La Generalitat Valenciana, ofegada: tornen les retallades

ValènciaLa caixa de la Generalitat Valenciana està buida. Entre les causes d'aquest ofec n'hi ha d'estructurals com l'infrafinançament autonòmic, però també de conjunturals com la despesa extra de la DANA, les rebaixes d'imposts de PP i Vox i l'absència del fons de liquidat autonòmic (FLA) extraordinari de l'Estat. Un còctel que ha provocat que, dotze anys després de la crisi econòmica iniciada el 2008 i les seves polítiques d'austeritat, les retallades i els problemes de liquidat tornin al País Valencià.

Les fortes tensions de tresoreria del Consell coincideixen amb la negociació entre la Generalitat, Esquerra i el govern espanyol pel nou sistema de finançament, unes converses que cal recordar que només fructificaran al Congrés dels Diputats si s'atenen les exigències valencianes, ja que caldran els vots de Compromís.

La coalició valencianista ja ha avançat que exigirà un canvi del finançament que eviti que, amb dades del 2022, el País Valencià sigui la novena comunitat que més aporta a la caixa comuna, però la quinzena en percepcions, amb 3.054 euros per habitant, 1.161 euros menys que la més beneficiada, Cantàbria. Aquesta debilitat financera fa més difícil comprendre per què la Generalitat s'ha oposat a la condonació parcial del deute generat pel FLA. En el cas valencià, la proposta de l'executiu espanyol és perdonar 11.210 milions. Tot i que pugui sorprendre, a hores d'ara, el principal motiu adduït pel PP és que la rebaixa és fruit d'un acord entre el PSOE i Esquerra.

Préstec extraordinari

A l'espera d'un FLA extraordinari que salvi els comptes o d'un nou model financer més equitatiu, el Consell capitanejat per Carlos Mazón (PP) ha demanat a l'Estat que l'autoritzi a contractar un préstec de 2.490 milions, 1.816 a cobrar ara i 674 milions, al desembre. Els fons l'haurien d'ajudar a afrontar els endarreriments que ja acumula amb farmàcies, residències i altres proveïdors. “És el govern d’Espanya qui hauria de donar una resposta a aquesta situació”, s'ha queixat la vicepresidenta i portaveu del Consell, Susana Camarero.

Segons la consellera d'Hisenda i Economia, Ruth Merino, la Generalitat "no concep" que el consell de ministres del pròxim 15 de juliol no doni el vistiplau a la mesura. Aquest optimisme té els seus fonaments, perquè des de l'executiu espanyol han subratllat que els préstecs autonòmics són operacions ordinàries que l'Estat autoritza amb assiduïtat. Molt més críptic s'ha mostrat el ministeri d'Hisenda a l'hora d'aclarir si la no aprovació del FLA extraordinari –que també és un préstec– és un endarreriment o un canvi de criteri, atès que és la primera vegada en dotze anys que no està acordat en aquest punt de l'any.

Davant el mutisme de Madrid, les encarregades de contrarestar les crítiques de la Generalitat han sigut la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, i la secretària general del PSPV i ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. Totes dues han hagut d'esforçar-se davant un Consell que ha convertit l'infrafinançament en munició política. Les crítiques han estat tan constants, que els empresaris i sindicats han reclamat al PP que no utilitzi aquest tema per fer partidisme.

Com és habitual, la més contundent ha sigut Bernabé que ha lamentat que els populars practiquin "el victimisme permanent per no assumir la responsabilitat més important que tenen, que és governar i que els quadrin els comptes". La dirigent socialista ha assegurat que al Consell no li surten els números perquè ha fet "un regal fiscal de 500 milions d'euros". Es refereix a la supressió de l'impost de successions i donacions per a molts ciutadans, les rebaixes en l'IRPF i en el tribut de transmissions patrimonials. Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, aquestes mesures van escurçar la recaptació en 495 milions el 2024.

En el llarg llistat de retrets entre executius hi ha també el retard en la transferència de 900 milions a la Generalitat pels lliuraments a compte, uns impagaments pels quals els socialistes defugen de tota responsabilitat i culpen els populars de "bloquejar mesures tan importants com la senda de dèficit i el Consell de Política Fiscal i Financera".

Estalviar 1.132 milions

Ja sigui responsabilitat del govern valencià per la seva gestió i política fiscal o de l'Estat per perpetuar un sistema que infrafinança la Generalitat, el que és segur és que les retallades han tornat al País Valencià. Segons ha avançat el diari Levante, el govern valencià ha pactat amb el ministeri d'Hisenda gastar 1.132 milions menys dels 32.291 previstos en els pressupostos autonòmics malgrat haver-los aprovat fa mes i mig. L'objectiu de la rebaixa és accedir als mecanismes de liquiditat de l'Estat com el FLA extraordinari.

A l'espera que es concreti les principals partides que es retallaran, el Consell ja ha avançat que pretén estalviar 192 milions amb "la digitalització de la justícia, l'impuls de medicaments genèrics, la realització d'acords per a la compra de fàrmacs i un sistema comú de control de l’absentisme en l’administració". Segons l'executiu, les mesures no afectaran els "serveis públics" i, en el cas que ho facin, "serà per raons d’eficiència" per reduir la "despesa supèrflua" i "prioritzar les partides imprescindibles per al funcionament dels serveis bàsics".

Primera en deute

Les xifres de l'estalvi que proposa la Generalitat semblen petites si es comparen amb el dèficit de 2.495 milions acumulat el 2024, un 1,68% del producte interior brut (PIB) valencià. Percentualment, és el major de totes les autonomies malgrat que no inclou els 700 milions de les despeses de la DANA de l'any passat. La conseqüència d'acumular anys i anys de dèficit ha estat un enorme deute, de nou, el major percentualment de l'Estat, i que a 31 de març representava 60.368 milions, el 40,3% del PIB. És a dir, 11.934 euros per habitant. Sobre el seu origen hi ha un motiu clar, un infrafinançament crònic.