Els empresaris es distancien d'Illa però no troben Junts

BarcelonaSovint es recrimina als periodistes que en campanya preguntin pels pactes postelectorals i no tant per les propostes que fa cada partit. És una crítica recurrent de les formacions polítiques, sobretot les que prefereixen no ensenyar totes les cartes als electors i tenir marge de maniobra per fer el que vulguin després de la votació, sense lligams d'hemeroteca. Ara bé, el que passa tant a Catalunya com a Madrid evidencia que és una de les preguntes més rellevants que es pot posar sobre la taula, sobretot perquè la fragmentació parlamentària ha vingut per quedar-se. No és tan important el que un dirigent polític vol, sinó amb quines aliances compta per fer-ho.

La queixa d'aquesta setmana al Cercle d'Economia en relació amb el govern d'Illa –que paradoxalment no van expressar amb Pedro Sánchez– té molt a veure amb això. "No negaré que algunes de les mesures del seu govern no ens semblen les més adients pel que necessita el país", li va deixar anar el president del Cercle, Jaume Guardiola. El pacte a què Illa va arribar amb Esquerra i Comuns per a tot el mandat està lluny del que alguns sectors de l'empresariat i la burgesia barcelonina –no tota– esperava del govern socialista.

Probablement, abans de la formació del seu executiu, assumien que legislaria a favor dels seus interessos en matèria d'impostos o habitatge, però des que ha arribat a Palau, Salvador Illa, ha anat en sentit contrari: ha pactat la regulació del lloguer de temporada amb Esquerra, Comuns i la CUP; ha augmentat l'impost de transmissions patrimonials als grans tenidors i a les transaccions de més de 900.000 euros; i ha apujat la taxa turística, tot i que ara està en els llimbs pel desacord entre socis. I es va plantar davant de l'auditori del Cercle d'Economia quan li van demanar que canviés el rumb; els va deixar clar, sobretot en temes d'habitatge, que intervindria el mercat perquè ho considera el principal motiu de desigualtat -les dades parlen per si soles-. I, d'això, Illa n'està convençut. Després del discurs, l'entorn del president es mostrava satisfet de la defensa de la socialdemocràcia davant l'auditori. No és el primer cop que Illa es planta; ja ho va fer quan l'elit barcelonina el pressionava perquè fes alcalde Xavier Trias.

No és que hi hagi un trencament d'aquest món econòmic i el govern català –si una cosa han demostrat les jornades del Cercle és la sintonia amb el món socialista–, però aquesta setmana s'ha evidenciat que Illa no té la mateixa agenda que l'empresariat. L'elefant a l'habitació és l'aeroport del Prat, en què Illa sí que està d'acord que s'ha d'ampliar –un fet molt rellevant per al món econòmic–, però tampoc té el vistiplau dels seus socis parlamentaris. ¿Hi haurà aquí geometria variable amb Junts com li va demanar Guardiola? El PSC ho descarta si això vol dir perdre Esquerra i Comuns com a socis i, per tant, l'estabilitat al Parlament.

El forat per a Junts

Junts vol aprofitar aquest distanciament d'Illa amb l'empresariat, particularment amb la patronal de Foment del Treball, per atreure encara més el món econòmic al seu partit. Ja els hi ha funcionat a Madrid –les patronals s'han encomanat a ells per aturar la jornada de les 37,5 hores– i també greixen aquesta relació a Catalunya. Sobretot a través de dues peces clau: Josep Sánchez Llibre (Foment) i Albert Batet (JxCat), que van ser companys de files a CiU, i que ara han restablert una interlocució permanent. També amb Waterloo. Ara bé, aquesta voluntat de ser la formació que més polítiques impulsa a favor de les empreses contrasta amb l'absència de la cúpula de Junts al Cercle, just després que el conseller proposat pels juntaires a la CNMC avalés l'opa al Sabadell (a la qual s'oposa la majoria de l'empresariat català).

El president del Parlament, Josep Rull, va assistir a la commemoració dels quaranta anys que es va celebrar dimarts a la tarda, Batet va fer acte de presència dilluns mentre que Victòria Alsina era al sopar; però no hi va haver cap altra primera espasa: el secretari general, Jordi Turull, el dia que engegaven les jornades era a Montserrat en una xerrada sobre espiritualitat i presó.

Després de la roda de premsa del consell de ministres d'aquesta setmana no van faltar les bromes: algú va suggerir que Yolanda Díaz estava darrere l'apagada massiva per fer coincidir l'aprovació de la reducció de la jornada laboral amb el seu aniversari. No va faltar esmorzar a la taula del govern, inclosa truita de patates amb ceba.

Després de l'elecció del nou papa, la majoria de líders polítics van felicitar Lleó XIV. No ho van fer, però, ni l'espai de la CUP ni de Comuns. Tampoc l'extrema dreta independentista d'Aliança Catalana. El líder de Vox, Santiago Abascal, es va limitar a desitjar-li un bon pontificat, ja que els seus vincles són amb l'altra branca, més ultraconservadora, de l'església.