Acció exterior
Política  /  Govern 17/11/2022

Serret descarta obrir una delegació a Israel com volia Junts

La nova consellera aposta per "reforçar" i "consolidar" les actuals oficines a l'exterior

3 min
Serret, durant la seva compareixença al Parlament

No hi haurà Delegació de la Generalitat a Israel. En una compareixença aquest dijous al Parlament per explicar les línies d'actuació del departament, la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha descartat obrir una delegació al país hebreu perquè la prioritat passa, ha dit, per "consolidar les delegacions existents amb més recursos". En qualsevol cas, Serret ha assenyalat que no n'han aturat l'obertura perquè "no hi havia cap previsió de fer-la, més enllà d'intencions", després d'afirmar que no hi havia "cap decret ni dotació pressupostària per desplegar-la".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

¿Fins a quin punt va ser una opció real que, amb Victòria Alsina de consellera, Catalunya tingués una delegació a Israel? Segons ha pogut saber l'ARA, l'anterior departament, encapçalat per Victòria Alsina, de Junts, va arribar a redactar el decret pertinent per establir-hi una delegació. Allà s'hi justificava que era important tenir una delegació perquè Israel és un "país capdavanter a la regió amb forts vincles amb Catalunya". També passava de puntetes sobre el conflicte amb Palestina, tot i que finalment s'hi deia que la delegació catalana tindria la voluntat de "diàleg i cooperació" per "donar resposta als conflictes de la regió". El decret, però, no va arribar mai al consell executiu. 

Que la qüestió era delicada es va veure de seguida, perquè el ministeri d'Assumptes Exteriors espanyol va moure fitxa sobre la qüestió. En un informe –que sol fer quan Catalunya vol obrir delegacions– va avisar que la delegació comptaria amb el seu vistiplau sempre que "l'oficina i el seu personal s'acreditessin a través de l'ambaixada d'Espanya" al país. És a dir, el govern espanyol no tenia intenció de fer-ne una batalla, però exigia tenir un cert control sobre els moviments de la Generalitat.

Justament avui fa un mes, Serret afirmava poc després d'accedir al seu nou càrrec que l'obertura d'una delegació al país hebreu no estava "del tot consolidada", i va remarcar, com ha fet aquest dijous, que la prioritat era “consolidar” la xarxa actual. Marcava, d'aquesta manera, distàncies amb la seva antecessora en el càrrec, que advocava per obrir-hi una delegació i que va assegurar que la resolució aprovada al Parlament en què es denunciava "apartheid" a Palestina no era la posició del Govern, fet que va generar fortes crítiques d'ERC, el seu soci de govern.

Serret ha anunciat que no s'obrirà una seu a Israel després que l'hi hagi preguntat el grup parlamentari de Junts i no en la seva intervenció inicial. Després de lamentar que no fes cap referència a la tasca d’Alsina tot i "complir un 52%" del seu pla, el portaveu de Junts, Josep Rius, ha lamentat el gir del Govern: "Aquesta decisió ens sorprèn i ens preocupa, perquè no sabem si pot suposar un trencament de relacions".

La titular d'Exteriors ha insistit que ara cal "consolidar" i "reforçar" les vint delegacions, entre les qual les sis que va impulsar la seva predecessora a Andorra, el Brasil, el Senegal, Sud-àfrica, Corea del Sud i el Japó. Després de denunciar l'"atac frontal que van patir amb el 155", Serret ha ressaltat que el Govern les vol "empoderar" perquè guanyin "visibilitat" i "reputació". Serret ha condicionat a l’aprovació dels pressupostos l’obertura de noves oficines –extensions de delegacions ja existents– a Irlanda, Eslovènia i el Quebec previstes per aquest any.

Més crític ha sigut el seu company de files, Ruben Wagensberg, que ha defensat que les delegacions han de ser "representatives i funcionals" i ha lamentat "la fal·lera" de l'exconsellera Alsina per obrir-ne de noves com si fos "una cursa". També ha criticat que Alsina "prioritzés els seus interessos ideològics davant dels drets humans”, fent referència al menysteniment de l'exconsellera a la moció contra l’apartheid a Palestina.  

Tant els cupaires com els comuns han mostrat la seva oposició al fet que la Generalitat busqui la cooperació amb Israel. El diputat de la CUP Carles Riera ha deixat clar que Catalunya “no pot ser còmplice dels estats que practiquen l’apartheid com Israel”, mentre que Susana Segovia, de Catalunya En Comú-Podem, ha recordat que la moció aprovada parlava de "revisar i no de potenciar les relacions amb Israel".

stats