Política 14/12/2016

El Govern culpa les deduccions dels problemes de recaptació

La Generalitat perd 10.000 milions d'euros d’ingressos pels beneficis fiscals

Aleix Moldes
3 min
El Govern culpa les deduccions dels problemes de recaptació

BarcelonaLa pressió fiscal d’Espanya se situa en el 34,6% del PIB segons l’Eurostat, set punts per sota de la mitjana de la zona euro i tretze respecte de França, Dinamarca i Bèlgica, els tres països que encapçalen el rànquing europeu. El secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, va reconèixer ahir a la comissió d’economia del Parlament que per garantir l’estat del benestar caldrà que Catalunya s’apropi a la mitjana del continent. Un objectiu per al qual l’executiu descarta la pujada d’impostos i aposta per la supressió de molts dels beneficis i deduccions fiscals que preveu la normativa espanyola. “La solució no és escanyar més els que paguen”, va assenyalar.

Ara per ara, la major part de deduccions fiscals depenen de la normativa estatal i, per tant, la Generalitat no hi pot incidir. El Govern calcula que el 2017 es deixaran d’ingressar 10.000 milions d’euros per l’existència dels beneficis fiscals, dels quals un 90% depenen de l’Estat. Algunes deduccions es refereixen a la compra i el lloguer de l’habitatge habitual, al naixement i adopció d’un fill i als aplicables a les persones amb discapacitat. N’hi ha d’altres, però, més qüestionables. Per exemple, l’Església i els partits polítics estan exempts de pagar l’impost de transmissions patrimonials, i als autònoms se’ls permet tributat per mòduls. En tot cas, els principals beneficis fiscals a combatre són, segons Salvadó, “les desenes de deduccions” que permeten que les grans empreses paguin el 6,9% en l’impost de societats en lloc del 30% que preveu el tipus general. En l’IRPF, els beneficis fiscals redueixen un 43% la recaptació potencial i ho fan en un 38% en el cas de l’IVA.

El càlcul del ‘tax gap’

El secretari d’Hisenda considera que els tipus impositius que s’apliquen a Espanya i a Catalunya són “alts” i que apujar-los no tindria pràcticament efecte per combatre “l’enginyeria financera i l’elusió fiscal”. “Només aconseguiríem que els que paguen es queixessin, amb raó, d’una pressió fiscal excessiva”, va argumentar en resposta a la petició de la CUP, CSQP i el PSC de tocar a l’alça l’IRPF, l’impost de successions i donacions i el de patrimoni.

La solució, segons Salvadó, passa perquè el tipus efectiu s’apropi al tipus marginal, és a dir, que el que es paga i el que s’hauria de pagar segons la normativa acabi coincidint. La prevenció i lluita contra el frau fiscal i l’aflorament de l’economia submergida són les altres potes sobre les quals Hisenda vol centrar l’atenció de l’Agència Tributària. Amb aquesta intenció, Salvadó va anunciar ahir que en les properes setmanes licitarien el primer estudi que la Generalitat farà per al càlcul del tax gap -diferència entre la recaptació real i la potencial- en els impostos que gestiona l’ATC.

400 milions per abaixar l’IRPF

Començant per la CUP, l’oposició al complet va qüestionar-li a Salvadó la decisió de no tocar el tram autonòmic de l’IRPF per a les rendes més baixes de 17.000 euros, que paguen l’impost més alt de l’Estat. Tot i tractar-se d’una promesa electoral de Junts pel Sí, Salvadó va argumentar que el cost de prendre aquesta decisió és inassumible en el context actual: “Posar-nos al nivell de les altres comunitats autònomes en els trams inferiors ens generaria una despesa de 400 milions d’euros”, va destacar. Una decisió que no es compensaria amb els 20 milions que s’aconseguirien, segons Economia, apujant els trams més alts.

stats