Constructores esquitxades per corrupció: és possible vetar-les en els concursos públics?

MadridAllunyar de l'obra pública aquelles constructores que s'han vist implicades en un cas de corrupció, sigui a través de suborns, manipulació de licitacions o altres males pràctiques. Aquesta és la proposta que han tornat a posar damunt la taula algunes formacions polítiques, entre les quals Sumar, soci minoritari al govern espanyol, arran del cas Cerdán i la implicació d'empreses com Acciona o Servinabar 2000 en la trama de presumptes comissions il·legals al voltant dels dos últims secretaris d'organització del PSOE, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, i l'exassessor del primer, Koldo García.

A l’Estat, moltes de les constructores viuen, en gran part, de les arques públiques per les licitacions de projectes d'infraestructures, des de carreteres fins a vies de tren o edificis públics. A l'espera de saber si Pedro Sánchez recull el guant d'aquestes propostes –es preveu que aquest dimecres, coincidint amb el ple al Congrés dels Diputats, el president espanyol anunciï mesures per lluitar contra la corrupció–, cal tenir en compte que Espanya no parteix de zero pel que fa a la possibilitat d'aplicar aquest veto sobre algunes empreses a l’hora d’accedir a la contractació pública. Des del 2017, la llei de contractes del sector públic, que s'inspira en directives europees, ja inclou aquesta pena. De fet, la Comissió Europea està examinant les seves directives i es preveu que en doni a conèixer l'anàlisi i, per tant, possibles modificacions l'últim trimestre de l'any.

Hi ha moltes causes que obren la porta a poder aplicar aquesta prohibició, sigui per la via penal (perquè ho dicta un jutge) o administrativa, és a dir, a instàncies d'un organisme públic competent o del ministeri d'Hisenda. Per exemple, si una empresa ha estat sancionada per falsedat en la competència hi intervé la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que des de l'any 2023 pot fixar la durada i l'abast de la prohibició en funció d’uns criteris. "Es pretén augmentar la seguretat jurídica i potenciar els programes de compliment i la cultura de la competència a les empreses", defensava fa dos anys l'organisme que s’encarrega de vetllar per la defensa de la competència a l’Estat.

Ara bé, aquesta no és l'única causa per la qual es pot apreciar la necessitat d'aplicar un veto. També es pot fixar una prohibició si hi ha hagut infraccions molt greus en matèria laboral o social, o fins i tot per motius de protecció d'alertadors (quan una persona comunica una mala pràctica per part d'una empresa o l'administració pública on treballa). En aquest últim cas, si es detecta que hi ha represàlies contra la persona que ha alertat de la mala pràctica, l'Oficina Antifrau de Catalunya –a l'Estat seria l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant– pot imposar la prohibició de contractar per a un període màxim de 3 anys. Sumar, per exemple, ha plantejat que es prohibeixi durant 20 anys que les empreses "corruptes" signin contractes amb l'administració pública.

Avisos d'Europa

Tot i aquest marc normatiu, són diferents les veus que alerten que el sistema no està funcionant pel que fa a les sancions a les quals s'enfronten les empreses i, en particular, pel que fa a la prohibició de contractar. De fet, la mateixa Comissió Europea ha avisat l'Estat, però també altres països, de la necessitat de millorar la normativa endurint el control, sobretot tenint en compte el degoteig històric de casos: des del cas Palau, al 3% o la Gürtel. "En termes generals les obligacions de prevenir la corrupció a Espanya s'han pres amb poca seriositat. Es veuen sovint com meres imposicions que cal complir formalment, però sense una vocació estratègica i una voluntat real d'erradicar les males pràctiques", reflexiona el professor de dret administratiu de la Universitat de Barcelona Òscar Capdeferro.

Una de les queixes quan es planteja la prohibició és el periple jurídic que s'obre i que, a ulls d'alguns experts, acaba debilitant la pena. "Hi ha la creença [als organismes reguladors] que si la sanció és molt alta, els tribunals l'acabaran tombant, però no hauria de ser així", afegeix una veu que coneix de dins la CNMC, i que recorda que quan es presenta un recurs per part d'una empresa, se sol paralitzar el procés (sempre s'accepten les mesures cautelars). La mateixa presidenta de l'ens, Cani Fernández, ho va denunciar fa un temps: "[L'Audiència Nacional] fa prevaldre el perjudici que pot provocar per a l'empresa la multa [pena] i no tant l'interès general". "És un dels motius que fan que l'empresa perjudicada pugui continuar presentant-se a concursos públics", va afegir.

"Això frena moltes actuacions que les administracions i organismes públics competents haurien d'adoptar amb decisió, perquè així els habilita la llei. Si després l'òrgan jurisdiccional considera que s'ha fet un ús incorrecte d'aquella potestat administrativa ja ho corregirà", afegeix el catedràtic de la UB. Un element, però, vinculat a això són les possibles reclamacions en cas que es prohibeixi contractar amb l'administració durant un temps, però després s'absolgui.

La proposta de Sumar, precisament, planteja modificar el Codi Penal per permetre als jutges instructors imposar la inhabilitació temporal d'una persona jurídica a contractar amb l'administració des de l'inici de la causa penal i incloure la mesura, també, a la llei de contractació pública.

Accés a la informació

La mateixa font d'abans també apunta a la dificultat per accedir a la informació de les empreses: "Normalment, pots estirar el fil o bé perquè algú ha alertat, o bé perquè una empresa espanyola acaba en mans d'una empresa estrangera, sobretot anglesa, que detecta alguna irregularitat i en el cas del dret anglosaxó són molt més exigents que a Espanya pel que fa al càstig".

Finalment, Capdeferro també assenyala un buit pel que fa a un "control adequat": "Per exemple, es podria pensar en assignar a l'Oficina Antifrau la revisió periòdica de l'adequació de les mesures que estan prenent els òrgans de contractació, o que els òrgans de contractació hagin de retre comptes de les mesures que han implementat en aquest sentit", explica.

Què diuen les empreses?

A les constructores aquesta idea sempre els ha posat els pèls de punta, sobretot perquè "no poques empreses pràcticament només viuen d'executar obres públiques o altres contractes amb administracions", recorda Capdeferro. Julián Núñez, president de Seopan, la patronal de les grans constructores, indicava fa uns dies que "la solució no és vetar" els afectats per les adjudicacions de contractes i situava en "puntuals i personals" els casos esquitxats per presumpta corrupció.

La prohibició, l'única sortida?

Amb tot, cal recordar que la prohibició sol ser addicional a una sanció administrativa. Els experts indiquen que no només es tracta de com s'agreuja aquesta pena, sinó dels mecanismes de control d'abans, durant i després: "¿Es controla prou que no s'està contractant una empresa que és la successora de la companyia que té la prohibició?", es pregunta Capdeferro. Alhora, segons quines mesures poden tenir resultats indesitjats: "Hem de tenir en compte que no poques empreses pràcticament només viuen d'executar obres públiques o altres contractes amb administracions, cosa que pot afavorir el tracte permanent entre pocs empresaris i certs càrrecs o responsables del sector públic".