Carles Ramió: "Si un funcionari té un rendiment mediocre, l'administració ha de poder rescindir els seus serveis"

BarcelonaEl catedràtic de ciència política de la UPF Carles Ramió, president de la comissió d'experts per a la reforma de l'administració pública (CETRA), atén l'ARA per explicar els canvis que el Govern s'ha compromès a impulsar.

Per què ens hem de creure ara que la reforma de l'administració va de veritat?

— És lògic que hi hagi molt d’escepticisme perquè no hi ha una reforma des dels anys 50. S'han fet moltes comissions i han quedat amb un informe que no s'ha implementat. Ara crec que serà diferent perquè el Govern s'hi ha compromès de forma molt explícita i perquè, en cinc mesos de feina de la CETRA, a banda de les propostes dels experts, ja s'han pres 17 mesures urgents des de Presidència.

Volen canviar el sistema de selecció dels funcionaris. Què vol dir exactament això?

— El sistema espanyol d’oposicions memorístiques és obsolet. Ara, sense anar en contra de la memòria, hem de seleccionar perfils professionals amb proves molt diferents. Per exemple, una prova d'intel·ligència o una de psicològica, com la capacitat de treball col·laboratiu. I després, proves específiques vinculades al lloc de treball. També de capacitat de gestió de la informació: li envies a un candidat cent correus i li dones dues hores perquè gestioni aquesta informació. I finalment hi ha un tribunal que li fa preguntes. Ara hi ha un relleu generacional espectacular perquè es jubilen molts empleats públics i necessitem gent jove amb nous perfils professionals, vinculats a transició energètica o a la intel·ligència artificial.

També tindrien una plaça per tota la vida?

— Això és un tema de controvèrsia. Des de la CETRA tenim un model, però encara ho hem de negociar amb el Govern. El model clàssic de l'administració pública és d'una estabilitat absoluta en la qual un cop aconsegueixes accedir, t'hi quedes tota la vida. L'estabilitat no és dolenta per si mateixa. Ara bé, l'administració del present i del futur haurà d'afrontar reptes com la covid, la DANA a València o l’apagada. I necessitem perfils més polivalents. Per tant, hi hauria una part de l'administració pública que no tindria sentit que fos estable. El model ideal és que un 20% de l'administració sigui variable, de superjobs, per exemple podríem tenir consultors interns que, un cop acabi el projecte, anirien a un altre lloc. Hi hauria més opció d’incrementar el treball públic, ja que ara hi ha externalització en consultores amb un rendiment bastant baix. El 80% de funcionaris restants seria estable, però també amb un sistema de sortides excepcionals.

Què vol dir?

— La idea és que si tens un rendiment realment molt mediocre i un comportament pèssim hi ha d'haver els instruments perquè l'administració pugui rescindir els teus serveis. Seria en casos molt excepcionals. De manera totalment objectiva i segura. De fet, ja hi és en el sistema, hi ha règim disciplinari que és molt draconià, però després resulta que a la pràctica no s'utilitza mai.

Qui tindria la decisió final? Funcionaris o polítics?

— Òbviament, han de ser sistemes de decisió molt segurs jurídicament i de forma col·legiada i professionalitzada. Perquè si fossin els polítics sempre hi hauria la sospita de clientelisme negatiu. I no volem tornar als sistemes del segle XIX en què els polítics feien i desfeien els funcionaris del sistema.

Tots aquests aspectes sobre l'estabilitat de la funció pública generaran un debat polític important.

— I laboral, i un debat corporatiu, i un de sindical. Molt important. I l’altre element és l’organització: no fa falta que hi hagi tants comandaments [a l'administració], ha de ser més horitzontal, fluida i flexible.

La Generalitat té competències per canviar el sistema de selecció dels funcionaris sense entrar en col·lisió amb l'Estat?

