per l'alcaldia, més disputada que mai, condicionarà la política catalana i estatal

BarcelonaNo és fàcil fer pronòstics del que pot passar aquesta nit a les eleccions a Barcelona, on la participació, a les 18h havia caigut 3,31 punts respecte del 2019 (per cert, podràs seguir en directe aquí l'escrutini i els resultats a Barcelona). Tampoc és fàcil fer pronòstics a Girona, Lleida o Tarragona –on tot està molt ajustat i hi ha dos o més partits amb opcions de victòria–. Menys encara al País Valencià –on un grapat de vots poden mantenir el govern d’esquerres o decantar-lo a la dreta– o a Madrid –on, tot i la victòria segura d’Isabel Díaz Ayuso, està en joc la majoria absoluta–. Tampoc en ciutats com Badalona, Manresa, Berga o Sant Cugat hi ha res decidit. Les eleccions d’aquest diumenge arriben més obertes que mai a gairebé tot arreu, i el mapa que surti de les urnes condicionarà l’horitzó polític a Catalunya –amb PSC, ERC i Junts disputant-se el poder– i a l’Estat, que a finals d’any té uns comicis clau.

Inscriu-te a la newsletter Política en cinc llibres per Sant JordiUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Enmig d’aquest escenari, Barcelona acapararà avui totes les mirades. Fins a tres aspirants –Ada Colau (Barcelona en Comú), Jaume Collboni (PSC) i Xavier Trias (Junts)– arriben amb opcions d'aconseguir l’alcaldia, i el més probable és que calgui esperar encara tres setmanes per saber quin serà el pròxim govern. Els pactes, com ja va passar fa quatre anys, poden ser decisius, i per això avui, a banda de mirar qui queda primer, tothom estarà amb la calculadora a la mà per comprovar quins acords alternatius són possibles. Cal recordar que per ser alcalde de Barcelona hi ha dos camins: o ser capaç de reunir el suport de 21 regidors –la majoria absoluta del ple– o haver sigut el candidat més votat a les urnes i que ningú altre obtingui el vot de 21 regidors.

Cargando
No hay anuncios

Colau és d’entrada qui més s’hi juga, perquè és l’actual alcaldessa i perquè sense Barcelona el projecte dels comuns –i per extensió el de Yolanda Díaz amb Sumar– trontolla. La candidata de Barcelona en Comú ha aprofitat que el vot de l’anticolauisme està molt repartit per situar-se un cop més en la cursa per revalidar l’alcaldia de la ciutat. Després de dos mandats, Colau en vol un tercer per consolidar un model de ciutat que ha tingut les superilles com a projecte més representatiu.

En la cursa per impedir quatre anys més de l’alcaldessa hi ha Collboni i Trias, que competeixen des de fa mesos per capitalitzar el vot contrari a Colau. El primer ho fa malgrat haver governat amb ella l’últim mandat, i amb l’esperança de recuperar per al PSC l’alcaldia de la capital catalana després de 12 anys. Un triomf de Collboni seria un regal per a Pedro Sánchez, que necessita trofeus per poder lluir si pateix alguna derrota dura en comunitats i ciutats on ara governa. Pel que fa a Trias, el seu retorn ha aconseguit ressuscitar les opcions de Junts, per a qui recuperar l’alcaldia seria un èxit sobretot després d’haver sortit del govern de la Generalitat fa vuit mesos.

Cargando
No hay anuncios

Amb Maragall –que va guanyar el 2019– una mica per darrere de PSC, comuns i Junts, l’altre punt d’atenció de la nit serà la cursa per entrar a l’Ajuntament. La CUP malda per tornar al consistori quatre anys més tard, mentre que a la dreta la lluita serà aferrissada, amb fins a quatre partits –PP, Vox, Cs i Valents– competint per arribar al 5% necessari per tenir representació. Tot està per decidir.

Informació útil sobre les eleccions municipals a Barcelona