Política 13/02/2021

Han fumat mai marihuana? Se saben les capitals de comarca? I els ordinals? Retrat robot (i desenfadat) dels candidats

Els presidenciables del 14-F s'han sotmés durant la campanya al test ràpid de l'ARA

3 min

BarcelonaVigésimo sexto”, respon el candidat d’ERC, Pere Aragonès, quan en el test ràpid de l’ARA li pregunten com es diu cinquanta-sisè en castellà. Ho diu convençut i quan li xiven la resposta s’adona del seu error i somriu. Ell és el cap de llista que més s’allunya de la xifra correcta, però no ha de patir. Els seus principals rivals a les urnes tampoc l’encerten. Ni el presidenciable del PSC, Salvador Illa, sap com es diu 78è en castellà ni la seva homòloga a JxCat, Laura Borràs, 58è. La cupaire Dolors Sabater se la juga, improvisant com ha fet en alguns moments aquesta campanya, i diu “veintiseavo” quan l’insten a dir 26è. El consell polític del diari la rectifica.   

Amb l’interrogant de si l’encertaria el popular Alejandro Fernàndez –l’únic candidat que no ha participat en el test per qüestions d’agenda–, la resta (que podeu veure aquí) sí que passen el tall. I això que a la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, li toca “la grossa” amb el 92è. Tampoc erren la cap de llista del PDECat, Àngels Chacón, o el de Cs, Carlos Carrizosa, per dir correctament vint-i-tresè i setanta-sisè. No revelem com es diuen per si el lector ho vol intentar. 

De geografia catalana tampoc van sobrats, els candidats. Sobta, si més no, veient el seu rendiment acadèmic, que es va gestar en centres privats i concertats. Tots ells van treure entre notable i excel·lent a la selectivitat, amb l’excepció de Carrizosa, que no va passar de l’aprovat amb un 5,5. Laura Borràs va obtenir la nota més alta amb un 9,7, però Salvador Illa tampoc es va quedar enrere amb un 9 “i escaig” o Pere Aragonès amb un 8,6. Dolors Sabater també va entrar a la universitat amb un “notable alt”, si fa no fa com Àngels Chacón amb un 7,8 o Jéssica Albiach amb un 7. 

Tot i aquestes notes brillants, a molts els convindria anar-se’n de ruta amb Quim Masferrer. Bàsicament perquè no coneixen les capitals de comarca del país que volen representar. Borràs assegura que Sort és la capital de l’Alta Ribagorça, Sabater desconeix la del Pallars Jussà i Carrizosa la de la Terra Alta. Illa també dubta uns segons amb la de la Ribera d’Ebre, però se’n surt sense necessitat del comodí posterior del seu assessor.

La meitat han fumat marihuana

“M’agafes adormida”, rebat Borràs per justificar-se. El que és evident és que no és un problema de falta de memòria fruit del consum de cànnabis. Cap d’ells diu que hagi fumat marihuana últimament. Albiach deixa entreveure, però, que la pandèmia també ha acabat amb els plaers que ja evocava Baudelaire: “Aquesta època tancada no”, contesta. Aragonès i Carrizosa són els altres caps de llista que confessen haver-ne fumat, però amb un somriure murri al·leguen haver-ho fet quan tenien més cabells. Sigui com sigui, les preguntes sobre les seves ciutats o clubs preferits sense la resposta adequada són de llarg les que més els incomoden.

Aficionats descontents

És el cas de Sabater, que no recorda l’any que la Penya va guanyar la seva primera i única Copa d’Europa amb un triple de Corny Thompson que els badalonins encara tenen ben present. “El 1998? El 97, tampoc? 99? 96? Anava a dir 94, però com que ho vam celebrar quan era alcaldessa m’he confós”, s’intenta justificar Sabater, que deu respirar alleujada pensant que no es presenta a les municipals sinó al Parlament. Més sincer es mostra Illa quan admet que no recorda que el 2006 va ser l’any en què l’Espanyol, el seu equip, va guanyar l'última Copa del Rei. El candidat socialista també demostra que la seva aposta pel retrobament és franca. “Maragall o Montilla? Tots dos”, assenyala impertèrrit.

Josep Benet, en canvi, no és un referent per a Albiach, que no sap que va ser el candidat del PSUC a les primeres eleccions des de la restauració de la democràcia. Més lògic seria que no ho fos Josep Borrell, que Chacón no sap que és l’alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. A l’exministre d’Exteriors, flagell de l’independentisme, segur que no li fa gràcia que s’oblidin d’ell. Encara que el descuit vingui del PDECat.

stats