Economia 19/11/2021

Així es va convertir el País Valencià en el principal ariet del nou finançament

Les tres capitals valencianes acullen aquest dissabte manifestacions per reclamar un canvi de model

3 min
Massiva participació a la manifestació per un finançament "just" per als valencians.

ValènciaEl País Valencià és l'autonomia més mal finançada, amb 215 euros menys per habitant cada any que la mitjana de les comunitats del règim comú, i un deute sobre el PIB del 60%, originat per l'infrafinançament, segons dades de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). Són les xifres que expliquen per què el País Valencià s'ha convertit en el territori que lidera la reivindicació per un canvi de model i per què aquest dissabte els carrers d'Alacant, Castelló de la Plana i València es tornaran a omplir de ciutadans que reclamaran la fi d'aquest greuge, tal com ja va passar l'any 2017 . Però, un cop reconeguda aquesta desigualtat, queda una pregunta per contestar: ¿quina va ser l'espurna que va encendre la flama reivindicativa en una societat com la valenciana, tradicionalment més procliu a la resignació que a l'exigència?

Per a Francisco Pérez, director de l'IVIE, el detonant va ser la crisi econòmica del període 2008-2012, que va despullar unes administracions autonòmiques fins aleshores dopades pels recursos de la bombolla immobiliària. "La Generalitat va patir una gran disminució d'ingressos que es va veure agreujada per la falta de recursos generada pel sistema de finançament, dues circumstàncies que la van obligar a retallar despesa i treballadors", resumeix el també professor emèrit de la Universitat de València, que ja l'any 1995 publicava conjuntament el llibre Informe sobre el actual sistema de financiacion autonómica y sus problemas. L'obra arribava a les llibreries quatre anys després del primer informe sobre l'infrafinançament elaborat per l'IVIE per encàrrec de la Generalitat Valenciana, com remarca aquest expert per subratllar que es tracta d'una reivindicació que, almenys en l'àmbit acadèmic, "ve de lluny".

Està d'acord amb Pérez l'actual conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, que defineix la crisi econòmica del 2008-2012 com una "gran martellada". "És en aquell moment quan molts s'adonen de la manca de recursos de la Generalitat i que som un territori on els ciutadans no disposem de les mateixes oportunitats", emfatitza Soler. S'afegeix a la tesi el portaveu de la Crida del Finançament, Toni Infante, que resumeix que va ser aleshores quan "la percepció d'aquesta injustícia va començar a socialitzar-se".

Un element que potser va ajudar a la conscienciació va ser que el tràngol d'haver d'acomiadar treballadors públics o aprovar mesures impopulars com el copagament farmacèutic el va haver d'assumir el partit que històricament menys ha reivindicat l'autogovern valencià, el PP. La formació conservadora l'encapçalava aleshores el castellonenc Alberto Fabra, que sempre va justificar l'austeritat del seu executiu per la falta de recursos que patia la Generalitat. Sigui per convicció o per necessitat, els populars van assumir una reivindicació de la qual fins aleshores sobretot feia bandera l'antic Bloc Nacionalista Valencià, ara Més Compromís, que com recorda la seva actual secretaria general, Àgueda Micó, ja l'any 2005 va fer una campanya per reclamar un Concert econòmic responsable.

El segon moment clau per a la reivindicació d'un canvi de model es va produir amb l'arribada de l'actual govern valencià l'any 2015 de la mà del PSPV, Compromís i Unides Podem. Va ser aleshores quan, com reconeix Micó, les tres formacions es van adonar de fins a quin punt l'executiu autonòmic tenia les mans lligades i quin ha sigut el principal origen del deute de la Generalitat. "Sent importants la corrupció i el malbaratament dels governs del Partit Popular, l'element determinant és l'infrafinançament", afirma la coportaveu de Compromís.

Tot i el consens acadèmic, polític, sindical i empresarial, la reivindicació encara no ha penetrat en les capes més populars com demostraria l'últim baròmetre de la Generalitat, segons el qual per als valencians els principals problemes són la desocupació (el 49,7% la citen en primer, segon o tercer lloc), la sanitat (26,2%) i l’economia (25,2%). En canvi, la reforma del finançament únicament és percebuda com un gran problema per l'1,2%. "És natural, la gent del que s'adona és de si rep o no els serveis. El que no sap és que perquè això passi s'està generant un deute i això és molt perillós", avisa Francisco Pérez.

stats