El regidor d'un petit poble del Pirineu que ha derrotat l'Estat als tribunals

BarcelonaEl Miquel ha guanyat Goliat. Un regidor d'un petit poble del Pirineu ha vençut l'Estat. L'ha vençut als tribunals, on ha portat l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per retirar-li la pensió per cobrar una remuneració a temps parcial com a regidor. I ho ha aconseguit defensant-se ell mateix després de treure's la carrera de dret amb 66 anys. L’Estat li va retirar el pagament de la prestació per incapacitat permanent total, de 943 euros, al considerar que era "incompatible amb un càrrec públic representatiu amb caràcter retribuït", d’acord amb la llei d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. 

La sentència, a la qual ha tingut accés l'ARA, és una esmena a la totalitat a la resolució adoptada per l'INSS i que va provocar que Miquel Dalmau, edil republicà de Cava, renunciés als 290 euros al mes que cobrava com a regidor per poder cobrar la pensió. La sentència conclou que és "compatible la pensió de jubilació parcial amb un lloc de treball a temps parcial" i que, per tant, no vulnera la llei d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Quan la sentència sigui ferma, Dalmau tornarà a demanar el règim parcial. L'INSS, però, ha mogut fitxa i ha presentat recurs de súplica al TSJC, segons confirma el mateix càrrec electe.

Els arguments de la sentència

El jutjat social número 1 de Lleida estableix que Dalmau té dret a cobrar la pensió completa com estableix la llei si –com en el seu cas– per "edat, manca de preparació general o especialitzada i circumstàncies socials i laborals", l'afectat té "dificultats per obtenir feina en una activitat diferent de l'anterior". Dalmau, que pateix problemes respiratoris i cardíacs, destaca que la jutgessa avala que pugui cobrar el 20% de complement de la pensió.

La resolució subratlla que la incapacitat permanent total (IPT) compleix la funció de substituir el que es cobra per treballar i la pèrdua d’ingressos generada per la impossibilitat de fer-ho i, per tant, "no és traslladable a la incompatibilitat que fa referència a la pensió per jubilació". Aquest era un dels arguments que va esgrimir Dalmau per defensar la compatibilitat: que la IPT no és una remuneració, sinó una indemnització per la pèrdua de la capacitat de treballar. La jutgessa avala, doncs, que pugui cobrar el 75% de la base reguladora.

Amb la sentència, l'Estat hauria d’anul·lar els 4.000 euros que li reclamen per haver cobrat dels dos llocs i li ha d'abonar els mesos que no li va pagar. I és que durant aquest període la seva única font d'ingressos eren els 290 euros que li donava l'Ajuntament fins que al novembre de l'any passat va decidir renunciar a la dedicació parcial al consistori per poder tornar a cobrar la pensió. Des de llavors, l'administració local només li paga 40 euros en dietes per concepte de quilometratge, únicament per anar als plens. Així, deixa clar que la reunió que fan setmanalment amb el govern o amb tècnics o l'arquitecte municipal, que és a la Seu d'Urgell, a 42 km amb anada i tornada, no està coberta. Per a Dalmau, fins i tot amb els 290 euros que cobrava anteriorment, no n'hi havia prou per cobrir totes les despeses. "Cava és un poble disseminat amb tres nuclis separats per molts quilòmetres i amb un gran desnivell", aclareix.

La casa en subhasta

Com que no va pagar la multa de 4.000 euros que li reclamava la Seguretat Social, l'Estat el va embargar i va posar la casa dels seus pares (on viu) a subhasta. Una situació que encara perdura en data 4 de juny, malgrat que la justícia ha imposat mesures cautelars per aturar el procediment a l'espera de la resolució ferma.

Dalmau s'havia plantejat demandar l'INSS per prevaricació, però ho deixarà córrer: "Si fos més jove ho faria, però estic a punt de fer 70 anys i lluitar contra estaments tan importants és una tasca gegant". Amb tot, treu pit per haver derrotat, provisionalment, l'Estat.