Política 28/11/2021

La fotografia després del desbloqueig dels pressupostos

6 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès (dreta), amb el vicepresident, Jordi Puigneró.

BarcelonaLa tramitació dels pressupostos de la Generalitat ha sacsejat la legislatura, esquerdat el Govern i obert un escenari que obliga a una nova correlació de forces per garantir la governabilitat. El no de la CUP a facilitar els comptes trenca la majoria independentista que, sense full de ruta compartit, va permetre la investidura, i posiciona els comuns com a nou soci de l’executiu –almenys a nivell pressupostari– malgrat els recels de Junts. En paral·lel, el PSC es reivindica com a alternativa i, davant la inestabilitat del Govern, ja pressiona per anar a noves eleccions.

La inestabilitat del Govern aboca ERC a la geometria variable

Hi ha hagut sang amb el soci de Govern, esforç, suor i el resultat podria merèixer alguna llàgrima. Però ERC ha aconseguit que els primers pressupostos del president Pere Aragonès tirin endavant, almenys pel què fa a la tramitació. Pel camí els republicans han perdut la CUP i, en un intent fallit de practicar la reivindicada “via àmplia”, han sacrificat l’estratègia d’oposició a Barcelona per aconseguir el suport dels comuns. Això també ha comportat l’enuig de part de Junts, que ha arribat a amenaçar fins i tot amb tombar els pressupostos elaborats pel seu propi conseller. Tot plegat en un trencament de la majoria de la investidura que, amb tan sols mig any de mandat, aboca el principal partit a l’executiu als equilibris i la geometria variable per tirar endavant la legislatura.

Esgotades les possibilitats d’entesa amb els anticapitalistes, la voluntat d’Aragonès és esprémer la negociació amb els comuns per a l’aprovació definitiva dels comptes. I malgrat que des de presidència deixen clar que el compromís amb la majoria independentista es manté intacte més enllà dels números, Esquerra assenyala els matisos: a les files republicanes consideren que l’actitud dels anticapitalistes qüestiona la vigència de l’acord d’investidura, cosa que els donaria marge en l’estratègia del diàleg “sense terminis” amb l’Estat –on han aprovat els pressupostos– i no comprometria Aragonès a sotmetre’s a una qüestió de confiança el 2023. Oxigen, malgrat tot, que se suma al fet que els atacs des de Junts venen més del partit que dels seus consellers. L’objectiu ara és tenir pressupostos i allunyar el fantasma d’un avançament electoral.

Les tensions internes a Junts afloren de nou i situen el partit en una cruïlla

JxCat és un partit heterogeni al qual se li esquincen les costures en les decisions crucials. Va passar quan Jordi Sànchez, secretari general del partit, i el president del Govern, Pere Aragonès, van tancar l’acord de coalició –hi havia dirigents de dins la formació que advocaven per anar a l’oposició, malgrat que un 83% de la militància va avalar l’acord– i ha passat ara en la tramitació dels pressupostos elaborats pel seu conseller, Jaume Giró. La decisió de la CUP de presentar una esmena a la totalitat va situar el partit en la dicotomia d’arriscar-se a una pròrroga pressupostària si no hi havia majoria independentista o buscar noves aliances en els comuns o els socialistes per tirar-los endavant. La línia divisòria s’ha dibuixat, sobretot, entre aquells càrrecs del Govern que eren favorables a aprovar els comptes com fos després del cop de porta dels cupaires i destacats dirigents del partit concentrats al Parlament que es resistien a pactar amb En Comú Podem.

L’escenificació de la divergència es va produir al ple. Quan el diputat Joan Canadell va fer un discurs acusant d’autonomista ERC, només va aplaudir el grup parlamentari mentre que els consellers de Junts van preferir no fer-ho. La situació deixa el partit en una cruïlla, ja que el fet que la CUP quedi fora de l’equació dificulta el relat de Junts de la “majoria independentista del 52%” i l’aboca a ressituar-se en el nou escenari de geometria variable. Junts té pendent un debat a fons sobre el seu paper tenint en compte que dirigents de primera línia com Laura Borràs o Elsa Artadi no se senten còmodes amb la situació, malgrat que el partit va votar amb els comuns i ERC la tramitació dels pressupostos i Economia ja negocia amb els de Jéssica Albiach. I Junts també vol parlar amb ERC per com queda el pacte de legislatura després del desmarcatge de la CUP i l’aparició d’un nou soci, En Comú Podem.

