Perilla un dels bastions d'Aliança Catalana
La direcció sospesa no presentar llista a Manlleu, l'altre poble on té representació, a més de Ripoll
BarcelonaA les darreres eleccions municipals, Aliança Catalana, que s'estrenava, va assolir representació a tres localitats: Ripoll, Manlleu i Ribera d'Ondara. A la capital del Ripollès, la candidatura encapçalada per Sílvia Orriols va passar d'1 a 6 regidors i va obtenir l'alcaldia gràcies al desacord de la resta de forces polítiques.
A Ribera d'Ondara, l'extrema dreta independentista va passar de tenir l'alcaldia provisional a quedar-se sense representants després que la direcció es desmarqués del llavors batlle, Albert Puig, per unes declaracions en què titllava de "càncer" el col·lectiu LGBTI. Els lligams de l'exalcalde amb els membres de la candidatura van fer que el número 2 passés a ser regidor no adscrit i que el projecte d'Aliança Catalana a Ribera d'Ondara acabés morint.
A Manlleu, en canvi, la formació continua present als plens, tot i la renúncia al càrrec del cap de llista, Roger Saborit, que va cedir el seu lloc a un conegut espanyolista del municipi, Jordi Rierola. El cas és que a la segona ciutat més gran d'Osona podria no haver-hi llista d'Aliança Catalana als pròxims comicis. Segons ha pogut saber l'ARA, divendres passat, la direcció comarcal va convocar una reunió de coordinació, en el transcurs de la qual la presidenta del partit a Osona, Marina Quintana, va donar a entendre que no es faria candidatura.
Així ho va exposar Quintana després que Rierola li retragués que no es fessin parades informatives a Manlleu, com es fan a desenes de municipis cada cap de setmana. Quintana li va respondre que les parades no havien tingut èxit i que no eren eficients per treure rèdit, segons fonts presents a la trobada.
Això va generar una forta discussió entre tots dos que va capitalitzar bona part de la reunió. Rierola, que no vol ser l'alcaldable, va defensar que s'havia d'insistir, però Quintana va rebatre que no hi havia gent interessada, donant a entendre que deixarien caure Manlleu si no apareixia un grup amb ganes d'impulsar una candidatura. Aquesta amenaça va fer enfurismar Rierola, que va recordar que Manlleu és un feu i que Aliança Catalana ja hi té representació.
En aquest escenari, Quintana va anunciar que hi ha la voluntat de fer un acte a Manlleu al març, amb la presència de la presidenta del partit, Sílvia Orriols, que presumiblement hauria de servir perquè la gent del municipi s'engresqués a fer una llista amb garanties i acabés amb les reserves davant de les reticències de molts afiliats a implicar-se en el projecte. Fonts del partit a Manlleu són conscients que si no s'espavilen no hi haurà candidatura. "És com si tinguéssim un cotxe aparcat i es quedés sense bateria. Si nosaltres no ens movem, el partit no farà res".
La presència de l'extrema dreta a la capital del Ter ve de lluny. Plataforma per Catalunya (PxC) va desembarcar a Vic el 2003, però també ho va fer a la veïna Manlleu amb un regidor gràcies als gairebé 500 vots (5,6%) que va assolir fruit del descontentament amb les primeres onades migratòries provinents del Marroc. Quatre anys més tard, el partit de Josep Anglada va duplicar el nombre de vots i de regidors amb un suport del 13,35% de l'electorat, i el 2011 es va enfilar fins als 3 regidors i 1.112 vots (15%). La crisi interna pel lideratge del partit i l'arribada del Procés va fer que el 2015 l'extrema dreta es quedés amb només 149 vots (2,16%).
Els cinc municipis d'Osona on Aliança Catalana es presentarà
Mentrestant, Aliança Catalana seguirà prioritzant les parades als cinc municipis de la comarca on té clar que es presentarà. Un d'aquests cinc és Roda de Ter, on precisament Quintana ja fa de regidora després que el cap de llista d'una formació independent que va néixer d'una escissió de Junts plegués el mes de maig de l'any passat. Quintana serà l'alcaldable del poble on va néixer el poeta Miquel Martí i Pol.
Vic és una altra de les localitats on Aliança Catalana també presentarà candidatura i tot apunta, segons les fonts consultades, que el número 2 del partit, Oriol Gès, secretari d’organització i finances i coordinador general del grup al Parlament, podria ser el cap de llista. La resta d'alcaldables d'Osona sortiran de la direcció comarcal: a Centelles ho serà el secretari d’organització, Carles Fresquet, mentre que a Torelló tot apunta que el tresorer, Francesc Teres, serà qui encapçalarà la llista. El darrer municipi on Aliança Catalana té entre cella i cella presentar batalla és Tona, on encara no queda clar qui serà el candidat.