José María Mollinedo: "Hem advertit de comportaments anòmals de Montoro des del 2013"

BarcelonaL'esclat del cas Montoro ha posat en el punt de mira el PP i Hisenda. El secretari general del sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha, José María Mollinedo, atén l'ARA per abordar la qüestió.

Com podien passar les irregularitats del cas Montoro? Fins i tot alguns alts càrrecs de l'Agència Tributària imputats ara han estat destituïts.

— Han estat destituïts alguns que ocupaven càrrecs rellevants, però resulta cridaner perquè habitualment quan hi ha un canvi governamental les persones que ocupen càrrecs de confiança són substituïdes, però aquí n'hi ha que s’havien quedat. Com Rogelio Menéndez [fins ara director econòmic financer de Loteries]. Contràriament al que seria probable, va continuar en un lloc rellevant [a l'Agència Tributària] amb l’actual govern.

Com és que la mà dreta de Montoro va seguir amb l'executiu de Sánchez?

— Resulta sorprenent que hagi passat. Sabent la persona que és i tenint en compte que Rogelio Menéndez és germà de Santiago Menéndez, que era el director de l’Agència Tributària d’aquella època. No entenem que algú hagi pogut estar en un lloc de confiança tan rellevant com aquest amb aquestes relacions. Però no ens sorprèn del tot algunes de les revelacions que s’estan coneixent [del sumari]. Des del 2013 que advertim de comportaments anòmals de Cristóbal Montoro, com ara quan feia gala de tenir coneixement de les interioritats fiscals d’algunes persones que qüestionaven les seves decisions.

Ja tenien sospites?

— Per enriquir-se amb ingressos indeguts, no. En la investigació judicial encara no s’ha verificat, tot i que hi ha informacions inquietants sobre pagaments a societats en què podria tenir un interès o ser-ne accionista. Però era clar l'ús polític: vèiem un ús indegut d’informació sobre persones que el criticaven. Montoro va criticar que hi hagués formacions com Esquerra Unida a Madrid que tenien problemes fiscals, també va fer el mateix amb Pedro Saura, portaveu socialista a la comissió d'Hisenda, o amb PRISA o la COPE, i periodistes. L’ús polític es va notar més quan va filtrar informació dels adversaris de la seva formació.

Com Esperanza Aguirre?

— Sí, filtrant les informacions de les declaracions de la renda per desacreditar-la. També en el cas d’Aznar o quan va dir per la televisió que hi hauria inspecció a Juan Carlos Monedero (Podem). Tenia una informació que mai hauria d’haver tingut perquè ningú que treballi fora de l’Agència Tributària pot conèixer dades fiscals. Fins i tot els funcionaris que hi treballem no la podem conèixer de cap persona que no estigui inclosa en el pla de comprovació de cadascú.

I com va poder obtenir aquestes dades? Quins controls hi ha per evitar-ho?

— Els controls són molt potents. Hi ha un protocol de seguretat dels funcionaris de l’Agència Tributària i hem de donar compte de tots els accessos que fem. Periòdicament, ens fan una revisió sobre expedients que es verifica que no estan vinculats al pla de comprovació, i has de justificar-ne l'origen. En els accessos apareix la informació amb l’hora i la clau de qui ho mira. En el cas de Montoro ens imaginem que qui va accedir a la informació no era funcionari, sinó algun càrrec de confiança. Possiblement, es va fer a través de persones del gabinet de Santiago Menéndez, de la direcció de l’Agència Tributària, i es va remetre al seu germà, Rogelio Menéndez, un dels membres del gabinet del ministre. Un delicte de revelació de secrets suposa d'un a quatre anys de presó. I de tres a cinc per a funcionaris.

Un cas com el de Montoro és habitual?

— No s’havia produït. No dic que no hi hagués secretaris d’estat amb aquesta informació perquè l’època dels dossiers ve de fa temps. No només des de la primera etapa socialista de Felipe González, sinó amb posterioritat. Però s’ha tingut sotto voce. La novetat amb Montoro és que ho ha fet públic i ha fet gala de tenir aquest coneixement.

S’hauria pogut evitar amb la llei d’alertadors, aprovada fa dos anys?

— Ho dubto perquè l’ús polític era públic i ho deia des de la tribuna d’oradors del Congrés. Potser si es produís i algú del gabinet volgués denunciar l'accés i transmissió d’informació indeguda o algú d’Equipo Económico o del ministeri que digués que s’estan fent mesures fiscals a mida dels contribuents que les reclamen.

Més enllà del cas Montoro, hi ha un afer fiscal sobre la taula: el finançament singular de Catalunya. És factible?

— La ministra d’Hisenda ha dit que el sistema de finançament de Catalunya arribarà a totes les comunitats. Es diu singularitat al que abans es deia especificitats. Els canvis s’han resolt amb nous criteris que fan que noves comunitats escalin en la distribució, però totes guanyen perquè el pastís és més gran. Va lent perquè el procés legislatiu no és senzill. Ara, l'acord de dilluns de la setmana passada constata que les 832 persones de plantilla de l'ATC són insuficients per gestionar l’IRPF. Això no es pot resoldre amb oferta d’ocupació sostinguda i pot trigar molts anys. Caldria augmentar la plantilla en més de cinc mil persones i un sistema informàtic potent.

És factible l’ordinalitat?

— Veiem que és viable. És el punt més crític de risc de constitucionalitat, però no la danyaria. Beneficiaria Madrid, després les Illes Balears i Catalunya. Ara bé, l'acord actual és molt menys ambiciós que el del 2024 [pacte d'investidura ERC-PSC].