13.500 nous agents en vuit anys: la missió impossible dels Mossos

BarcelonaPrimer van ser uns 22.000 agents de Mossos d’Esquadra pactats entre la conselleria d’Interior pilotada per Joan Ignasi Elena i el govern espanyol amb la mirada posada al 2030. Després aquesta xifra es va elevar a 25.000 arran de la darrera reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, ja amb el govern de Salvador Illa i la consellera d’Interior, Núria Parlon; i finalment ha estat l'acord d’immigració segellat entre Junts i el PSOE, que en la proposició de llei fixa que la dotació d'agents dels Mossos d'Esquadra el 2032, arran de l'assumpció de noves competències, ha de ser de 26.800 agents. Es tracta d'un creixement excepcional: si es tenen en compte les jubilacions previstes al cos (entre 600 i 800 per any a partir d'ara), s'hauria de produir un increment net de més d'13.500 policies en vuit anys. Això representa un 70% del nombre d'agents actual del cos, que n'hi ha 19.200. La missió, segons totes les fonts consultades per l’ARA, es pot qualificar d'impossible. O, per als més optimistes, difícilment viable o complexa.

Anem a pams. A partir de l'any 2019, amb el conseller d'Interior, Miquel Buch, es va fer una convocatòria de 450 agents i dues més de 750 policies perquè després d'anys de retallades encara hi havia marge per arribar als 18.267 policies pactats el 2006. L'any 2021, en vista de l’envelliment de la plantilla, el llavors conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el director de Policia, Pere Ferrer, van pactar amb el ministeri de l’Interior de Fernando Grande-Marlaska, dues coses: per una banda, que els Mossos es puguin jubilar als 60 anys, equiparant-los a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil; i per l’altra, augmentar de forma progressiva la plantilla fins als 22.000 policies.

Segons fonts coneixedores del pacte, les dues mesures es van acordar tenint en compte, a vint anys vista, la quantitat d’agents que es podien destinar a l’activitat operativa (a fer carrer) i a la segona activitat (oficina): si no s'haguessin activat els dos acords paral·lelament, asseguren les mateixes fonts, cap al 2040 hi hauria hagut poc més de 10.000 policies en edat de fer carrer. Així, paral·lelament a les jubilacions, es van engegar convocatòries per a nous agents, amb la idea de captar plantilla més jove, de 850 agents el 2024 i de 1.300 el 2025, que encara està en marxa.

Convocatòries que, si es té en compte l'estancament de l'ocupació pública arran dels anys de crisi, eren generoses. Ara bé, aquests processos han evidenciat un nou hàndicap, sobretot si l'horitzó és oferir noves places: no totes s’han aconseguit omplir. És a dir, hi ha hagut aspirants que no han arribat al nivell i s'han quedat pel camí. En la darrera, per exemple, que era de 850 places, van acabar entrant a l'escola de la policia 760 opositors. Un cop a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), però, solen caure uns quants futurs agents més, una xifra que sol vorejar el 10%. Actualment hi ha una oposició en marxa amb 1.300 places a la qual s'han presentat 12.500 persones. Previsiblement, quan aquesta acabi se'n convocarà una altra (aquest mateix any) amb un nombre similar o més alt de places.

Un "repte"

La intendenta Roser Talaveron, cap de la Divisió de Desenvolupament Professional dels Mossos, parla de "repte" per referir-se al nou sostre d'agents i al ritme d'oposicions que serà necessari per arribar-hi. Assegura, però, que s'han de mantenir els requisits i en cap cas abaixar-los perquè entrin més persones. "Hem d’aconseguir arribar a tothom", afirma, i posa d'exemple la campanya (i reserva de places) perquè més dones es presentessin per ser mossa. Ara representen el 36% de les sol·licituds. Amb tot, la intendenta deixa clar que l'ISPC està preparat per assumir aquest ritme més alt d'aspirants. En aquest sentit, fonts de la conselleria també parlen de repte i assenyalen la importància d'aconseguir arribar a nous col·lectius. Per això, s'intensificarà la tasca de propaganda i la presència dels Mossos als mercats i tallers d'ocupació. Un àmbit en el qual, apunten, s'hi està aconseguint arribar poc és el de les persones d'origen estranger.

Comandaments dels Mossos consultats per l'ARA tampoc són optimistes amb aconseguir el nou sostre d'agents en el termini previst. La paraula més repetida és que és complicat. I avisen que en cap cas es poden abaixar els requisits i s'ha d'anar amb compte a l'hora "d'obrir el filtre". Alhora, però, avisen que no sempre el vent bufa a favor per aconseguir fer créixer el cos, i que quan això passa cal aprofitar-ho. Els sindicats també estan preocupats. Des de Fepol també fan servir la paraula complicat i adverteixen que també caldrà actualitzar comissaries, perquè algunes ja estan quedant petites. Des d'USPAC encara són més contundents i asseguren que arribar al nou sostre en els anys marcats no és una aspiració "real". "Ens fa por que abaixin els requisits", apunten, i afegeixen que l'IPSC ja està quedant petit. Els dos sindicats avisen de l'efecte de les jubilacions, de les segones activitats, però també de la fuga de mossos cap a policies locals per obtenir millors condicions econòmiques.

Producció en massa de policies

Amb la primera reunió de la Comissió Bilateral del govern de Salvador Illa, els executius català i espanyol van pactar elevar la plantilla a 25.000 agents i, a més, van introduir un calendari: l'any 2030. La justificació és que, amb l'augment de la població, es necessiten més agents. I amb l'acord Junts-PSOE, amb l'argument de l'assumpció de les noves competències, es van afegir 1.800 agents més el 2032. “Sembla fet a pes”, assegura un bon coneixedor de la policia catalana referint-se tant al pacte del PSC com el de Junts, apuntant la dificultat de créixer a aquest ritme i mantenint la qualitat dels agents reclutats. No només per la magnitud de les convocatòries, sinó també per l'experiència de les darreres (no s'han omplert) i la perspectiva de les jubilacions.

Segons les dades recopilades per l’ARA a través de diverses fonts, a partir del 2027 es produirà una mitjana de 600 jubilacions cada any fins al 2030. Una xifra a la qual s’hi han de sumar unes 100 baixes de mitjana per any per altres raons. Per tant, per arribar a guanyar plantilla, i no només compensar aquestes pèrdues que tenen a veure amb qüestions generacionals, el departament d’Interior hauria de convocar cada any 1.800 places fins al 2030. Només així arribaria als 25.000 agents aproximadament de plantilla. Però és que el repte no acaba aquí: si s’afegeix la nova xifra, establerta en la proposició de llei orgànica que delega competències en matèria d’immigració a la Generalitat, de 26.800 agents el 2032, la producció d’agents s’hauria d’elevar encara una mica més, ja que a partir del 2030 el nombre de jubilacions previst és més elevat: unes 800 el 2031 i unes 800 més el 2032. Això vol dir que, després de tres anys fent convocatòries de 1.800 agents, a partir del 2030 s’haurien de produir 1.900 policies per any fins al 2032. Una missió, es reafirmen, impossible.