Les expectatives de més benestar, l’argument per als indecisos

A principis d’any més de 200 científics i investigadors catalans van reunir-se a l’Institut d’Estudis Catalans, a instància de la sectorial de recerca de l’ANC, per establir les bases d’un full de ruta perquè la recerca sigui un dels puntals d’una futura Catalunya independent. Molts dels assistents van coincidir a assenyalar els bons resultats del model català de recerca, que, segons dades de l’ACUP, se situa en sisena posició dins de la Unió Europea dels 15. Es tracta d’un model, però, que s’ha vist frenat en els últims anys de crisi, per exemple, per l’expulsió de part dels joves investigadors a l’exterior a causa de la manca de recursos. Així mateix, hi ha un cert consens que l’economia catalana s’ha de moure lluny de les dinàmiques passades, massa basades en la construcció i el turisme.

El model de recerca, o el model productiu en general, s’ha erigit com un element recurrent entre els partits partidaris de la secessió i ocupa un espai principal tant en els programes electorals com en els discursos dels candidats. Així, els partidaris de la independència consideren de manera absolutament majoritària que, en cas d’aconseguir un estat propi, el nivell de vida seria millor que ara (al voltant del 86% així ho consideren). Entre els partidaris del sí-no, als quals tant la CUP com Junts pel Sí aspiren, aquesta idea no és tan clara: el 24% creuen que viuríem millor, el 36% igual i el 39% pitjor que ara.

Amb tot, de moment hi ha un cert consens entre els partits sobiranistes basat en la idea que el govern català podrà canviar les coses quan disposi dels instruments necessaris per fer-ho, atès que ara la seva autonomia i recursos són escassos i l’Estat cedeix cada cop menys marge de maniobra. Aquest és precisament un dels aspectes que s’està utilitzant per convèncer els indecisos: que les coses es poden fer diferent (i millor). Si aconsegueixen inspirar aquesta confiança se sabrà en bona mesura durant la nit electoral.