Sense l'emèrit i amb "crispació" pel fiscal general: així ha estat el 50è aniversari de la monarquia espanyola

MadridL'endemà del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco, la casa reial ha celebrat la reinstauració de la monarquia. Ho ha fet amb un acte al Palacio Real marcat per l'absència de Joan Carles I i també del protagonista de la jornada d'ahir, el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que ha declinat assistir-hi després de la condemna per revelació de secrets imposada pel Tribunal Suprem. Tampoc hi ha anat Isabel Díaz Ayuso, que ha contraprogramat un segon acte de lloança de la Corona al Congrés, també presidit per Felip VI, amb una roda de premsa convocada per disparar contra García Ortiz i contra Pedro Sánchez, president del govern espanyol. "El 20-N del 2025 passarà a ser un dia històric per a la democràcia espanyola. La justícia ha condemnat un fiscal general de l'Estat per cometre un delicte amb l'únic objectiu d'atacar un adversari polític. Aquests fets són propis d'una dictadura", ha dit la presidenta madrilenya a la mateixa hora que al col·loqui organitzat a la cambra baixa s'hi reivindicava el llegat democràtic de la Transició.

Les declaracions d'Ayuso han estat una demostració de la "crispació" política que ha marcat la commemoració. El monarca, en el seu discurs al Palacio Real, ha lamentat que, a diferència de la Transició, el clima actual sigui de polarització. "Mirar cap a aquell període pot servir-nos no per idealitzar-lo sinó per recordar el seu mètode. La paraula davant del crit, el respecte davant del menyspreu i la recerca d'acord davant de la imposició", ha afirmat. Felip VI ha pronunciat aquestes paraules només acompanyat del PP i del PSOE. Cap altre partit de la majoria plurinacional ha estat present durant la jornada, com és habitual en actes de la monarquia. I s'hi ha afegit la plantada de Vox. De fet, el seu líder, Santiago Abascal, ha retret des d'Extremadura a Alberto Núñez Feijóo que estigui blanquejant el govern espanyol amb la seva participació a la commemoració. El líder popular ha estat assegut al costat del ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños. Ara bé, sense que se'ls hagi vist interactuar.

No ha estat l'única crida a l'entesa. En el col·loqui del Congrés entre tres acadèmics i l'expresident socialista del Senat Juan José Laborda, aquest últim ha fet una crida directa "als senyors del govern i de l'oposició": "Facin punt i a part. Nosaltres ho vam fer el 1978", ha reclamat. Felip VI ha reconegut la tasca de quatre persones que ho van fer possible fa mig segle. Ha condecorat amb l'Insigne Orde del Toisó d'Or l'expresident del govern espanyol socialista Felipe González, els membres de la ponència constitucional Miguel Herrero i Miquel Roca, i la seva mare, la reina Sofia. "Per descomptat que [la Transició] no va ser perfecta, però valorar-la pel que va ometre seria injust", ha dit, tot subratllant que Sofia va "donar suport amb convicció al rei Joan Carles en la seva encertada i primerenca aposta per l'obertura democràtica i les llibertats".

La figura de l'emèrit

Joan Carles I no hi ha estat present –se l'ha convidat únicament a un dinar privat aquest dissabte–, però se l'ha esmentat reiteradament. En el seu discurs, Felip VI ha lloat el paper del seu pare en la instauració de la democràcia. "La ferma voluntat de la Corona va contribuir-hi decisivament", ha dit el monarca, que ha insistit que la institució encapçalada en aquell moment pel rei emèrit va actuar com a "catalitzador clau". "La monarquia va assumir aleshores un paper clarament actiu. Va integrar tots els espanyols en un moment determinant", ha subratllat. Més enllà de la intervenció de Felip VI, els elogis a la monarquia i a Joan Carles I han estat una constant aquest divendres al matí.

En el col·loqui posterior, moderat pels periodistes de la Transició Iñaki Gabilondo i Fernando Ónega, tots els ponents han valorat l'aportació del rei emèrit. "Qui s'atreveix a regatejar-li el mèrit a la seva figura? El cap d'estat va recollir un poder total i el va entregar a la sobirania popular. És una bona oportunitat per tractar de repartir els mèrits i no negar-n'hi a la Corona", ha defensat Gabilondo. El catedràtic d'història Juan Pablo Fusi ha reivindicat la seva actuació "ferma" durant l'intent de cop d'estat del 23-F. "Va donar a la monarquia una legitimitat plenament democràtica", ha dit.

Aquesta rehabilitació de Joan Carles I arriba en plena polèmica per la publicació de les seves memòries. Al llibre Reconciliación, el rei emèrit parla amb tendresa i admiració del dictador. "Mai he deixat que ningú el critiqués davant meu", hi afirma. El rei emèrit també es queixa que se l'hagi relegat pels presumptes escàndols de corrupció que l'han envoltat. Onega ha argumentat que aquest vincle amb Franco no desllueix la seva tasca en l'arribada de la democràcia. "Un rei designat per Franco, com obsessivament es recorda, va ser el destructor del règim de Franco", ha dit el periodista.

La ressaca sobre el fiscal

Més enllà d'Ayuso, que ha acusat el fiscal general d'haver actuat de forma "coordinada" amb Sánchez per "acabar" amb ella "per vies il·legítimes", també Vox ha collat el president espanyol reclamant la seva dimissió per la condemna a García Ortiz. El govern espanyol es manté ferm a l'altra banda del tauler. El ministre per a la Transformació Digital, Óscar López, ha defensat la innocència del fiscal general "malgrat el que digui el Suprem". "Si el fiscal general no és innocent, aleshores diversos periodistes de prestigi han mentit", ha argumentat, advertint que la condemna emet el missatge que Ayuso és intocable. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, de Sumar, absent als actes d'aquest divendres, ha tancat files amb el PSOE i ha dit que la decisió de l'alt tribunal és "política" i una "anomalia". "Serà estudiada a totes les facultats de dret d'Espanya", ha vaticinat.