El nou horitzó d’ERC: tornar al consens del dret a decidir per poder fer la República

Els republicans reconeixen que amb el 50% de la ciutadania no n’hi ha prou per afrontar "l'embat"

L’executiva d’ERC es va reunir abans del consell nacional per avalar un acord que no tothom veia clar, malgrat que tampoc hi veien alternativa / PERE VIRGILI

La Farga de l'Hospitalet de Llobregat tornarà a ser, cinc anys després, l'àgora on els quadres d'ERC fixaran l'horitzó cap on vol caminar el partit els pròxims anys. L'objectiu, la independència, no ha variat des d'aleshores, però sí la manera d'arribar-hi. En la conferència nacional del 2013, el referèndum, les eleccions plebiscitàries i la declaració d'independència eren els tres eixos sobre els quals pivotava el full de ruta republicà. El context és ara completament diferent. "No hem fet el cim, som novament al camp base, però hi tornarem amb força i energia renovades", explica el document de la ponència política al qual ha tingut accés l'ARA. Esquerra reconeix que amb el suport del 50% de la ciutadania no n'hi ha prou per arribar a la República Catalana i aposta per tornar al consens del dret a decidir. Sumar més força per estar preparats per al proper "embat" amb l'Estat.

"La realitat és que avui dia l'independentisme no és prou poderós, encara, per convertir Catalunya en una República independent", destaquen, i apunten que cal "recuperar les complicitats amb aquells sectors polítics i socials que, favorables al dret a decidir, s’han situat al marge de l’estratègia de les forces partidàries a la República Catalana". Ampliar la base sense un full de ruta concret i acotat en el temps, que asseguren que no ha ajudat els últims anys. "Preferim parlar de brúixola que no pas de full de ruta", comenta una font de l'executiva del partit.

Aquest dijous el partit ha començat a enviar la ponència política a la militància, que tindrà temps fins al 13 de juny per fer-hi esmenes. La conferència nacional es farà, si no hi ha eleccions, el 30 de juny i l'1 de juliol a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat. Sobre la taula hi haurà, precisament, la voluntat de sumar més gent al projecte republicà. I, per aconseguir-ho, l'àrea metropolitana haurà de ser la principal zona d'influència dels republicans.

La unilateralitat passa a millor vida –l'executiva recalca que sempre s'ha treballat pel diàleg– i es comprometen a buscar aliances a Catalunya, a l'Estat i a Europa per estar més ben preparats per quan arribi el nou "embat" amb l'Estat, la nova finestra d'oportunitat per fer efectiva la República. Per això, pretenen "generar les circumstàncies més favorables per forçar l’estat espanyol a haver d’acceptar una negociació que faci possible l’accés de Catalunya a la plena independència i l’efectiva i pacífica articulació democràtica de la República Catalana".

ERC reclama "realisme" i se l'aplica quan defineix l'octubre de l'any passat: "És perfectament constatable que el resultat final de l’octubre català, des de la políticament exitosa celebració del referèndum fins a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i la convocatòria, a la seva empara, de les eleccions del 21-D, no s’ha traduït en el naixement de la República Catalana". "No podem caure en l’error de mirar de reproduir mecànicament el full de ruta anterior sense tenir en compte les circumstàncies presents i l’actual correlació de forces. És necessari, per contra, bastir una nova estratègia realista, valenta i eficaç que ajudi avançar en el seu conjunt els partidaris de la república", indiquen.

La repressió de l'Estat, amb presos polítics i exiliats, ha generat, però, una oportunitat que els republicans no volen desaprofitar. "El preu que ha pagat l’estat espanyol per aturar l’embranzida del sobiranisme català ha sigut enorme: optant per l’ús de la violència policial, judicial, institucional, mediàtica i també simbòlica en lloc d’haver afavorit les vies de diàleg, s’ha deslegitimat, a ulls d’una àmplia majoria de la ciutadania".

Enfortir el país

I és aquesta ciutadania a la qual Esquerra vol arribar. La tasca del Govern, però també del Parlament i dels ajuntaments, és clau, segons el partit, per impulsar polítiques "republicanes", centrades a garantir la igualtat d'oportunitats. Així, situen la recuperació del Govern com una de les prioritats. Posar punt final a l'aplicació de l'article 155 i revertir el "mal" que ha fet aquests últims sis mesos, així com defensar la "cohesió social" de la fractura que estan convençuts que atia "l'espanyolisme i l'extrema dreta" són qüestions cabdals en la ponència política.

