Stefan Löfven: "No es pot pactar amb els racistes"

BarcelonaSi Pedro Sánchez i Lula da Silva són els ideòlegs de la cimera progressista que se celebra aquest cap de setmana a Barcelona, Stefan Löfven (Estocolm, 1957) n'és un dels principals organitzadors. Löfven, president del Partit dels Socialistes Europeus i ex primer ministre suec, atén l'ARA des de la Fira de Barcelona.

Estan Europa i el món en crisi?

— És evident que la situació és molt difícil a conseqüència de l’atac rus a Ucraïna i l’amenaça que això suposa per a Europa. I els Estats Units s’estan allunyant de nosaltres. Però al mateix temps veig que els estats europeus entenen que és una nova situació, que hem de trobar una via per anar endavant, fins i tot sense els Estats Units. Hem de defensar-nos, garantir que Rússia no guanyi la guerra. Així que jo no diria que estem en crisi, sinó que estem davant d’un gran repte. I també ha de significar que hem d’estar més units.

L’extrema dreta penetra en les societats europees. Creu que és un perill per a la democràcia?

— Ho és, perquè l’extrema dreta no creu en la democràcia, no la vol. Mireu què ha passat a Hongria amb Orbán. El sistema judicial ja no és independent, com tampoc ho són els mitjans i l’acadèmia. La democràcia és l’únic model que respecta cada individu.

I quina és la causa que triomfi l’extrema dreta? La socialdemocràcia ha de fer autocrítica?

— Vam tenir quatre o cinc dècades en les quals el poder de l’estat nació es va anar traslladant cap als fluxos de capital. Els capitalistes ens deien que si els gravàvem amb impostos es traslladarien a altres països. Això els va donar més poder. El que hauríem d'haver fet abans és intentar contrarestar-ho tant a escala europea com a escala mundial. Ara mateix hi ha un debat a les Nacions Unides per cooperar perquè les persones més riques també paguin impostos, no només els treballadors. Tenim governs socialdemòcrates a Europa que mostren un resultat molt bo en economia, en creació de llocs de treball, seguretat social, etc.

Però avui dia a Europa hi ha molts problemes d’habitatge, d’increments de preus i de sous baixos, també en estats governats per la socialdemocràcia, com per exemple Espanya.

— Tenim Pedro Sánchez i altres primers ministres a Europa, però en vull més perquè som nosaltres els que podem gestionar l’habitatge. Quan jo era primer ministre de Suècia, en un govern socialdemòcrata, ens vam assegurar d’invertir en habitatge. Vam construir molts pisos perquè la gent jove pogués accedir-hi. Quan van guanyar els conservadors, ho van deixar córrer. Nosaltres fem servir les eines perquè la societat millori i ells diuen que cadascú ho pot gestionar individualment. Aquesta és la solució dels conservadors i de l’extrema dreta. No és una solució per a la gent.

I per què creu, doncs, que l’extrema dreta sueca podria tenir força per entrar amb els conservadors en el pròxim govern?

— Hi ha gent preocupada per això. Ells representen el populisme de les solucions fàcils. Plantegen que si marxen els immigrants tot serà perfecte. Aquesta no és la solució. És cert que necessitem una regulació de la immigració i no podem rebre'n més dels que podem integrar. Però ells no tenen la solució. Ells rebaixen impostos als més rics mentre nosaltres volem que els més rics paguin més. Ells fan més feble l’estat del benestar.

Per a què serveixen cimeres com aquesta?

— Per reunir gent amb idees afins. Gent a qui li importa la democràcia, el dret internacional, el clima... Reunir-se, observar, assistir a debats. Això et fa més valent, crec. I inspira. Així doncs, la nostra tasca ara és assegurar-nos que això no sigui només un esdeveniment d'aquí i d'ara. És un moviment que continuarà per mostrar a la gent que hi ha un camí diferent de l'autoritarisme.

Vostè va mantenir un cordó sanitari a l’extrema dreta a Suècia, però ha acabat creixent. Funcionen els cordons sanitaris?

— S’han de defensar coses com la igualtat de tots els éssers humans. I si tens un partit que no hi creu, és un partit racista. El partit Demòcrates de Suècia és un partit racista. Van créixer amb neonazis. Aquest és el rerefons. Així que, per a mi, és obvi que amb aquest tipus de partit no pots cooperar. Però, d'altra banda, si ara tenen el 20% dels vots vol dir que l’altre 80% no ho és. Així que sempre pots trobar maneres d'avançar. I l'única cosa trista ara és que els conservadors, els liberals i els democratacristians que tenien exactament la mateixa posició que nosaltres, van passar a negociar-hi només perquè els hi donaven el poder. I crec que és trist.

La resposta pot ser una gran coalició entre la socialdemocràcia i els conservadors, sense l’extrema dreta?

— No, no. Almenys a Suècia. A les eleccions, la gent vota per partits. I, després de les eleccions, és quan pot seure a negociar. Això és el que vam fer nosaltres el 2018. Va ser molt difícil, però vam seure i vam arribar a un acord amb dos partits liberals i el partit verd. No pots prometre-ho tot abans de les eleccions, perquè seria faltar el respecte als teus votants. A Suècia ara la discussió és més aviat sobre el joc electoral, sobre qui comparteix equip amb qui. I això fa que s’oblidin de discutir del sistema de salut, de l’educació i de l’habitatge.

Creu que Pedro Sánchez està sol en la seva oposició frontal a Donald Trump?

— No, i crec que ell és el més honest, perquè tothom ha de veure que el bombardeig a l’Iran va en contra del dret internacional. I crec que la seva posició també és bona pel que fa al finançament de la defensa. Diu que no ha de ser un percentatge exacte [l’OTAN reclama el 3,5% del PIB i Trump el 5%], sinó incrementar la capacitat de defensa. I tinc exactament la mateixa posició. Pots destinar molts diners a la defensa sense que siguin tan efectius. Pedro Sánchez és honest, obert, i hauríem d'estar molt contents de tenir un líder així.