Política 26/09/2020

A estribor!

Vox penetra en la dreta judicial, feu tradicional del PP

Ernesto Ekaizer
3 min
El president del CGPJ, Carlos Lesmes, divendres amb el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo

PeriodistaEl muntatge artificial d’un incendi contra el govern de Pedro Sánchez arran de l’absència de Felip VI en un acte de categoria dissimulada –deslluït per la covid-19 i pel seu trasllat a Vallvidrera– és només un dels últims símptomes d’un nou fenomen que porta diversos mesos de gestació: la penetració de Vox en la dreta judicial, feu tradicional del PP.

Dimecres passat el sector de vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va debatre portar una proposta l’endemà a la reunió de la comissió permanent: fer un acord-comunicat per censurar la decisió de la Moncloa d’impedir la presència de Felip VI en l’acte de lliurament dels despatxos dels nous jutges a Barcelona. Un dels vocals més antics, membre del ple, va expressar el seu desacord perquè no veia recomanable la visita del monarca a la capital catalana. “El canvi de lloc per portar-lo a Vallvidrera desaconsellava la presència del rei.Conec bé la seu. És una ratera”, va dir a l’ARA Fernández Valverde.

La divisió es va repetir el dia següent. Tant els vocals Nuria Abad com José Antonio Ballestero van proposar a la permanent emetre l’acord-comunicat per expressar la solidaritat dels jutges amb el rei. Van rebre el suport de Juan Martínez Moya i Juan Manuel Fernández. Però quan li va tocar parlar a Carlos Lesmes, el president del CGPJ va dir que no li semblava adequat ni que, tampoc, els vocals fessin una declaració pel seu compte. També s’hi van oposar els vocals del sector progressista: Álvaro Cuervo, Rafael Mozo i Pilar Sepúlveda. Per tant, eren quatre més el vot de qualitat de Lesmes. La dreta va acceptar la derrota i la iniciativa no es va votar. Tot i això, els tres vocals de la permanent, als quals es van unir tres més del ple, van difondre de seguida el comunicat.

Aquest escenari és l’últim d’una sèrie. Vox ja va aconseguir, després d’una primera votació perduda per al sector més dretà, el suport del Tribunal Constitucional per portar al ple els juraments a l’acta dels diputats i senadors de la passada legislatura. Si això s’hagués aplicat a l’actual legislatura, podria haver afectar la majoria de la investidura.

I un tercer front en la dreta judicial és el que va obrir l’ex fiscal general de l’Estat i actual fiscal de la sala del Tribunal Suprem, Consuelo Madrigal, a principis de maig, quan va publicar un article on acusava el govern espanyol d’implantar un estat d’excepció amb l’estat d’alarma, d’ocultar el nombre de morts i de ser responsable de la devastadora crisi econòmica. I després, amb els fiscals del Procés Fidel Cadena i Javier Zaragoza, ha intentat tòrcer el contingut de l’informe del tinent fiscal, el número dos de la Fiscalia General de l’Estat (FGE), Luis Navajas, sobre les querelles de la pandèmia. Un fet que Navajas ha denunciat i sobre el qual s’han obert diligències informatives en la Inspecció de la (FGE).

“La irrupció de Madrigal és el més significatiu perquè el xoc es produeix a la dreta. Navajas representa els punts de vista del PP tradicional, va ser ascendit a fiscal de sala amb Aznar i a tinent fiscal amb Rajoy. El seu pedigrí conservador no el qüestiona ningú, però tampoc el seu pedigrí institucional [...] No és normal que un fiscal conservador acusi el govern de criminal i delictiu. Diverses frases de Madrigal la situen en el mateix terreny que Vox”, assenyala a l’ARA un magistrat que prefereix mantenir l’anonimat.

stats