El govern espanyol aprova el pla anticorrupció promès pel cas Cerdán

MadridEl govern espanyol fa un pas més en la promesa feta arran de l'esclat del cas Santos Cerdán per tallar de soca-rel la corrupció a les institucions i les empreses. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda en primera volta (per tant, tot just comença el tràmit) a l'avantprojecte de llei orgànica d'integritat pública que, entre altres coses, endureix el control sobre les donacions als partits polítics, però també la pena d'inhabilitació i prohibició a participar en la contractació pública a les empreses que s'han vist implicades en un cas de corrupció. A més de partits i empreses, el focus també es posa en l'administració pública.

La mesura respon a part de l'acord entre els dos socis del govern espanyol de coalició, el PSOE i Sumar, després que el nom de l'ex número tres del PSOE sortís esquitxat per un presumpte cas de corrupció. De fet, en paral·lel a aquesta norma el govern de Pedro Sánchez ha aprovat la llei dels grups d'interès o lobis (s'està tramitant al Congrés); la llei d'administració oberta (pendent de tornar al consell de ministres) i la llei d'enjudiciament criminal (també en tràmit parlamentari). Totes, juntament amb la reforma d'aquest dimarts, completen el Pla Anticorrupció anunciat per Sánchez l'estiu passat, expliquen fonts governamentals. L'objectiu, no poc ambiciós, de fons és evitar que es faci un mal ús dels diners públics, així com aconseguir que es retornin a l'erari públic cada cèntim robat.

La reforma inclou 84 mesures que busquen donar resposta a "tot el cicle de la corrupció", tal com ha explicat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa aquest dimarts.

Nova Agència d'Integritat Pública

D'entrada, es crea una Agència d'Integritat Pública "independent" que assumirà les funcions de "prevenció, supervisió i persecució" de qualsevol pràctica corrupta. Aquesta nova agència aglutinarà el paper de l'actual Oficina de Conflictes d'Interessos, de l'Autoritat de Protecció de l'Informant i del Servei Nacional de Coordinació Antifrau. Aquest ens tindrà un president que serà nomenat mitjançant un procés públic i amb l'aval del Congrés. A més, serà la màxima autoritat a Espanya de la "protecció dels interessos financers de la Unió Europea davant el frau".

Noves tecnologies

En la funció de prevenció de la corrupció jugaran un paper clau les noves tecnologies. La llei preveu que es millori l'ús compartit d'informació a través de la connexió de bases de dades; que es digitalitzin els expedients de despesa de la Intervenció General de l'Estat; que s'adaptin tecnologies per detectar de forma "automàtica" possibles conflictes d'interessos, i que s'utilitzi la intel·ligència artificial per modernitzar la Plataforma de Contractació i la Base Nacional de Dades de Subvencions.

Control als partits

Pel que fa als partits, es reforça el control i la transparència de les donacions que reben, també les seves fundacions. Així, es reduirà l'ombrall de publicació de donacions individualitzades de 25.000 a 2.500 euros i hauran d'informar sobre aquestes donacions de forma individual i en un termini màxim d'un mes. Alhora, la llei els obligarà a realitzar auditories externes i independents dels seus comptes.

Pedagogia a l'administració pública

De cara a l'administració, la llei preveu formacions obligatòries als alts càrrecs i treballadors públics, campanyes institucionals de sensibilització, mapes de riscos obligatoris (les administracions públiques hauran d'identificar periòdicament on es pot produir el frau i quines mesures adopten per evitar-lo) i unitats d'auditoria internes independents.

Llista negra d'empreses

Es crearà una llista "negra" pública i accessible d'empreses corruptores: a les companyies que hagin estat "condemnades per corrupció, frau, suborn o blanqueig" se'ls prohibirà que puguin continuar mantenint contractes amb l'administració (s'incrementa de 15 a 20 anys les penes màximes d'inhabilitació per contractar o rebre subvencions públiques). En tot cas, aquest és un dels grans reptes de la norma –una mesura similar es recull a l'actual llei de contractació pública que els experts han qüestionat pels seus forats. A més, es reforça la transparència societària perquè la titularitat d'una empresa (i les seves filials) es pugui traçar fàcilment. En aquest sentit, es vol dificultar l'ús d'estructures societàries a través de les quals es canalitzen pràctiques corruptes.

Finalment, un altre canvi en l'àmbit penal és que s'amplia el període de prescripció dels delictes de corrupció, que passarà de cinc a set anys. "L'objectiu és evitar que la prescripció generi impunitat per als corruptes", indiquen des del govern espanyol.

El cas Cerdán, vinculat també a l'exministre socialista José Luis Ábalos i al seu exassessor Koldo García, ha estat gasolina per a la dreta i l'extrema dreta per desgastar Pedro Sánchez. Alhora, va suposar una escletxa important en la relació entre el PSOE i Sumar, però també amb la resta dels partits del bloc d'investidura. Ara el govern espanyol els necessitarà si vol que la norma prosperi.

L'executiu central preveu poder tornar a portar la reforma en un consell de ministres abans de l'estiu. Després faria el salt al Congrés. Durant aquest període de temps pot rebre modificacions, expliquen fonts governamentals, que recorden que ja en el procés d'audiència pública que ara s'obre es poden pronunciar actors com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).