Política 08/04/2019

ERC torna a incorporar el referèndum al programa electoral cinc anys després

Des del 2015 sempre havien optat per la fórmula de fer efectiva la independència

Aleix Moldes
4 min
ERC torna a incorporar el referèndum al programa electoral set anys després

BarcelonaEl referèndum d'autodeterminació torna a ser la pedra angular del discurs dels principals partits independentistes, un cop comencen a assumir que la de l'1-O no va ser la consulta definitiva. I aquest fet s'evidencia en els programes electorals que els partits presenten per a les eleccions generals del 28 d'abril. ERC, per exemple, recupera el referèndum d'autodeterminació cinc anys després que ho fes per última vegada, en les eleccions europees del 2014.

Els republicans ho han confirmat aquest dilluns en roda de premsa, malgrat que el programa encara està pendent de les últimes revisions. "El dret de la ciutadania a exercir l'autodeterminació a través d'un referèndum" serà un dels deu punts principals del programa amb què Esquerra opta a guanyar les eleccions generals per primera vegada des de la restauració de la democràcia a l'Estat.

En les eleccions catalanes del 2012 ja portaven el referèndum: "Ens posarem a treballar immediatament perquè en la propera legislatura se celebri un referèndum perquè Catalunya esdevingui, al més aviat possible, un nou estat independent d'Europa". Des d'aleshores, però, havien interpretat que ja hi havia un mandat majoritari a favor de la independència.

I a les europees, en les quals ERC no es presenta per governar, ho incorporava en el punt en què defensava la internacionalització del Procés: "L'agenda europea i internacional del procés cap a la independència consisteix a fer-se ressò de l'exigència de celebrar el referèndum, com a via per solucionar la causa dels catalans, a la qual l'estat espanyol no proporciona cap solució viable. L'objectiu és que l'estat espanyol se senti internacionalment pressionat si prohibeix la consulta o no en reconeix el resultat i tanca totes les vies homologades que dirimeixen processos similars". El 9 de novembre d'aquell any es va celebrar la primera consulta independentista organitzada pel Govern.

Del "plebiscit" del 27-S al "Fer República" del 21-D

Les "plebiscitàries" del 27 de setembre del 2015 van ser la primera ocasió per deixar escrita la nova estratègia. Esquerra, en coalició amb el PDECat, es va presentar sota el paraigua de la candidatura Junts pel Sí, que detallava un full de ruta de divuit mesos per arribar a la independència. L'únic referèndum que es preveia aleshores era el que s'hauria de convocar per ratificar la hipotètica nova Constitució catalana.

Els següents comicis no van trigar a arribar. Les eleccions generals es van convocar per a finals del 2015 i es van haver de repetir el 26 de juny del 2016. Aleshores ERC considerava que el "plebiscit" per la independència ja s'havia guanyat el 27-S i va anunciar públicament que aquelles serien les últimes eleccions espanyoles a les quals es presentaria. A més, del referèndum proposat pels comuns en feien una caricatura: "La promesa de referèndum pactat que proposa Podem és fer volar coloms. No té cap sentit, per tant, fiar-ho tot a l'espera de l'autorització d'un referèndum. És la nova versió del conte de fades amb menys credibilitat que l''apoyaré' de Zapatero. Perquè ja s'ha demanat 16 vegades i és l'únic tema que a l'Estat genera unitat en contra".

Aquella campanya electoral va estar marcada per les contínues enganxades pel referèndum entre la candidatura d'ERC, encapçalada per Gabriel Rufián, i la dels comuns, liderada per Xavier Domènech.

Fins al 28-A, les últimes eleccions a Catalunya han estat les del 21 de desembre del 2017. Unes eleccions convocades pel govern espanyol un cop aplicat l'article 155 de la Constitució. Una ERC a contrapeu, amb el líder i diversos consellers empresonats i a l'exili, es va presentar als comicis amb la promesa de "Fer República" i de "treballar per fer efectiu el reconeixement del dret a l'autodeterminació exercit pel poble de Catalunya en el referèndum de l'1 d'octubre".

Set anys després d'incorporar-lo en el programa electoral amb què Oriol Junqueras es va convertir en cap de l'oposició, els republicans tornen a jugar la carta de la consulta. Aquest dilluns la portaveu del partit, Marta Vilalta, ha subratllat en roda de premsa que "sempre" han defensat el dret a l'autodeterminació perquè és una de les opcions de consens a Catalunya. "Sempre hem pensat que és una de les millors opcions perquè tothom pugui decidir", ha explicat, citant l'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que eleva fins prop del 80% el suport de la ciutadania a un referèndum per decidir el futur de Catalunya.

10 compromisos per la llibertat

Les candidates al Congrés i al Senat Carolina Telechea i Mirella Cortés han presentat aquest dilluns els 10 punts principals del programa dels republicans per al 28-A. A més del referèndum, Esquerra també "denunciarà i combatrà l'estratègia repressiva de l'Estat; defensarà els drets i les llibertats de la ciutadania i serà un baluard contra l'extrema dreta; promourà la transparència i el rendiment de comptes; combatrà la desigualtat de gènere; protegirà l'economia productiva i la justícia social".

A més, "reforçarà el model català de ciutadania, obert a gent de totes les procedències i respectuós amb els sentiments de pertinença de tothom; defensarà el dret a l'autodeterminació dels diferents territoris dels Països Catalans; generarà espais d'actuació comuna amb les forces partidàries de la República Catalana i teixirà complicitats amb l'esquerra independentista d'Euskal Herria i Galícia, i treballarà per la República Catalana".

stats