Els comuns brinden una bomba d’oxigen a Colau

En els moments de més tensió per arribar a un acord pels pressupostos de la Generalitat, quan Esquerra insistia a reunir-se amb els comuns malgrat els recels dels seus socis de govern, Ada Colau proclamava en la clausura de la tercera assemblea de Catalunya En Comú el seu “compromís amb Barcelona". L’alcaldessa va obrir i va cloure la cita més important de l’espai amb les seves bases deixant clar el seu lideratge. Conservar el bastió de l’Ajuntament de Barcelona és la prioritat indiscutible dels comuns, que intercanviant la tramitació dels comptes del Govern pels dels consistori van brindar a Ada Colau una bomba extra d’oxigen per encarar el cicle electoral del 2023.

Va ser justament l’alcaldessa qui el 2018, després de la moció de censura al govern espanyol de Mariano Rajoy, va apel·lar per primera vegada a una entesa al Govern, l’Ajuntament i l’Estat per tirar endavant els pressupostos. Aquell intent no va tenir èxit, però partia d’una reflexió de fons. L’aspiració dels comuns és sostenir aliances “d’esquerres” –sobretot amb ERC– que afavoreixin pactes i guanyar capacitat de pressió en diferents institucions, segons exposen diverses fonts. Amb l’acord a què han arribat pels pressupostos amb els republicans, els comuns avancen ara en aquest objectiu.

La CUP se centra en pressionar per un pla B al diàleg

Una de freda i una de calenta per a la CUP. El vot contrari a la tramitació dels pressupostos permet als anticapitalistes mantenir-se fidels en l’oposició a determinades polítiques i macroprojectes impulsats des del Govern, però sortint de la partida dels comptes perden marge de pressió a l’executiu tant en l’àmbit socioeconòmic com en l’horitzó nacional. “Nosaltres som on érem. Qui s’ha mogut és ERC, amb qui vam arribar a uns acords que ha incomplert”, defensen fonts cupaires. Els republicans, però, consideren que amb el veto als comptes és la CUP qui s’ha saltat l’acord d’investidura i que, per tant, ja no estan lligats als compromisos que s’hi establien. Entre ells, la qüestió de confiança del president Aragonès a mig mandat.

Sigui com sigui, la formació assembleària aspira a empènyer pel “gir a l’esquerra” de l’executiu a través de les esmenes als comptes i, conscient que el president Aragonès vol mantenir viva la majoria independentista del 52%, pressionarà per definir el pla B a la taula de diàleg. La proposta dels cupaires continua sent un nou referèndum –tant ERC com Junts s’hi van oposar al debat de política general– i ja treballen per donar-hi força en dos flancs: mobilització al carrer i cerca de suport internacional. Tot i la trencadissa, s’agafen al fet que els espais de coordinació de l’independentisme segueixen oberts per definir un nou full de ruta.

El PSC queda exclòs de la governabilitat però es veu reforçat com a alternativa 

Darrere l’oposició contundent però constructiva reivindicada pel PSC en aquesta legislatura hi ha la voluntat de consolidar-se, després de la victòria a les eleccions del 14-F, com l’alternativa responsable de govern a Catalunya. D’aquí que, a diferència dels vetos del passat als pactes amb l’independentisme, Salvador Illa estengués la mà fins al final al president Pere Aragonès per acordar els pressupostos de la Generalitat. El fet que el cap de l’executiu rebutgés frontalment l’entesa amb els socialistes ha impedit al partit guanyar més centralitat a la legislatura i collar ERC en la negociació amb el PSOE a Madrid, però el trencament de la majoria independentista, l’entrada dels comuns en la governabilitat i la picabaralla al Govern per l’acord amb els de Jéssica Albiach reforcen el discurs del PSC per liderar un canvi a la Generalitat. No en va, ja ha començat a insinuar la conveniència d’un avançament electoral.

“El pacte agònic per salvar el pressupost constata l’obertura d’un nou escenari polític a Catalunya: la ruptura latent al Govern es fa manifesta”, defensava dilluns passat la portaveu socialista, Alícia Romero. “El país necessita ara més que mai una alternativa”, va sentenciar. La crisi independentista per tramitar els pressupostos engreixa els arguments dels d’Illa per furgar encara més en les divergències entre ERC i Junts –com ja van fer amb l’absència dels de Puigdemont a la taula de diàleg o amb el desacord que va frustrar l’ampliació del Prat– i també els permet mantenir l’oferta per als acords “de país” amb l’ànim de posar fi a la dinàmica de blocs. L’objectiu és erigir el PSC en garantia de “bon govern i estabilitat” de cara a les pròximes eleccions i intentar ampliar la majoria dels 33 diputats. Amb una aritmètica semblant a l’actual, però, les possibilitats de governar serien escasses.

stats