Gilbert Saboya: “Estar enclavats al mig d’Europa fa difícil que puguem viure de manera aïllada”

Com funciona un país europeu fora de la Unió Europea?

La relació entre Andorra i la Unió Europea ha anat evolucionant de manera molt clara des de fa més anys dels que sembla i l’evolució de les lleis cap als estàndards europeus ve de lluny. El primer moment important és quan es firma l’acord d’Unió Duanera, a principis dels noranta, un tractat que firma la Comunitat Europea amb una Andorra que encara no tenia l’estatus internacional que té avui. A partir de llavors, la majoria de lleis ja es van inspirant en les directives europees perquè, evidentment, estem enclavats al mig d’Europa i és normal que vagis evolucionant cap als estàndards legals que t’envolten. Després, cap als anys 2004-2005 es firma un acord de cooperació i els acords sobre la fiscalitat de l’estalvi, que ja creen uns lligams més estrets. I, a partir del 2011, convé assenyalar tant la firma de l’Acord Monetari com la perspectiva de negociació d’un acord d’associació, que ja és un procés d’acostament bastant més intens.

Per què és necessari l’acord d’associació?

El fet d’estar enclavats al mig d’Europa fa difícil que puguem pensar a viure de manera aïllada. Una bona mostra d’això és que tant San Marino com Mònaco, que són els altres dos estats tercers que no tenen una vinculació establerta, estan en el mateix procés. Altres petits estats com Liechtenstein ja van resoldre fa un parell de dècades la seva situació a través de l’Espai Econòmic Europeu, i aquest és un precedent molt interessant a analitzar: com un microestat ha estat capaç de trobar una relació amb la UE que li ha permès tenir un creixement econòmic important i, a la vegada, ha pogut assumir el cabal comunitari de manera gradual. L’objectiu de l’acord és accedir al mercat interior, per facilitar als ciutadans andorrans les sortides al món universitari, l’accés al mercat de treball en el conjunt de països de la UE i l’accés al mercat de béns i serveis per ser més competitius. De fet, totes les reformes que s’han fet en l’àmbit intern -transparència financera, reforma fiscal, obertura econòmica, negociacions per a l’eliminació de la doble imposició- estan alineades a aquest objectiu.

En quin punt està el procés?

En els dos últims anys hem aconseguit un progrés clar que ens ha posat en la perspectiva d’un mandat de negociació de la Unió Europea, que s’està dissenyant i que pensem que s’aprovarà durant aquest semestre, de manera que es podran iniciar les negociacions durant el segon semestre del 2014. A partir d’aquí, crec que és raonable pensar que la negociació requerirà uns dos anys. D’una banda, caldrà resoldre quin ha de ser el marc institucional que organitzi les relacions entre els tres microestats i la UE i, de l’altra, s’han de tractar els continguts. Bàsicament es tracta de les quatre llibertats (lliure circulació de persones, de béns i mercaderies, de capitals i de serveis), i s’ha d’estudiar com encaixa aquesta lliure circulació amb el respecte d’algunes particularitats que Andorra vol seguir tenint per preservar la nostra identitat.

Quines són aquestes especificitats?

Aquí és important construir un consens. Per això es treballa internament amb els diferents ministeris, en l’àmbit polític amb el conjunt de forces del Parlament, i probablement també passarem a l’estadi de demanar la implicació del conjunt d’actors econòmics i socials d’Andorra. Les qüestions que es comencen a evidenciar són com es resol la lliure circulació de persones i la bona gestió dels fluxos migratoris, ja que avui en dia tenim un sistema de quotes d’immigració, i creiem que és raonable que continuïn vigents durant un cert període. També cal pensar com es resol la situació d’alguns monopolis, com el del sector de les telecomunicacions o de l’energia, que per les dimensions del país no poden ser objecte d’una liberalització. Altres punts són com es resol la gradualitat de l’adequació del cabal comunitari per part dels sectors econòmics, i com es van mantenint i poden anar casant amb la nova negociació els tractats que ja tenim firmats, ja sigui el d’Unió Duanera o l’Acord Monetari.

