Monarquia
Política 10/07/2022

Felip VI busca fer-se perdonar a Catalunya

El monarca sovinteja les seves visites i evita cap referència política per refer ponts

4 min
La família Reial a Barcelona

BarcelonaNo fa tant l'independentisme veia en Felip VI un potencial mediador en el conflicte polític amb l'Estat, però no només no va assumir mai aquest paper, sinó que va dinamitar tots els ponts amb el seu discurs del 3 d'octubre del 2017 en què va avalar les càrregues del dia del referèndum i la mà dura que Rajoy dispensava al Procés. Quan falten pocs mesos per al cinquè aniversari d'aquella al·locució que marcaria un abans i un després en les seves relacions amb Catalunya, el rei ja fa un temps que ha rebaixat el to sobre la realitat catalana en un intent de refer ponts. Felip VI busca la rehabilitació.

L'estratègia que ha escenificat amb Catalunya almenys en els dos últims anys té dues potes: visites sovintejades –acompanyat també de les seves filles– i, sobretot, discursos sense grans al·lusions polítiques, per no dir cap. En definitiva, un to més aviat pla per evitar qualsevol polèmica. L'últim exemple va ser dilluns en l'entrega dels premis Princesa de Girona –celebrada a Cornellà de Llobregat–, on el més significatiu del seu discurs va ser que fes servir una bona estona el català –també la princesa Elionor–, sense fer cap referència a termes anteriorment molt més presents com la unitat, la convivència, o la Constitució. El contrast és molt evident si anem al discurs que va fer tres anys enrere –2019– en la mateixa gala, on va avisar que en la realitat catalana "no hi poden tenir cabuda ni la violència, ni la intolerància, ni el menyspreu als drets i les llibertats dels altres". Aquell dia al carrer se succeïen les protestes contra la seva presència. A Cornellà no se'n va deixar veure cap.

El canvi des del discurs de la tardor del 2017 ha sigut progressiu. Les primeres vegades que va tornar a Catalunya, malgrat evitar la duresa en el to del 3-O, va seguir insistint en els missatges polítics. Ho va fer la primera vegada, el febrer del 2018, quan en una reunió amb empresaris va defensar el missatge que uns mesos abans encara havia inflamat més el conflicte. Els dies abans del judici de l'1-O, també es va posicionar clarament al costat dels jutges al proclamar que no era "admissible apel·lar a una suposada democràcia per damunt del dret", afegint que "sense respecte a les lleis no existeix ni convivència ni democràcia".

El punt d'inflexió

És difícil situar exactament el punt on va començar a canviar tot, però en el seu discurs de Nadal del 2019, en plena negociació entre el PSOE i ERC per fer president Pedro Sánchez, va donar el vistiplau a "l'entesa", amb l'afegitó que calia respectar sempre la Constitució. Aquest 2022 s'ha confirmat la plena aposta per no trepitjar cap més ull de poll: visites al Mobile, al Cercle d'Economia i als premis Princesa de Girona –per citar només alguns exemples– sense cap referència política i fins i tot amb alguna floreta per la seva "estimada" Barcelona.

Des de la Casa del Rei es guarda cautela malgrat l'evidència del canvi. Fonts de la institució defensen que no poden entrar "en valoracions respecte a climes socials". Fer-ho seria tant com admetre que el rei ha acceptat modular el seu discurs des d'aquella tardor del 2017. "Quan arriben les propostes [de viatjar a Catalunya] s'accepten si es considera apropiat, es comunica al govern espanyol i endavant", conclouen les mateixes fonts. Des de la Moncloa també eviten fer grans valoracions, tot i que el 2021 també va maniobrar per intentar reconnectar el rei amb Catalunya , amb un conjunt de visites amb Pedro Sánchez els dies abans dels indults. A Sánchez també li interessava llavors enterrar la polèmica que havia obert amb el rei al vetar un acte seu a Barcelona d'entrega de despatxos judicials .

En aquesta estratègia de rehabilitació, el rei no podrà comptar amb les institucions catalanes, almenys les principals. La Generalitat i l'alcaldessa de Barcelona segueixen absentant-se dels actes organitzats per la Casa Reial –dilluns no van ser a Cornellà– i els premis Princesa de Girona segueixen havent-se de lliurar lluny de la ciutat que els dona nom, ja que es nega a cedir cap espai a la monarquia. Fonts de la Generalitat asseguren que totes les trobades entre el president Aragonès i el rei han sigut "breus i protocol·làries" i que la reconciliació no ha sigut mai en cap conversa. Difícilment aquesta Generalitat hi estarà interessada.

Una explicació del canvi

L'historiador Joan B. Culla apunta quin pot ser un dels motius d'aquest canvi. No és cap altre que en una monarquia constitucional hi ha d'haver "una simfonia" entre el cap de l'estat i el govern de torn. "El discurs del 3-O és de l'època de Mariano Rajoy, la fase de l'"A por ellos" i els piolins, mentre que els discursos dels últims temps corresponen a la fase de Pedro Sánchez i del diàleg", diu. Malgrat que és impossible tenir-ne del tot la certesa, es pregunta si, a més, "algú amb el pas del temps li ha fet veure que aquell discurs [el del 3-O] va ser devastador per la imatge de la monarquia". "Tant, que ha de donar els premis Princesa de Girona fora de Girona", resumeix. I encara que ho vegi més aviat "anecdòtic", apunta la certa eficàcia que poden tenir les visites també sovintejades d'Elionor i el seu català: "A diferència del seu pare i del seu avi, el parla amb un accent i prosòdia impecables".

El filòsof Josep Ramoneda detecta, almenys en els últims anys, una monarquia "plana" que només va sortir del guió sobretot un dia i que, a més, va escollir malament. "Es va creure que el 3-O era el seu 23-F i es va equivocar. No va saber situar-se ni capitalitzar un mínim la situació", conclou. Des de llavors, interpreta que ha cultivat un "perfil baix" perquè "ha vist els efectes negatius de posar-se en primer pla". I té un problema afegit que no té res a veure amb Catalunya i que, segons Ramoneda, també li deu aconsellar el baix to: "Té aquesta ombra del seu pare que és una esmena a la totalitat de la monarquia".

stats