LA RESPOSTA A LA SENTÈNCIA

Un mes després de l'inici de les protestes encara hi ha una vintena de detinguts a la presó

Els tribunals de Barcelona i Girona deixen en llibertat quatre manifestants. Un dels detinguts, a punt de ser expulsat al Marroc, i un altre pendent

En només una setmana, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i les policies locals van fer 199 detencions a Catalunya. Va ser entre el 14 i el 20 d’octubre. Aquella setmana va començar amb la publicació el dilluns de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, que va desembocar en set dies ininterromputs de protestes i aldarulls. El gruix de les detencions es va concentrar entre el dimarts i el divendres, la vaga general del 18-O: 29 dels arrestats van entrar a la presó preventivament, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els dies següents es va produir alguna altra detenció per les mobilitzacions de la primera setmana que també va acabar amb presó. Ara, un mes després, són una vintena els manifestants que continuen entre reixes.

Aquesta xifra encara seria més elevada si no fos perquè ahir al migdia alguns tribunals de Barcelona i Girona van deixar en llibertat quatre dels arrestats que seguien empresonats. Són en Pau, l’Andrea, en Joan i en Marc, segons va informar Alerta Solidària. L’organització d’advocats va afegir que actualment 29 persones es mantenen tancades: però la dada no fa referència només als empresonats per les protestes i els aldarulls, perquè també inclou els set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que estan entre reixes des del setembre per l’operació Judes. Així mateix, en formen part dos detinguts durant les mobilitzacions de la primera setmana que van ingressar al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona -veure la notícia relacionada- i en Dani, en presó preventiva després de ser arrestat en una manifestació a Madrid dos dies després que es conegués la sentència.

Per tant, són 19 les persones que estan empresonades a Catalunya per les protestes de les últimes quatre setmanes. Aquesta xifra superava ahir al matí la vintena perquè en Pau, l’Andrea, en Joan i en Marc encara es van despertar als centres penitenciaris. Va ser més tard quan els tribunals van decretar la seva llibertat provisional. En Joan, de 18 anys, va ser detingut el 15 d’octubre a la concentració a la Delegació del govern espanyol a Barcelona i des d’aleshores estava a la presó de joves de la Roca del Vallès. “El seu empresonament es basa en criteris polítics i no jurídics. No busca res més que espantar la població per desmobilitzar-la i obligar-la a renunciar a les legítimes reivindicacions polítiques”, havia criticat el grup de suport a en Joan abans que ahir el jutjat, seguint el criteri de l’Audiència de Barcelona, el deixés en llibertat.

L’Andrea també va ser arrestada el 15 d’octubre a Barcelona i va entrar a la presó de Wad-Ras, on hi havia la Xènia i la Paula, que ja van quedar en llibertat fa dues setmanes. Ahir en va sortir després de passar-hi un mes perquè li atribueixen desordres públics, atemptat a agents de l’autoritat i llançament d’objectes. Pel que fa a en Pau, un veí de Llagostera de 23 anys detingut el 18-O a Girona, estava fins ahir a la presó de Puig de les Basses. L’Audiència de Girona va valorar que no hi ha ni risc de fugida, perquè el jove ha acreditat “suficient arrelament familiar, laboral i social”, ni risc de reiteració delictiva, informa Maria Garcia. Per sustentar-ho, es va remetre al tribunal de l’Audiència que dimecres va deixar en llibertat en Robert, un veí de Girona que també havia quedat arrestat pels aldarulls.

Però, en canvi, l’Audiència de Girona va confirmar fa una setmana la presó preventiva per a tres altres detinguts -un és en Charaf- durant les protestes. L’advocat d’en Charaf, Benet Salellas, va lamentar en un tuit que la decisió del tribunal “avala la desproporció punitiva i fa prevaldre l’origen del pres i el context polític dels fets”. A Tarragona, en Joan i la Laura continuen empresonats a la presó de Mas d’Enric. L’advocada d’en Joan, Montse Aumatell, va explicar ahir que primer es va presentar un recurs de reforma al mateix jutjat d’instrucció que va acordar la presó i que, després que tornés a denegar la llibertat fa una setmana, ara s’ha fet un recurs d’apel·lació a l’Audiència, pendent de resposta. A Lleida, l’Albert, l’Amadeu i en Ionut són altres arrestats per les mobilitzacions que estan entre reixes a la presó de Ponent.

Un dels detinguts, a punt de ser expulsat al Marroc, i un altre pendent

La presó preventiva no ha sigut l’única mesura que han imposat els jutjats de guàrdia als detinguts durant les protestes de resposta a la sentència. A dos detinguts a Lleida el divendres de la vaga general del 18-O se’ls va obrir un expedient d’estrangeria per tancar-los a un centre d’internament d’estrangers (CIE). Un d’ells és l’Ayoub, resident a Catalunya que el 18-O estava esperant la seva parella -amb qui vivia- quan va ser arrestat a Lleida pels Mossos. Segons Iacta Advocades, que va assumir la seva defensa quan el jove va ingressar al CIE de la Zona Franca de Barcelona, la detenció “obeïa a la pràctica policial habitual de criminalització per perfil racial”. De fet, els advocats asseguren a l’ARA que el noi no estava participant en les mobilitzacions.

L’Ayoub, d’origen marroquí, estava en situació irregular i quan va quedar arrestat el jutjat li va tramitar el procediment d’expulsió preferent. D’allà va ser portat al CIE amb un expedient de deportació per tramitar-lo en 15 dies. Malgrat que es va recórrer al jutjat de Lleida per aturar l’expulsió, aquest ho va denegar per la falta d’arrelament al territori i dijous va ser traslladat a Madrid “amb l’objectiu de ser deportat de forma imminent”. Des de llavors els advocats no saben res més amb certesa, però sospiten que ja es pot haver fet efectiva l’expulsió del jove al Marroc.

L’Ayoub no és l’únic que es troba en aquesta situació perquè l’altre detingut a Lleida, a qui també se li va obrir un expedient d’estrangeria, va ingressar igualment al CIE de la Zona Franca. Els advocats diuen que està pendent que en qualsevol moment pugui ser traslladat per executar-se l’expulsió, com s’ha fet amb l’altre noi. Iacta va criticar que “la criminalització policial, la detenció, la privació de llibertat i la deportació forçosa com a sanció en el marc de la llei d’estrangeria formen part d’un sistema polític, social i judicial que revela el bon funcionament del racisme a l’estat espanyol”.

Més continguts de