Parlant de l’Acord Monetari, quan podran veure la llum els euros andorrans?

Confiem que durant el primer semestre d’aquest 2014 ja puguin estar en circulació. L’adequació de tot l’entorn legal i el disseny ja estan resolts, però hi ha hagut un lleuger retard en el calendari previst pels problemes logístics que ha comportat el fet de voler evitar un acaparament inicial de les monedes, perquè no quedessin totes en mans de col·leccionistes, i així assegurar una bona posada en circulació.

Un dels objectius és firmar convenis de doble imposició amb els països amb relacions econòmiques amb Andorra. Quina és la importància d’aquests acords?

Jo sempre faig la broma que deuen ser molt importants perquè fa 15 anys qu en parlem [riu]. La veritat és que són molt importants perquè eliminen les retencions en origen sobre els serveis que s’exporten, i si hi ha retenció és molt difícil que aquest servei pugui ser competitiu i es pugui desenvolupar una indústria de serveis.

En quin punt estan les negociacions?

El primer firmat amb França ha estat un pas molt important, tot i ser un país molt exigent en termes de fiscalitat, i a més cal destacar que el document ja havia estat rubricat per l’anterior govern, per tant, vol dir que tant el govern de Sarkozy com el d’Hollande han validat el text. El calendari de ratificació està desvinculat de l’entrada en vigor de l’IRPF. Aquestes tramitacions porten el seu temps, i esperem que puguem tenir la ratificació de cara a l’any vinent, que serien els dos anys que han trigat a ratificar-se altres convenis firmats amb França. Amb Espanya, al febrer es van intensificar les converses, i ja hi ha hagut un primer intercanvi de proposta escrita. Les dues parts sempre hem treballat amb la idea de poder tenir un text entre el juny i el juliol i, tot i que sempre s’ha de tenir molta cura perquè són temes delicats, crec que és molt realista pensar que durant el 2014 tindrem l’acord. Finalment, tenim també la perspectiva d’iniciar converses formals amb Portugal, un cop s’hagi votat l’IRPF. I, després, treballarem amb algun altre país europeu per assolir aquest any alguna negociació de conveni suplementària.

¿Andorra no deixarà de ser vista com un paradís fiscal fins que apliqui l’intercanvi automàtic d’informació fiscal?

Aquí hi ha dues coses: paradís fiscal ho ets quan estàs dins de les llistes, i quan no hi estàs, com és el nostre cas, doncs no ho ets. Una altra cosa són les percepcions, que no tan sols s’han de combatre des d’un punt de vista d’estar a les llistes o no, sinó demostrant que Andorra està en un procés de canvi molt profund. D’altra banda, existeix un moviment de transparència financera internacional que s’ha anat afirmant en aquests últims anys, coincidint amb la crisi, i Andorra hi ha estat partícip, i per això va sortir de la llista de paradisos fiscals. Avui, els estàndards evolucionen cap a l’intercanvi automàtic d’informació, i de la mateixa manera que ho va ser en el passat, Andorra serà partícip d’aquest moviment. De fet, ja està negociant amb la Unió Europea la fiscalitat de l’estalvi, està present en l’evolució que està tenint aquesta matèria a l’OCDE i serà present, igual que la resta de països, en el moment de vascular cap als mecanismes d’intercanvi automàtic. A partir del moment en què entri en funcionament l’intercanvi automàtic d’informació, desapareix el secret bancari com l’hem conegut en el passat, això és així. Per això, el mateix sector financer, que és un sector molt sòlid, ja té una gran vocació internacional i ja prepara el seu canvi de model de negoci. D’aquesta manera, podrem continuar tenint un sector financer competitiu, afrontant aquests canvis de la mateixa manera que ho estan fent altres places financeres semblants. Aquest és un moviment global i tothom ha d’estar sotmès a les mateixes regles del joc, jo crec que aquesta és la clau.