L’enèsim gir per aspirar al PP dels deu milions de vots

Madrid“No només hem d’aspirar a ser encara més grans per tornar a albergar deu milions d’espanyols. Ara hem de tenir una porta ampla perquè tothom hi pugui entrar sense fer cua”. Pablo Casado donava aquesta profunditat al relleu de Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu al Congrés, evidenciant que la seva crispació i radicalitat impedeix al PP recuperar els deu milions de vots que en el seu dia van donar majories absolutes a José María Aznar i Mariano Rajoy. I encara un pas més enllà, perquè el líder del PP vol seduir socialdemòcrates descontents amb els socis del PSOE. L’enèsim cop de volant de Casado des que l’estiu del 2018 va arribar a la presidència del PP, que caldrà veure com es tradueix i si es consolida, arriba després que el seu principal adversari, Pedro Sánchez, li hagi recomanat reiteradament els últims mesos que s’allunyi dels postulats de Vox. Casado busca deixar enrere l’etapa en què a l’hemicicle se l’ha qualificat de “dreta extrema”, i dijous davant la junta directiva va deixar clar que per aglutinar grans majories cal bastir un projecte “centrat”.

Quan Casado va accedir a la presidència, derrotant el sector de Soraya Sáenz de Santamaría -marianistai considerat teòricament moderat- sumant esforços amb el de María Dolores de Cospedal -una de les veus més dures del PP, tot i la seva proximitat també a Rajoy-, va intentar convèncer la ciutadania que volia superar el debat de les dues ànimes del partit. No el va ajudar, però, el protagonisme que va atorgar a Álvarez de Toledo, patrona de la FAES i dimissionària del PP el 2015 per discrepàncies amb la línia política de Rajoy. En un any marcat per la triple convocatòria electoral, durant el 2019 Casado va anar improvisant la seva agressivitat dialèctica en funció de l’agenda del moment i les expectatives dels seus rivals a la dreta. La configuració del govern de coalició entre el PSOE i Podem -amb l’aval d’independentistes catalans i bascos- va propiciar un escenari d’oposició frontal i, més tard, la crisi del covid-19 es va presentar com una oportunitat per posar a prova la resistència de l’executiu.

“Probablement [Casado] pensava que el govern estava a punt de caure amb la crisi sanitària, però no és així”, afirma el professor de ciències polítiques de la Universidad Carlos III de Madrid Pablo Simón, que interpreta en dos eixos la recent renovació de càrrecs al PP. D’una banda, desprendre’s d’un perfil, el d’Álvarez de Toledo, enfrontat amb l’aparell orgànic i que havia arribat a dinamitar l’estratègia del partit en algun debat parlamentari. “Els independents acostumen a perdre”, afirma. El segon eix, que va lligat al primer, és que Álvarez de Toledo presentava batalla amb temes com ara l’antinacionalisme català, el terrorisme, el feminisme o el moviment LGTBI, més propis de l’agenda de Vox. En el context actual, però, la salut del país versa sobre les conseqüències econòmiques i socials de la catàstrofe sanitària. “El PP pensa que a la llarga la crisi s’endurà el govern de PSOE i Podem i vol mostrar-se com un partit de gestió”, afegeix Simón. Per això promociona l’exministra Ana Pastor; l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i l’exalcaldessa de Logronyo Cuca Gamarra.

El viatge al centre d’Aznar

“El PP sempre que ha guanyat eleccions ho ha fet amb un discurs moderat”, subratlla l’experta en comunicació política Verónica Fumanal, que recorda que José María Aznar va ser el primer en fer un “viatge al centre” i aconseguir aglutinar el centredreta. Així va guanyar eleccions per majoria absoluta. En canvi, situant a l’agenda ETA, la guerra de l’Iraq i amb una manera de fer política “molt enrocada i dretanitzada”, va fer que el seu successor les perdés el 2004. Posant de nou el focus en la gestió econòmica i en context de crisi, Rajoy va arrasar el 2011.

Ara Casado sembla voler escollir bé els ingredients que el portin a l’èxit, però l’entrada en joc de nous actors a la dreta dificulten que el PP torni a reunir els 10 milions de vots. Simón creu que Casado pot esgarrapar votants a Vox si, efectivament, els temes més propicis per al partit de Santiago Abascal queden fora de mapa, i també podria recuperar una part dels votants de Cs que el 10-N van anar a l’abstenció. La “porta ampla” que vol obrir Casado té a veure amb evitar que passi com a les últimes eleccions, que la divisió del vot de la dreta en tres candidatures va provocar que el PP no quedés primer en algunes províncies on abans sí que ho feia i que, a més, una bossa de vots no es traduïssin en diputats per efecte de la llei d’Hondt. El segon element que influeix és la mobilització de l’esquerra: el 2008 el PP, amb 10,3 milions de vots, va ser segona força a Espanya, i, en canvi, el 2011, amb només 500.000 vots més, va guanyar per majoria absoluta. La caiguda de la participació va enfonsar el PSOE, i Simón alerta que els temes que mobilitzen l’esquerra són, precisament, els que el PP ara vol camuflar.

Fumanal coincideix que al partit conservador li convé que la legislatura s’allargui per anar desgastant el govern i consolidant el seu nou rol. Ara bé, està convençuda que l’enèsim gir de Casado no serà l’últim. A més, recordant els precedents, remarca que la majoria de presidents han guanyat a la tercera.