L’aval a Puigdemont per al 26-M fa aflorar la divisió judicial

MadridA part de ser pràcticament insòlit, concedir una victòria judicial a un actor del camp independentista ha comportat una pluja de retrets creuats entre tribunals espanyols. Ahir tres jutges del contenciós administratiu de Madrid –el 2, el 9 i el 21– van avalar la concurrència de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a les eleccions europees, però dos d’ells no van estalviar retrets al Tribunal Suprem, que el dia abans els havia tornat la pilota assenyalant-los, però, quin havia de ser el sentit de la seva decisió. “En relació amb, potser, la qüestió més polèmica de l’assumpte, aquest òrgan judicial no pot entrar a decidir, atès que ja ha decidit el Suprem”, va deixar caure Tomás Cobo –del jutjat 9– a la seva sentència. L’última paraula, però, la tindrà el Tribunal Constitucional (TC), que haurà de respondre abans de dijous a la mitjanit el recurs d’empara que presentarà el PP, segons va anunciar Pablo Casado.

El periple de la candidatura Lliures per Europa (Junts) es remunta a fa una setmana, quan una Junta Electoral Central (JEC) dividida va estimar els recursos de Ciutadans i el PP que demanaven l’exclusió de Puigdemont, Comín i Ponsatí de la llista. Una decisió controvertida per diverses raons: d’una banda, perquè altres persones declarades en rebel·lia pel magistrat instructor del Suprem Pablo Llarena, com Lluís Puig, es van poder presentar sense problemes al Senat, i la mateixa Ponsatí tanca la llista de Jordi Graupera a l’Ajuntament de Barcelona sense objeccions;de l’altra, perquè la resolució ja va comptar amb un vot particular del president, el vicepresident i dos vocals de la JEC.

Després de tres recursos presentats per l’equip jurídic de JxCat, la Fiscalia Provincial de Madrid va presentar un escrit en què assegurava que la JEC vulnerava els drets dels tres polítics exiliats en impedir-los participar en les eleccions. L’endemà, el jutjat contenciós administratiu número 2 va traslladar la responsabilitat al Suprem. Ja fora de termini, el president de la sala tercera de l’alt tribunal va convocar d’urgència diumenge quatre magistrats de la secció quarta –van quedar-ne fora dos que són membres de la JEC, un d’ells el president, partidari de permetre la candidatura dels exiliats– per posicionar-se. La deliberació va acabar amb un criteri extraordinari: “S’han de tornar les actuacions amb caràcter urgent al jutjat contenciós administratiu perquè adopti immediatament la resolució sobre el fons, d’acord amb el que s’exposa a continuació”. I avançava que calia preservar el dret a sufragi passiu dels implicats.

No només el jutge Cobo va destacar aquest fet en la seva sentència –en la qual assumeix que la “llibertat d’actuació” no és possible perquè preval la instància de rang superior–, sinó que la titular del jutjat número 2, Cristina Pacheco, desafia el Suprem. “La decisió no pot estar condicionada per la indicació que s’ajusti al criteri que manifesta la interlocutòria [del Suprem]. Aquesta sentència obeeix, esclar, a l’exclusiu criteri de qui la dicta”, subratlla.

“No pot quedar impune”

En qualsevol cas, tots ells adopten el mateix criteri: els afectats són elegibles perquè no hi ha cap sentència ferma per delictes com rebel·lió o terrorisme que ho impedeixi. Descontent amb la resolució, el PP presentarà recurs al TC perquè “la democràcia espanyola no mereix aquest escarni de veure com persones reclamades per la justícia volen traslladar a Europa la postveritat falsa que a Espanya no es respecten les llibertats”, en paraules de Pablo Casado. Ciutadans, per la seva banda, encara estudia si recorrerà. Qui també té previst continuar amb més accions legals és el mateix Carles Puigdemont. En aquest cas, però, contra la JEC, perquè han perjudicat la seva candidatura i “això no pot quedar impune”, va expressar. “Cal treure les vergonyes i apuntar a la gent que fa una molt mala praxi”, va assenyalar, tot i celebrar una inusual victòria judicial.

La resolució del jutjat contenciós administratiu de Madrid al recurs presentat per JxCat en contra del veto de la JEC a la candidatura de Puigdemont, Comín i Ponsatí per a les eleccions europees