Felip VI lloa "l'altura moral" de les víctimes d'ETA 10 anys després del cessament
El rei presideix la segona Pasqua Militar amb Joan Carles I fugat a Abu Dhabi
MadridSense notícies del retorn de Joan Carles I i amb les aigües calmades al món militar –l’any passat havien proliferat diversos escàndols en què membres de l’exèrcit havien fet exaltacions feixistes–, la 240a Pasqua Militar s’ha celebrat sense gaire tensió en l’ambient, plàcida perquè Felip VI pogués traslladar el seu clàssic missatge d’agraïment a les forces armades. La novetat d’enguany ha sigut el record per a les víctimes d’ETA i els seus familiars, 10 anys després del cessament de l’activitat armada. “Moltes pertanyien a les forces armades i les forces i cossos de seguretat de l’Estat. La fortalesa i altura moral ens serveixen de guia a tots els espanyols”, ha expressat el monarca en el seu discurs.
Aquestes paraules arriben a 48 hores de la marxa pels presos de la banda que el col·lectiu Sare ha organitzat a Bilbao i que ha indignat les associacions de víctimes. Demanen que es prohibeixi, però la justícia fa uns dies ja va negar-se a aturar una convocatòria a Arrasate de característiques similars argumentant que la via penal no està pensada per actuar preventivament, sinó per jutjar possibles fets delictius. La polèmica es produeix en un context en què EH Bildu, per boca d’Arnaldo Otegi, i el líder de Sortu, Arkaitz Rodríguez, van reconèixer el dolor causat i, posteriorment, els presos d’ETA van fer una aposta per acabar amb els ongi etorri.
L’evacuació de l’Afganistan
Ja és el segon any consecutiu que el cap de l’Estat i la ministra de Defensa, Margarita Robles, tenen l’oportunitat de remarcar una tasca de l’exèrcit més o menys tangible per a la ciutadania espanyola. Amb el coronavirus es va desplegar per a tasques de desinfecció i rastreig que han continuat el 2021, un any en què el temporal Filomena i l’evacuació de l’Afganistan pel retorn dels talibans han tornat a situar les forces armades al focus dels mitjans. “Qui podrà oblidar l’aeroport de Kabul, on, atropelladament, es dirigien famílies afganeses amb banderes cridant «Espanya» i fent-nos vibrar d’emoció?”, ha destacat Robles en la seva intervenció. Felip VI també s’hi ha referit, amb una certa mirada crítica. “Caldrà avaluar els resultats finals d’aquesta missió i extreure'n lliçons i aprenentatges”, ha anotat.
Un moment per reflexionar sobre la geoestratègia d’Espanya i la resta d’aliats occidentals serà en la cimera de l’OTAN que aquest juny se celebra a Madrid, 40 anys després de l’entrada d’Espanya. Felip VI ha recordat que la del 1997 va ser l’última que va tenir lloc a la capital espanyola i s'hi va abordar la línia a seguir gairebé una dècada després de la caiguda del Mur de Berlín. Que la cimera torni a Madrid representa un “reconeixement del compromís d’Espanya amb l’OTAN i l’extraordinari paper de les nostres tropes en l’estructura de l’aliança”, ha subratllat el capità general de les forces armades, que aquest dijous ha lluït l’uniforme.
La Pasqua Militar ha comptat amb la protocol·lària rebuda del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres de Defensa i de l’Interior. S’ha interpretat l’himne espanyol i Felip VI ha passat revista al pati de l’Armeria del Palau Reial de la capital espanyola. Posteriorment, ja dins l’edifici, s’han col·locat les condecoracions i s’han pronunciat els discursos. L’absència de Joan Carles I no ha marcat aquesta data assenyalada, però el retorn de l’emèrit és el principal maldecap de la Corona aquest 2022. Una enquesta publicada a El Mundo fa uns dies revelava que el 46% dels espanyols aposten per retirar-li el títol honorífic de rei i un 63,7% creuen que no hauria de viure a la Zarzuela.
