Política 19/01/2021

Els serveis jurídics del Govern van minimitzar el risc que el TSJC suspengués cautelarment l'ajornament electoral

L'informe d'Exteriors qüestiona la "legitimitat" del 14-F si s'acaba celebrant

Aleix Moldes / Núria Orriols
4 min
Un dels col·legis electorals de la Corunya durant les eleccions gallegues del 12 de juliol.

BarcelonaUn decret de suspensió de les eleccions no s'havia vist mai en la història recent de Catalunya ni en la de bona part dels països que han hagut de prendre la mateixa decisió en l'últim any, afectats per la pandèmia de coronavirus. El fet és que el Govern tenia diversos informes sobre la taula -que ha fet públics aquest dimarts després de la suspensió del decret per part del TSJC- i la garantia per part dels serveis jurídics de la Generalitat que s'estava actuant de forma correcta. "La viabilitat que la impugnació o mesura cautelar [contra l'ajornament] prosperés seria molt reduïda", asseguraven els lletrats de la Generalitat, afegint que la "congruència" entre els informes i les decisions del Govern i la "coincidència" de criteri amb la resta de grups parlamentaris eren els dos requisits per garantir la "legitmitat" de la decisió. Aquests condicionats s'han complert, d'acord amb l'executiu, gairebé tots (només el PSC es va desmarcar del consens general que apostava per l'ajornament), però el cert és que el TSJC ha acabat acceptant les mesures cautelars que demanava un ciutadà particular per aturar la suspensió del 14-F.

Fonts governamentals remarquen que la decisió del tribunal no diu que s'hagi fet res "contrari a dret" ni que el decret no sigui "vàlid", sinó que no ha entrat en el fons de l'assumpte, a més de recordar que la mateixa convocatòria del 14-F ja preveia la seva suspensió per motius relacionats amb la pandèmia i ningú el va impugnar.

L'informe dels serveis jurídics de la Generalitat certifica la cobertura jurídica de l'ajornament electoral. Es basa en els precedents del País Basc i de Galícia, a més de citar un informe de la Comissió Jurídica Assessora, que avala la possibilitat que el Govern deixi sense efectes la convocatòria dels comicis per garantir que el procés electoral sigui "legítim". L'enfocament que fan els lletrats del Govern és que posposar els comicis no és una restricció d'un dret fonamental, sinó una manera de "garantir" l'exercici del dret a vot.

Argumenten que, arran de la situació de la pandèmia i les condicions de risc de contagi, es podria veure "alterada" la decisió d'anar a votar per part de certs col·lectius vulnerables o que persones ubicades en determinats àmbits territorials no es poguessin desplaçar. Això podria comportar, diu l'informe, que el resultat electoral no respongués a la "voluntat de la col·lectivitat", que és el principal objectiu de les eleccions. "Sota aquesta premissa o fet determinant, la decisió de suspendre es podria entendre ajustada a dret", recepta.

Si es decideix ajornar eleccions, els serveis jurídics donaven per bo que ho fes el vicepresident, Pere Aragonès, com a president substitut, malgrat que l'Estatut reserva la potestat de convocar nous comicis en exclusiva al cap de l'executiu (absent des de la inhabilitació de Quim Torra). I recomanaven dues coses per fixar la nova data: condicionar-la a criteris objectius o fixar una data certa en la qual la situació epidemiològica sigui més "favorable" i "estable". El Govern va optar per la segona opció, fixant el 30 de maig.

Por a ser membre de les meses

En total, l'executiu ha fet públics tres informes. El dels serveis jurídics, legitimant la viabilitat legal de l'ajornament; el de la conselleria de Salut, apuntant l'increment de contagis de les properes setmanes amb un pic de nous caos diaris previst precisament per aquest dimarts 19 de gener -el pic d'ocupació dels llits UCI arribaria entre el 3 i el 7 de febrer-; i el de la direcció general de Processos Electorals, que qüestiona la "legitimitat" del 14-F si s'acaba celebrant.

Considera que en una situació d'incidència "greu" de la pandèmia sobre les "garanties democràtiques": "La legitimitat del procés electoral es veu afectada pràcticament en la seva totalitat, amb especial impacte i de forma transversal en la deliberació, el sufragi actiu i el sufragi passiu".

Una de les qüestions que es veurien compromeses, segons aquest últim informe, seria la configuració de les meses electorals, que s'han de sortejar aquesta setmana. "En l’extrem, això pot acabar comportant comportaments d’insubmissió respecte el deure de participar en el procés electoral si així ho estableix el sorteig", avisen des de la conselleria d'Exteriors. Fins i tot apunten a la possibilitat que directament no es constitueixin les meses per la por a contagiar-se de les persones seleccionades: "En cas de ser massius, pot donar-se el cas que les desercions comportin la no constitució de les meses, ni tan sols en la segona ronda".

És a dir, la Generalitat assumeix que ni els presidents ni els vocals ni els seus suplents, ni tan sols els suplents dels suplents -designats lliurement per la Junta Electoral de Zona- podrien acceptar ser membres de la mesa. Aquesta situació, si no s'ha resolt en una hora, ajornaria les votacions en aquella mesa que, segons la llei electoral, s'haurien de produir en els dos següents dies.

La "por" és un dels conceptes protagonistes en aquest informe, que apunta que seria un dels principals riscos a la "legitimitat" del procés electoral. D'una banda, per l'abstenció que podria provocar, ja que hi hauria molta gent que preferiria no votar i, d'altra, pels "biaixos" que aquesta situació podria generar. Per exemple, en cas que hi hagi pobles o ciutats amb molts contagis i d'altres que no.

Tampoc es garanteix la participació dels contagiats que, segons estimacions del Síndic de Greuges, podrien arribar a ser uns 200.000 el 14 de febrer. La Generalitat no els vetaria l'accès als col·legis, però assumeix que no podria garantir, en primer lloc que aquestes persones decidissin participar i no quedar-se a casa per la seva malaltia i, en segon lloc, que anessin als col·legis electorals a l'hora recomanada (de 19 a 20h), posant en perill el contagi dels membres de la mesa i de la resta de personal encarregat del funcionament de cada col·legi electoral.

stats