EL NOU MANDAT

El nou govern Colau: més vots, però dins d’un polvorí

El nou executiu de la capital, amb set regidors més que l’anterior, haurà de buscar aliats en un context hostil

Amb divergències internes i en un context hostil. Així comença a caminar, encara sense haver pres forma, la nova etapa del pacte entre comuns i socialistes a Barcelona. La diferència de criteri pel que fa a la restauració de la pancarta de suport als presos polítics a la façana del consistori forma part de l’apartat de temes que, com ja va passar en el primer pacte, els d’Ada Colau i els de Jaume Collboni es respectaran des de la diferència. En el primer mandat van ser precisament aquestes diferències les que van acabar dinamitant l’entesa quan els socialistes van abraçar el 155. Amb aquella experiència les dues formacions reediten ara l’acord més previnguts, però intensament qüestionats per l’oposició i per la pressió del carrer.

Uns donaran suport a tot el que suposi reclamar la llibertat dels presos i els altres hi marcaran distància en benefici, diuen, de la “neutralitat institucional”. Però aquestes discrepàncies seran el primer front que atacarà l’oposició a l’hora d’intentar obrir escletxes en el futur govern i, sobretot, d’evidenciar contradiccions en els comuns. ERC, la gran perjudicada per la decisió de Colau de triar la via PSC-Valls, ja va avisar ahir que plantejarà iniciatives per “posar en evidència la contradicció” del pacte de govern, una contradicció amb la qual podrà recordar, quan li convingui, quins suports va rebre Colau per aixecar la vara d’alcaldessa. S’ha de veure, també, com es reconfigura l’espai que representa l’ex primer ministre francès Manuel Valls després de la ruptura amb Cs i si això pot suposar o no un acostament dels tres regidors independents -el mateix Valls, Celestino Corbacho i Eva Parera- al PSC i, per tant, donar la majoria al govern.

El que celebren a les files dels comuns és la xifra de 18 regidors que suma l’entesa amb els socialistes, a l’espera que s’acabi de perfilar qui assumirà cada àrea. Fa més d’una dècada que el govern que es forma a Barcelona no és tan ampli. I per als de Colau, que van començar i acabar el mandat passat amb només 11 regidors i que en el període en què van governar amb el PSC en van sumar 15, aquesta xifra és el millor flotador. Això i el fet d’anul·lar la crítica duríssima que els van fer els socialistes després del divorci, que no van votar ni a favor del pressupost que s’havia dissenyat amb ells al govern.

Els comuns, ja des de la presa de possessió, han deixat clar que estendran la mà a tothom i especialment a ERC, com a soci preferent. Però el context és hostil. I la investidura ha enverinat (més) les difícils relacions entre BComú i ERC. El govern haurà de garantir en cada votació que els partits de l’oposició no fan pinça entre ells. I, en el cas de grans transformacions, com les que requereixen d’un canvi en el planejament metropolità, haurà de sumar 21 vots. Valls ja els va estendre la mà per a grans projectes de ciutat i també JxCat va instar a buscar enteses, però, sigui com sigui, l’escenari no serà plàcid.

Sense “aliats dòcils”

Els de Colau confien que ERC, ara dolguda per la manera com els han arrabassat l’alcaldia, voti a favor dels molts projectes en què comuns i republicans tenen punts de partida similars, com ara la concreció del projecte del tramvia. Però els republicans avisen que no seran “aliats dòcils” i que, en el fons, en molts dels projectes discrepen en la manera com enfocar-los. “No ens estenguin la mà. Avui, no”, ja va avisar el cap de files d’ERC, Ernest Maragall, en la seva intervenció en el ple d’investidura. I ahir carregava contra les formes negociadores de Colau, a qui acusa d’haver decidit la maniobra que la va portar a l’alcaldia la nit electoral i haver estat marejant la perdiu durant les tres setmanes de contactes. ERC ja va fer una oposició dura el mandat passat i els de Colau no esperen res gaire diferent. Amb una diferència: ara tindran 18 regidors. I això és el que posen més en valor.

És cert que ja no poden seduir la CUP, que s’ha quedat fora del consistori, per a projectes d’esquerres, i que els dos regidors no adscrits, que en alguna ocasió van jugar un paper clau, tampoc podran fer decantar la balança, però els comuns tenen, d’entrada, més vots garantits que els que tenien el mandat passat. “Alguna reprovació ens emportarem, això és evident”, admetia un dels electes un cop confirmat el pacte. Però això tampoc els ve de nou: Colau va acabar l’últim mandat havent passat vuit cops per aquest tràngol. El repte majúscul serà el d’intentar aprovar els pressupostos anuals. Ja van completar el seu primer mandat sense aconseguir-ho. L’alcaldessa va passar per dues qüestions de confiança amb la seguretat que la fragmentació del ple feia inviable que qualsevol candidatura alternativa la desbanqués.

Ara qualsevol moviment d’aquest tipus també implicaria una improbable entesa entre independentistes i unionistes. La història es repeteix. ERC tindrà motius a cabassos per fer retrets a qui li demani els vots per a qualsevol cosa. I els comuns els acusaran, si no els donen suport, de votar com la dreta. Una lletania.

Més continguts de