Despullar el règim del 78

"El nostre procés d’autodeterminació ha deixat al descobert la continuïtat de l’esperit franquista en el règim resultant de la Transició". Aquesta és la conclusió a què arriben els republicans després de la repressió iniciada per l'Estat l'octubre passat contra l'independentisme. "En aquesta fase repressiva l'Estat actua com una piconadora", denuncien en el document. Les aliances antirepressives han "d'ampliar les complicitats i espais de diàleg amb sectors de tradició democràtica i catalanista encara que s'oposin a l'estratègia per avançar cap a la República". "Cal portar la denúncia de la repressió a la resta de l’Estat i a Europa", insisteixen.

Però "despullar el règim del 78" no només significa denunciar la repressió. També "desconnectar gradualment l’economia catalana de la seva teranyina". La banca i les elèctriques tradicionals formen part d'aquesta teranyina. "Cal facilitar que cada cop més catalans tinguin els seus estalvis i contractin els seus serveis bàsics amb empreses amb consciència social i que no depenguin dels favors del BOE. I hem d'ajudar el nostre teixit empresarial a internacionalitzar-se i ser menys vulnerable a les amenaces de boicot per motius polítics", afegeixen.

Fortaleses i adversitats

"En menys d'una dècada l'independentisme ha passat d’un suport del 25% de la societat fins a arribar als volts del 50%", destaca ERC en la ponència. És una de les "fortaleses" que els permet ser optimistes. "A més, gaudeix d'un suport clarament majoritari entre les franges joves de la població, cosa que li obre enormes possibilitats de cara al futur; ha aconseguit desfer-se de la imatge de moviment més o menys essencialista, incorporant amb cada cop més força sectors i persones de tota mena d’origen i llengua; i té una presència important en la societat civil i en l’associacionisme, des de sindicats fins a entitats culturals, plataformes cíviques o organitzacions patronals". Esquerra també destaca la "capacitat de mobilització pacífica i massiva" del moviment independentista; la "simpatia i suport" d'acadèmics de primer nivell i també l'impacte que ha tingut arreu del món arran del referèndum de l'1 d'octubre.

Però les adversitats han impedit que la proclamació de la República del passat 27 d'octubre hagi sigut efectiva. "Només la meitat de la societat catalana dona alguna mena de suport a la independència", descriuen en el document. I, entre els suports absents, "és particularment important el d'una part probablement majoritària de la classe treballadora, indispensable en un procés d'alliberament nacional". Els republicans són crítics amb "una part dels mitjans de comunicació presents a Catalunya", als quals acusen de "desinformar i tergiversar" la informació sobre la naturalesa i els objectius de l'independentisme. I l'última gran adversitat que detecten es troba en la manca de suport "dels grans poders econòmics catalans més vinculats al BOE", que veuen com la República representa "una greu amenaça pels seus privilegis".

Compromisos

El document es conclou amb cinc compromisos polítics.

  • Continuar treballant per fer efectiu el reconeixement del dret a l’autodeterminació exercit pel poble de Catalunya amb el referèndum de l’1-O, refermat per les darreres eleccions al Parlament.
  • Exigir l’alliberament dels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats i la finalització de l’estratègia repressiva, institucional, policial i judicial, contra el conjunt de l’ampli moviment favorable a la República Catalana.
  • Defensar, enfortir i modernitzar les institucions.
  • Promoure polítiques que afavoreixin l’articulació, la vertebració i l’autoreconeixement de la societat catalana a partir de la generació d’espais de sobirania des de l’acció ciutadana en els camps més diversos: econòmic, social, cultural educatiu, comunicatiu, esportiu, etc.
  • Impulsar un gran diàleg de país de vocació constituent.
  • Maldar sense treva a Catalunya, sense deixar de banda el marc espanyol i l’escenari europeu, per generar les circumstàncies més favorables per forçar l’estat espanyol a haver d’acceptar una negociació que faci possible l’accés de Catalunya a la plena independència i l’efectiva i pacífica articulació democràtica de la República Catalana.

Entre el 4 i el 13 de juny les assemblees territorials d'Esquerra es reuniran per valorar la proposta de document que fa la direcció. Un document elaborat per una trentena de persones, entre les quals Joan Manuel Tresserras, Montserrat Fornells, Najat Driouech, Marc Sanglas, Alba Vergés, Eduard López, Marta Vilalta i persones de l'àmbit socialista, com Ernest Maragall i Joan Ignasi Elena.

Més continguts de