PROCÉS SOBIRANISTA
Política 26/02/2017

El Govern limitarà el nombre de funcionaris que treballin pel referèndum

Amb la llei electoral espanyola ja pot reduir a més de la meitat els treballadors públics d’un dia electoral

Aleix Moldes / Albert Solé / Jordi Mumbrú
4 min
En una jornada electoral normal  hi treballen 4.500 persones, i bona part són funcionaris.

BarcelonaDavant l’escenari més plausible d’un referèndum d’autodeterminació sense l’autorització de l’Estat, la baula més feble per poder-lo executar podria ser la participació dels funcionaris. Si el Govern no vol repetir un 9-N, no pot substituir els funcionaris que treballen normalment en qualsevol convocatòria electoral per voluntaris, com va passar en el procés participatiu del 2014. Malgrat que des de la Generalitat tots els missatges van en la mateixa línia -“El referèndum serà legal perquè el Parlament aprovarà una llei de transitorietat jurídica que donarà cobertura legal a tota la convocatòria”-, des de Palau entenen els dubtes i les pors de molts funcionaris que temen haver de triar entre dues legalitats, la catalana acabada d’aprovar i l’espanyola. Fonts parlamentàries han explicat a l’ARA que l’objectiu del Govern és “minimitzar al màxim el nombre de treballadors públics que hagin de treballar el dia del referèndum”, encara que insisteixen que als que hi participin “no els passarà res”.

2.700 funcionaris menys

Si finalment el referèndum és no acordat, la Generalitat inclourà a la llei de transitorietat el reglament que ordenarà com s’ha de fer la consulta de manera formal: cens, junta electoral -o similar-, composició de les meses i funcionament dels col·legis electorals. La intenció és que el reglament s’assembli, tant com sigui possible, al que diu ara la Loreg (la llei orgànica del règim electoral general), i un dels punts que es copiaran tal com preveu ara la llei electoral espanyola és la dels representants de l’administració als col·legis electorals. És en aquest punt on el Govern es podria estalviar més de la meitat dels funcionaris el dia del referèndum. En tots els comicis, els ajuntaments han de nomenar un funcionari perquè estigui tot el dia en cada col·legi electoral -hi ha llocs on hi ha un funcionari per cada mesa electoral- i s’encarregui d’informar de la constitució de les meses, el tancament i l’escrutini, a més de passar les dades de participació. Tot i que habitualment aquesta feina la desenvolupen funcionaris dels ajuntaments -menys a Barcelona i Badalona, que tenen un conveni amb la Generalitat-, la Loreg no diu que obligatòriament ho hagin de ser, i es preveu la figura del “personal acreditat per l’administració”. A Mataró i l’Hospitalet de Llobregat, per exemple, ja porten diverses convocatòries electorals on els representants de l’administració als col·legis són persones a l’atur contractades expressament per a aquesta tasca, i que cobren entre 100 i 150 euros per fer-ho.

El primer a avançar aquesta possibilitat va ser el portaveu del secretariat de la CUP, Quim Arrufat, en una entrevista a Catalunya Ràdio el 30 de gener: “Hi ha altres vies, una escala de grisos a mig camí entre obligar els funcionaris a implicar-se en el referèndum i el voluntariat, com en el procés participatiu del 9-N”. I va posar com a exemple el “personal acreditat per la Generalitat, que els tria per a l’ocasió segons barems no de voluntariat ni ideològics sinó d’operativitat”.

En les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, el 27 de setembre del 2015, es van constituir 2.697 col·legis electorals. En cada un d’ells, l’Hospitalet de Llobregat i Mataró a part, hi va haver com a mínim un funcionari fent de representant de l’administració. Comptant que el 27-S van treballar 4.500 persones, i no tothom era funcionari, el Govern podria estalviar-se més de la meitat dels treballadors públics en una jornada electoral fent servir la figura del “personal acreditat”.

“No és una qüestió de quantitat”

I què en pensen els treballadors públics d’aquests plans? Carles Villalante, secretari de política institucional de la UGT, afirma que no es tracta de reduir el nombre de funcionaris que poden resultar afectats, sinó d’evitar qualsevol imputació: “No és una qüestió de quantitat, de nombre, sinó de com els afecta”. Malgrat això, els principals sindicats de la funció pública asseguren que els treballadors estan “tranquils” i que entre el col·lectiu, “no hi ha angoixa ni preocupació”. Els funcionaris “estan subjectes a la legalitat”, diu, però reconeix que hi pot haver “dubtes” sobre quina és la legalitat vigent si el Govern aprova una llei -la de transitorietat jurídica- que anul·la la legislació espanyola, i el Tribunal Constitucional acaba suspenent aquesta norma. Per col·lectius, els agents dels Mossos d’Esquadra, que també són funcionaris, són els que estan “més sensibilitzats”, ja que “han de complir amb els seus principis legals”. El 27-S, per exemple, van treballar 4.500 mossos només en tasques de seguretat relacionades directament amb els comicis, entre els gairebé 8.200 que estaven actius aquell dia. El Govern reitera que també estaran coberts legalment, però en aquest cas no en podrà reduir el nombre per motius obvis, ja que ningú pot substituir la seva tasca. Altres col·lectius dins el funcionariat, com els professors, els treballadors sanitaris o els que s’encarreguen de la recaptació, estan molt més tranquils, segons els sindicats.

El responsable de funció pública de CCOO, Jesús González, també va explicar que els treballadors no estan inquiets i que estan convençuts que “no hi haurà cap situació que posi en perill els funcionaris”. “Tenim el convenciment que quan hi hagi un referèndum estarà fonamentat sobre una base jurídica”. González recorda que “els funcionaris tenen unes obligacions, però que com a ciutadans tenen uns drets, i per exemple poden participar en meses electorals”.

stats