Feijóo s'avança a Sánchez i planteja un pla antiincendis amb polseres que geolocalitzin piròmans
El PP acusa el govern espanyol de falta de prevenció i d'arribar tard a l'extinció
MadridEl PP va burlar-se de Pedro Sánchez per voler impulsar un gran acord contra l'emergència climàtica i els incendis i aquest dilluns el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha comparegut per presentar un pla amb 50 mesures destinat a reconstruir les localitats afectades, potenciar ajudes per al món rural i prevenir nous desastres. "Hem presentat el pla abans que el govern espanyol", ha presumit el líder de l'oposició, tot i que els seus dirigents acusaven l'executiu estatal de fer "tacticisme" amb la proposta de pacte d'estat. "És com si enmig d'un tsunami planteges un pacte pels oceans", se'n reia la vicesecretària Ester Muñoz fa una setmana.
Entre les mesures més destacades del pla del PP hi ha un registre estatal de piròmans. En formarien part les persones condemnades amb sentència ferma per haver provocat intencionadament incendis, i comportaria "l'obligatorietat d'utilitzar polseres telemàtiques de localització", ha dit Feijóo, que ha recordat que hi ha 168 persones o detingudes o investigades pels incendis d'aquest estiu. La seva idea és utilitzar mitjans de geolocalització com els que s'utilitzen per vigilar homes implicats en casos de violència masclista. La segona gran mesura del pla de la formació conservadora implicaria "clarificar els processos" per fer front a les emergències, amb criteris transparents a l'hora de mobilitzar mitjans que evitin així la "batussa política".
I és que, en aquest sentit, Feijóo ha reiterat que el govern espanyol ha arribat "tard". "La ministra de Defensa ha actuat arrossegant-se", ha dit, i ha assegurat que tornaria a reclamar el desplegament de l'exèrcit com va fer quan els incendis al nord-oest peninsular van assolir unes magnituds descontrolades. Unes paraules que han arribat després que l'al·ludida, Margarita Robles, acusés les comunitats autònomes governades pel PP de "no haver assumit les seves obligacions". Fonts del PSOE també han acusat Feijóo de tapar la responsabilitat dels presidents autonòmics en el que bategen com la "tàctica del Ventorro", en referència a Carlos Mazón per la DANA. Aquest dimarts Robles està citada a comparèixer al Senat —a proposta del PP— i ha advertit que explicarà "què s'ha fet i què no". Dimecres serà el torn de la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen; dijous del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; i divendres del d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas.
Aquestes últimes setmanes les crítiques del PP a l'executiu de l'Estat han estat constants, i el vicesecretari del partit, Elías Bendodo, va arribar a qualificar de "piròmana" la directora de Protecció Civil, Virginia Barcones. Ara Génova proposa un pla per despolititzar les emergències forestals, com volia la Moncloa amb el pacte d'estat. Feijóo ha volgut avançar-se així a Sánchez, que encara no ha concretat el pla que va anunciar fa dues setmanes. El plantejament de l'executiu és reunir-se amb empreses, sindicats, la comunitat científica i tot el sector forestal per treballar mesures a mitjà i llarg termini. Segons el PP, el govern espanyol vol desviar el debat cap a la lluita contra el canvi climàtic i no cap als interessos del sector forestal, que reclama menys traves per desbrossar boscos i, en definitiva, intervenir al camp.
Evolució dels focs
Castella i Lleó, la que més preocupa
Aquest dilluns, els equips d'extinció continuen lluitant per combatre els catorze focs greus que encara continuen actius a Castella i Lleó, Galícia i Astúries en una jornada en què l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha advertit del perill "molt alt o extrem" d'incendi forestal que persisteix en zones del nord.
El principal problema són les reproduccions de focus i el revifament de flames, que estan "donant problemes" especialment a la comarca castellana, ha explicat la directora general de Protecció Civil i Emergències, Virginia Barcones. "El nivell de perill d'incendis no baixarà d'extrem en aquestes últimes zones fins dijous o divendres, i per això [cal] màxima precaució davant la possibilitat que s'iniciïn nous incendis forestals", ha alertat.
Castella i Lleó ha començat la tercera setmana d'incendis forestals amb deu focs greus, dos dels quals han obligat a desallotjar dotze poblacions. En total, 700 veïns, la majoria a la província de Lleó, han hagut de deixar casa seva. En total, han cremat més de 150.000 hectàrees. A Galícia –on ja s'han calcinat 92.000 hectàrees– encara hi ha tres incendis actius, tots ells a Ourense, si bé el de Chandrexa de Queixa, un dels que més s'han allargat, evoluciona favorablement i gairebé està controlat.
Pel que fa a Astúries, la situació ha millorat molt en els últims dies: s'han controlat dos focus preocupants (el de Degaña i el de Genestoso) i al llarg del dia s'espera que es pugui fer el mateix amb el de Somiedo. I a Extremadura hi ha bones notícies: l'incendi forestal de Jarilla (Càceres) declarat el 12 d'agost passat ha quedat controlat tretze dies després que s'originés el foc. Es considera el més gran de la història a Extremadura, amb 17.355 hectàrees arrasades.