'Fact-checking' a les falsedats de l'extrema dreta al debat de política general

BarcelonaVox i Aliança Catalana han posat el focus en la immigració, la seguretat o la política fiscal al debat de política general. Són els temes que habitualment debaten els dos partits d'extrema dreta al Parlament, davant dels quals la resta de forces han aplicat –amb alguna esquerda– un cordó sanitari per intentar limitar l'abast de les seves propostes i evitar que la tribuna parlamentària es converteixi en altaveu dels discursos d'odi. A l'ARA hem analitzat les intervencions dels seus líders al Parlament, Ignacio Garriga i Sílvia Orriols, per detectar les dades falses que tots dos han donat al llarg del debat.

Impostos

En matèria fiscal, Garriga ha acusat el Govern de Salvador Illa d'haver "creat" nous impostos i apujat la pressió fiscal als "catalans corrents". "Augmenten la pressió fiscal als catalans per pagar la festa multicultural", ha afegit Orriols. Ara bé, en el seu primer any de mandat, l'executiu socialista no ha creat cap nou impost autonòmic. De fet, va aprovar una rebaixa de l'IRPF en el tipus del tram més baix –que va passar del 10,5% al 9,5%–, per equiparar-lo a altres comunitats autònomes. Aquest canvi afecta les rendes menors de 35.000 euros, que són el 63% del total. D'altra banda, es va apujar la deducció dels 400 als 500 euros per la deducció del lloguer d'habitatge habitual.

Són els catalans els que paguen més IRPF, com ha dit Garriga? Segons un informe de Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral, signat pel Registre d'Economistes Assessors Fiscals, Catalunya és la comunitat amb un IRPF més alt, però només per les rendes entre 30.000 i 40.000 euros. Més enllà d'altres ingressos diferents del sou (per exemple, rendiments de propietats o d'actius financers), cal recordar que el salari mitjà brut a Catalunya és de 29.978 euros, segons dades de l'Idescat.

El que sí que el Govern va pactar amb Comuns van ser pujades d'impostos a compravendes immobiliàries amb la finalitat d'evitar l'especulació, en un decret llei per modificar l'impost sobre transmissions patrimonials amb l'objectiu que els compradors de pisos de més de 900.000 euros i grans tenidors tributin més que la resta.

Seguretat

"Catalunya és líder en assassinats i violacions", ha dit Orriols. Pel que fa als homicidis, d'acord amb el balanç de criminalitat del segon semestre de 2025 del ministeri de l'Interior, la comunitat amb més homicidis i intents d'homicidi va ser Andalusia (amb 46 i 153, respectivament), i la segona, Catalunya (24 i 131, respectivament). Cal tenir en compte, però, que són les dues comunitats més poblades i les úniques que superen els 8 milions. En agressions sexuals, Catalunya sí que es va situar al capdavant, amb 2.321, per davant d'Andalusia (1.517).

També Garriga ha insistit que les violacions s'han incrementat en un "500%" i que la delinqüència està "disparada". La primera dada no és certa: les violacions amb penetració han pujat en un 22% els sis primers mesos de 2025. Ara bé, fonts policials consultades per l'ARA quan aquestes dades es van fer públiques atribuïen aquest increment no al fet que hi hagi més agressions, sinó al fet que es denuncien més, en part gràcies al suport que reben ara les víctimes. D'altra banda, Catalunya va arribar a un índex de criminalitat rècord el 2024, però aquest any els fets delictius han baixat un 4,18% a tot el país. En concret, els robatoris amb violència han caigut un 13%; els furts, un 5%, i les ocupacions, un 11,4% –ara bé, Catalunya continua sent l'autonomia que lidera el rànquing d'ocupacions a l'Estat: en representa el 40%, segons dades del ministeri de l'Interior.

Tampoc no és cert, com ha dit Garriga, que hi hagi barris, com ara Font de la Pólvora (Girona), Campclar (Tarragona) o Cerdanyola (Mataró), on els Mossos no puguin entrar. Així ho corroboren a l'ARA fonts dels Mossos d'Esquadra. El que sí que es fa, afegeixen, és modular la intervenció en cada moment davant de situacions de conflictivitat, buscant interlocutors o reforços segons pertoqui, per evitar riscos. En barris conflictius, els Mossos treballen acompanyats dels serveis socials, els ajuntaments o la policia local per oferir solucions als problemes de convivència, amb participació del servei de mediació de la policia catalana.

Immigració

Tant Vox com Aliança insisteixen en relacionar el debat sobre la immigració amb el de la delinqüència. En una entrevista a RAC1, el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, va exposar les següents dades: un 52% de la població reclusa és d'origen estranger, mentre que el percentatge de població estrangera que viu a Catalunya és del 18%. Si es posa en relació la població reclusa (8.500 persones) amb la nouvinguda (1,7 milions), el resultat és que només el 0,3% dels immigrants a Catalunya estan a la presó. "El debat de la immigració afecta els 333, mentre que el de la delinqüència afecta l'1", va subratllar Trapero, i va alertar que hi ha variables, com ara la situació socioeconòmica o el nivell de formació, amb una correlació molt més forta pel que fa a la delinqüència.

D'altra banda, Orriols ha assegurat que els migrants venen a Catalunya a "xuclar" recursos públics. Ara bé, per tenir accés a una ajuda oficial com pot ser la renda garantida de ciutadania, cal tenir papers i, en la majoria de casos, haver residit diversos anys a Catalunya –en el cas de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), dos anys amb padró ininterromput. Això és el que fa que, tot i que la població d'origen estranger té rendes més baixes que la d'origen català, representi tan sols el 21,3% dels perceptors de la RGC, segons dades del departament de Drets Socials facilitades a Verificat en una petició de transparència. De fet, i segons explica el tercer sector social, la major part de migrants que necessiten ajuda la reben a través de les entitats socials, no directament de les arques públiques. Aquestes entitats insisteixen en la urgència de modificar la llei d'estrangeria, que aboca els migrants a estar en terra de ningú durant uns dos anys abans de permetre'ls iniciar els tràmits per obtenir els papers de residència.

Clima i Parlament

Garriga també ha vinculat l'apagada energètica a Espanya amb les polítiques climàtiques del Govern i l'aposta per les renovables. Això ha estat desmentit per la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport. En un informe tècnic, aquest ens va confirmar que el blackout a Espanya i Portugal el 28 d'abril passat va ser un esdeveniment únic al món i es va deure a una "cascada de sobrevoltatge" iniciada al sud de l'Estat que en pocs minuts es va expandir per Espanya i Portugal.

D'altra banda, i pel que fa a la vida parlamentària, Orriols ha assegurat que, si únicament depengués d'ella, aboliria les subvencions als grups. Tanmateix, el grup d'Aliança no ha renunciat a aquestes assignacions (rep 62.214 euros anuals). "Sovint se’ns ha dit que no participem. No és cert", ha dit Orriols, una frase que ha arrencat una riallada a l'hemicicle. Les dues diputades d'Aliança s'absenten habitualment de les comissions. La líder d'Aliança sovint ho justifica argumentant que ho ha de compatibilitzar amb la seva tasca d'alcaldessa de Ripoll –tot i que el sou el percep del Parlament, no del consistori–, però l'altra diputada, Rosa Maria Soberana, no té cap altre càrrec. Com a exemple, Aliança va ser l'únic dels vuit grups del Parlament que aquest dimecres no va sortir a valorar en roda de premsa la intervenció del president, Salvador Illa, acabat el ple.