— Sí, hi ha una llei bàsica, però que dona molta autonomia. Ja hi ha un projecte pilot, Catalunya Futur, mitjançant interins i vinculat a projectes. Un cop tinguem la llei, serà perfectament legal i aplicable.

Hi ha partits de l'oposició que estan criticant la selecció d'aquestes places de Catalunya Futur perquè diuen que s'estan duplicant funcions amb d'altres ja existents.

— Tot això no és cert. Encara no s'ha seleccionat ningú, ni s'han establert els sistemes de selecció, només s'ha fet la convocatòria. En alguns casos tenim un nombre molt important d'aspirants, però encara no s'ha fet res i ja s'està criticant. Catalunya Futur ens permet que s'incorpori gent de fora de l'administració amb uns nivells molt més elevats i unes retribucions més competitives.

Aquestes persones, qui les està seleccionant?

— Estem en procés. Hi ha hagut un primer programa vinculat a la mateixa reforma de l'administració, un segon del departament d'Economia vinculat a incrementar la competitivitat i ara n'hi ha previst un d'intel·ligència artificial. Això és una prova pilot, on testarem diferents sistemes de selecció. També col·laborem amb assessories privades especialitzades, headhunters. Òbviament, això després s'internalitzarà.

També proposen professionalitzar el directiu públic. Com seria aquest sistema de selecció i com afectaria el Govern?

— Espanya és l’únic país desenvolupat que no ho fa. Estem treballant en dues dimensions: les subdireccions generals i les direccions generals. En les subdireccions ara hi ha un sistema massa obert en el qual hi pot haver lògiques de fílies i fòbies i clientelars de partit, ja que hi ha la llibertat per nomenar qui vulguis sempre que sigui funcionari i amb titulació superior d’accés. El que proposem és establir un sistema que únicament aquells que estan acreditats i tenen les competències directives són els que es poden seleccionar. En les direccions generals, que ara són càrrecs polítics, proposem que tinguin un caràcter professional. Els escolliria una comissió independent, que faria una preselecció de tres persones, i la conselleria triaria quina d’aquestes tres pot ocupar el lloc considerant la complicitat també amb el seu projecte polític.

Això afecta el finançament dels partits. Els directors generals ara paguen una part del sou a la formació. Faran el canvi si hi perden diners?

— Tots els partits tenen en el seu programa establir la direcció pública professional. Si això no és una impostura, hi haurien d’estar d’acord. Veig com una patologia que els càrrecs polítics paguin un percentatge del seu sou al partit. Els partits són molt importants, intermediaris en democràcia representativa, però si tenen un conjunt de despeses amb el qual no arriben amb el règim de subvencions públiques, o es corden més el cinturó, o bé que s’incrementin les subvencions públiques. Però que no ho facin per aquestes vies indirectes. És una desprofessionalització dels càrrecs.

Una altra cosa que proposen és la proactivitat de l'administració en serveis o prestacions. Com funcionaria aquest canvi de paradigma?

— Si un ciutadà demana periòdicament una ajuda o subvenció, la mateixa administració el pot alertar, que se li acaba o que pel seu perfil podria ser susceptible a demandar un altre servei. El que hauran de fer els ciutadans és autoritzar que es pugui consultar aquest tipus de dades que ja té l'administració, però que no pot utilitzar.

Acabarà la feina en aquest mandat?

— A la CETRA estem entusiasmats, perquè el Govern s’ho agafa molt seriosament. Però també deprimits, perquè voldríem anar més de pressa. I alhora inquiets, perquè fins ara la tasca del Govern ha sigut d’actualització de l’administració pública. Però això no és una reforma, que encara s’ha d’implementar.

Això acabarà en una retallada del sector públic?

— No, aquest no és l'objectiu. La situació és tan crítica que o reformem l'administració pública, que vol dir un canvi de les regles del joc; o sí que vindran les retallades perquè la societat està molt crispada i al final compraran discursos tipus Trump. Per tant, oposar-se a la reforma pot ser un suïcidi de cara a tenir una administració pública.