Política 18/04/2020

Francina Armengol: “Espanya i Europa ens han d’ajudar”

Entrevista a la presidenta balear

4 min
Francina Armengol: “Espanya i Europa ens han d’ajudar”

PalmaTot i les dades positives respecte a la crisi sanitària a les Illes, la presidenta balear, Francina Armengol (Inca, 1971), continua preocupada. La cursa per guanyar el coronavirus serà llarga i sap que la crisi econòmica serà un cop molt dur.

Les Balears semblen encaminades a superar la crisi sanitària del coronavirus, però es preveu una caiguda del 31,6% del PIB i la pèrdua de 147.700 llocs de treball.

L’important és la salut i que la malaltia no s’escampi més del necessari, hi hem treballat intensament i vull agrair la magnífica feina dels professionals sanitaris. És veritat que aquesta crisi esdevindrà una situació econòmica molt complicada, i a les Illes Balears especialment perquè depenem molt del turisme.

Com s’afrontarà aquesta situació a mesura que s’acabin els estalvis i les prestacions d’atur?

El govern d’Espanya ha actuat amb rapidesa per possibilitar aquestes prestacions econòmiques. Es tracta de protegir 200.000 treballadors, 200.000 famílies. I també de protegir empreses i salvar el teixit econòmic d’aquestes illes.

La previsió és que no es comenci a recuperar un 25% del turisme fins a l’agost i, a partir d’aquí, avançar molt gradualment.

Poder perdre un 30% del PIB és duríssim, però també tenim possibilitats de sortir-ne junts. Tot el que puguem obrir de manera ràpida per reactivar l’economia ho farem, però també ha de ser segur. Depenem molt del turisme i tindrem més dificultats. Per això hem demanat una protecció específica al govern d’Espanya per al sector turístic.

¿És hora de plantejar el decreixement turístic?

Desgraciadament la gent tindrà una situació econòmica complicada a tot el món, i por per la seva pròpia salut; per tant, viatjar serà un exercici de risc personal. Hem de ser realistes: el turisme és el sector que més patirà. La crisi del 2008 va ser diferent, però la gent continuava viatjant i nosaltres vam ser la primera comunitat que se’n va sortir i va ajudar la resta d’Espanya. Ara tendrem problemes i Espanya ens ha d’ajudar. És just demanar solidaritat, perquè aquí sempre hem estat molt solidaris. No podem trobar de cop i volta 200.000 llocs de treball.

Les Balears sempre han estat infrafinançades. Això ha de canviar?

Efectivament. A cada reunió i a cada oportunitat que tinc de parlar públicament defens que el govern d’Espanya ha d’atendre realitats diferents. No tot Espanya és igual, Espanya no és Madrid i cada territori és diferent. Nosaltres som unes illes i vivim molt lligats als serveis i al turisme. No vull que els ciutadans de les Balears tinguin una situació econòmica pitjor que els altres.

¿Veieu prou sensibilitat al govern espanyol?

Sí. Amb les Canàries vàrem plantejar la mateixa estratègia de bon principi, amb el tancament de ports i aeroports. Vàrem lluitar i ho vàrem aconseguir: el govern d’Espanya va ser sensible.

No va ser fàcil...

No, però ho vàrem aconseguir i estic agraïda al govern de Pedro Sánchez. El dia 14 es decretava l’estat d’alarma i el dia 16 sortia l’ordre sobre el tancament de ports i aeroports. I això ens ha permès planificar millor. Ara amb el desconfinament ho volem fer igual. Controlam qui entra i en quines condicions sanitàries ho fa, el que entra en males condicions l’aïllam, i ho volem compaginar amb la reactivació econòmica al més aviat possible. Però ha de ser segur: si tenim rebrots, això ens afectaria moltíssim.

¿Penseu que a les Illes s’hauria de fer un desconfinament amb un calendari diferent de l’estatal?

La nostra proposta -que encara treballam- és obrir ports i aeroports al final. I per l’evolució de la pandèmia a les nostres illes tenim la possibilitat de plantejar-nos desconfinaments interns diferents.

¿No ha vist voluntat uniformitzadora en la Moncloa?

Jo, que som superfederalista i crec que totes les decisions s’han de prendre de manera conjunta, pens que ens hauríem d’escoltar més i pactar més les decisions abans de prendre-les. No tot el territori espanyol és homogeni davant la malaltia i no totes les receptes poden ser iguals. Hi va haver complicacions amb el material i ens vàrem haver d’espavilar. ¿Si haguéssim pogut planificar des del principi que cadascú compràs el seu material hauria estat millor? Doncs segurament sí.

¿Madrid, i potser Catalunya, s’haurien hagut d’aïllar d’inici?

Ara tothom sap com s’hauria hagut de fer el confinament i com s’ha de fer el desconfinament, però jo no. No em veig capaç de dir quina hauria estat la millor estratègia.

stats