NOVA ETAPA
Política 06/06/2016

Exdirigents de CDC i Unió basteixen un nou espai catalanista

L’operació, que vol ocupar part de l’espai de CiU, va en paral·lel a la renovació d’UDC

Núria Orriols / Maiol Roger
3 min
Roger Montañola, exdiputat d’Unió i encara militant democristià, és un dels impulsors del nou moviment.

Barcelona“Convergència ha mort”. Amb aquest diagnòstic un grup de persones al voltant de CDC i Unió basteixen un moviment que pretén ocupar part de l’espai històric del partit que va fundar Jordi Pujol fa 40 anys i que està en ple procés de refundació. De moment són converses i documents per definir ideològicament aquest espai i veure amb quin suport compten els impulsors. Un cop conclòs el congrés de CDC acabaran de configurar el moviment i elstempos per arribar al seu objectiu final: fundar un partit que tingui representació al Parlament després de les pròximes eleccions.

Les converses inicials parteixen de reunions amb una quinzena de persones, que serien el grup promotor de la formació. Entre ells, n’hi ha amb experiència política prèvia però també d’altres que vénen del món privat. Diverses fonts apunten a l’exdirigent de Convergència Antoni Fernández Teixidó com a “inspirador intel·lectual” del moviment. L’exdiputat va deixar recentment tots els càrrecs de CDC perquè estava en desacord amb el rumb que havia pres la formació dirigida per Artur Mas. Les mateixes fonts inclouen al grup promotor l’exdirigent d’Unió Roger Montañola (encara militant democristià) i l’exdiputat de Convergència Xavier Cima (que fa poques setmanes va renunciar com a regidor de Ripoll). “Hi ha un diagnòstic compartit”, assegura un dels consultats: els impulsors consideren que l’espai del catalanisme moderat està orfe de referents i advoquen per recuperar-lo, fent marxa enrere en el procés independentista i redefinint ideològicament l’espai del centredreta.

Quin paper hi juga Unió Democràtica? La formació, ara només present en alguns municipis, va intentar buscar una confluència amb objectius idèntics per al 26-J. El secretari general, Ramon Espadaler, assegurava que estava mantenint contactes per forjar una nova plataforma, i les fonts consultades també confirmen que hi ha hagut reunions. Ara bé, els impulsors del moviment no preveuen, per ara, que la marca electoral incorpori Unió formalment. “No ha de ser una suma de partits”, indica un dels consultats. Tot i això, esperen que els militants i els votants d’Unió vegin el nou projecte com el seu referent.

Definició ideològica

Tot i que bona part dels electors potencials que busquen són exvotants de la desapareguda CiU, tots els consultats descarten crear un partit que aspiri a captar grans bosses de votants a partir de la indefinició ideològica que atribueixen a CDC. Precisament, aquest nou moviment neix per l’eclosió de les esquerres i amb la convicció que l’eix ideològic acabarà predominant sobre el nacional, que ha centrat la política catalana en els últims quatre anys. El futur partit, definit ideològicament en una vintena de folis que s’han d’acabar convertint en un decàleg, s’emmarcaria en el “liberalisme humanista”, tindria una organització flexible a l’estil americà, seria bel·ligerant amb el “populisme” i “transparent” en el finançament. A banda d’estar treballant en el discurs ideològic, els promotors s’han organitzat ara en comitès per treballar de manera més especialitzada: des de la comunicació fins a l’ideari passant per un grup dedicat al pla d’acció que treballi el calendari.

La decisió de crear la nova marca, però, encara s’ha de prendre. Tampoc se n’ha decidit el nom. Els implicats esperen que del 26-J en surti un govern espanyol dialogant amb Catalunya i estan pendents de com es defineix ideològicament CDC. Els consultats creuen que, si del congrés de refundació en surt un partit independentista i socialdemòcrata, es confirmarà que l’espai tradicional de CiU està orfe.

Els impulsors situen el tret de sortida a la tardor. “Serà llavors quan prendrà força”, assenyala una de les fonts, que deixa clar que l’horitzó són les pròximes eleccions al Parlament, en què l’objectiu, en un primer moment, seria fer-se un forat a l’arc parlamentari. Un avançament electoral obligaria el grup a replantejar els seus objectius.

stats