Política 20/07/2014

Iceta arrenca en sintonia amb el nou PSOE

Confecciona una direcció abocada a les municipals i que acaba deixant fora bona part dels discrepants

Sara González / Laia Vicens
5 min
Iceta arrenca en sintonia amb el nou PSOE

L’hospitalet de LlobregatMiquel Iceta ha tornat a la casella de sortida. En concret, a la del 2010, quan el procés sobiranista encara no s’havia posat en marxa i quan era la reivindicació de l’Estatut la que estava sobre la taula. I ho fa, tal com va avançar l’ARA, amb un equip de fidels per minimitzar els riscos de patir desgast intern. Ahir, en la seva proclamació oficial al congrés extraordinari celebrat a l’Hospitalet de Llobregat, no va parlar d’un concepte, el del dret a decidir, que ell mai hauria introduït en un programa electoral del PSC. En part perquè això implica una desavinença amb el PSOE que ell considera que no es pot permetre si es tracta d’evitar que “Espanya es trenqui”. És per això que va donar el tret de sortida al seu mandat posant l’accent en el rearmament ideològic del socialisme i en la reforma federal de la Constitució, un full de ruta amb què es van comprometre públicament els dos dirigents que ara piloten la nau de Ferraz: el secretari general, Pedro Sánchez, i la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz.

Diàleg, negociació i pacte. Aquesta és la recepta que els socialistes volen que apliquin Artur Mas i Mariano Rajoy a partir de la reunió que mantindran en els pròxims dies. L’objectiu és desactivar el sobiranisme i, a la vegada, propiciar un estat federal que va ser negat amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que Alfredo Pérez Rubalcaba va acabar acceptant com a mal menor davant la insistència de Pere Navarro i que el PP no vol de cap de les maneres.

Evitar el xoc de trens

Sánchez i Díaz van aterrar al congrés del PSC disposats a erigir-se en els garants dels interessos dels socis catalans. “Espanya serà federal”, va prometre el secretari general, que va insistir que s’ha de posar fi a l’època dels “retrets” entre el president espanyol i el català. La líder andalusa, per la seva banda, va fer una crida a frenar “un xoc de trens” que va reconèixer que és més a prop que mai. De fet, l’andalusa va urgir Rajoy a activar ja la reforma constitucional. I és que quan falten quatre mesos per a la consulta del 9-N els posicionaments segueixen enrocats. Des del PSOE no es va mencionar el dret a decidir i des del PSC tampoc. Però inevitablement Iceta havia de fer referència a la consulta “legal i acordada” -que tampoc és avalada pels socialistes espanyols- en què considera que no s’ha de preguntar sobre la independència. Segons ell, tota solució al conflicte territorial, és a dir, la reforma de la Constitució que propugna, ha de passar per les urnes de la mateixa manera que l’Estatut va ser referendat pels catalans. A la vegada, va advertir que no hi haurà consulta si no és acordada amb l’Estat i si no es canvia una pregunta que, insisteix, és un “nyap”.

Tot plegat, una argumentació adreçada a llançar el missatge que la consulta que Mas defensa no es farà i que, per tant, no val la pena que PSC i PSOE discrepin i es desgastin. Com tampoc, segons va advertir, hauria de suposar un problema el reconeixement de Catalunya com a nació, que va emmarcar estrictament en el terreny dels “sentiments”. Justament aquesta acceptació, un pacte fiscal solidari i el blindatge competencial en educació, llengua i cultura són els tres pilars d’aquest federalisme que Iceta ofereix per barrar el pas a l’independentisme. I proposa que tot vagi de bracet d’un gir a l’esquerra perquè el PSC es torni a “posar dret” i sigui vist com un partit “útil” a ulls de la ciutadania.

Tot l’esforç per a les municipals

Aquest és el full de ruta al qual es compromet Iceta amb l’equip de 44 dirigents que ahir va ser avalat pel 86% dels assistents al congrés. Un quadre de comandament dissenyat a mida per a les municipals amb alcaldes de pes i que, més enllà de Núria Parlon com a número dos i d’Àngel Ros com a president, deixa fora, com era previsible, els crítics -a excepció de Daniel Font-, però també els quadres intermedis que van discrepar de la línia fixada per Pere Navarro. L’objectiu, tal com va apuntar aquesta mateixa setmana el primer secretari, era evitar que la direcció fos, de nou, “una olla de grills”. Garantint la pau interna, pretén blindar l’estabilitat en una etapa que ja es preveu prou convulsa en plena efervescència sobiranista i també una claredat en el missatge que creu que serà útil per remuntar electoralment. I és que Miquel Iceta sap que el seu lideratge serà recordat en funció de si aconsegueix o no un punt d’inflexió en un partit que no ha deixat de perdre musculatura en els últims anys.

Així doncs, a més de Ros -amb un paper més honorífic- i Parlon, el nucli dur pivotarà també sobre la secretària d’organització, Assumpta Escarp; l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, com a secretari de coordinació institucional, i Antoni Fogué com a secretari de política municipal. Altres noms que hi tindran molt a dir seran Carles Martí, a anàlisi i formació, Eva Granados, que assumeix ocupació i polítiques socials, i els quatre que exerciran de secretaris generals: Núria Marín, Josep Fèlix Ballesteros, Juli Fernández i Xavier Amor. No deixa de ser significativa també la continuïtat de Josep Maria Sala, que assumeix l’àrea de ciutadania i diversitat.

La decepció dels crítics

Des de la barrera s’ho hauran de mirar dirigents com Rocío Martínez-Sampere i Laia Bonet -rivals de Jaume Collboni a Barcelona-, Alícia Romero, Josep Mayoral i Esperança Esteve i també dirigents que com Francesc Vallès i Àlex Sáez van donar suport a Eduardo Madina per liderar el PSOE. Ahir en ple congrés hi havia qui no amagava la seva decepció amb una executiva “molt menys plural” de la que va confeccionar l’exalcalde de Terrassa. I és que per molt que Iceta digués ahir que al partit “no hi sobra ningú” -una esmena al “sobra gent” que Balmón va entonar fa un any- la composició de la direcció obre més l’escletxa amb els crítics de Moviment Catalunya, que fins i tot donen Ros per desvinculat del seu projecte. “No compartim el que ha fet, i Iceta, que és el rei dels gestos, l’utilitza”, lamenta un dirigent díscol.

El PSC arrenca la transició, doncs, mimat per Ferraz i onejant la bandera d’un federalisme que ha aconseguit inculcar al nou PSOE, però amb el repte de garantir la unitat en un partit on encara hi ha divisió i baixes davant una data que s’acosta.

La promesa d’expulsar “els corruptes”

La proclama a favor de la regeneració democràtica va estar present també al congrés del PSC. “No em tremolarà el pols en fer fora del PSOE qualsevol corrupte”, va sentenciar Pedro Sánchez. Arran del cas dels ERO d’Andalusia, justament, els socialistes tenen alguns imputats. També a Catalunya amb el cas Mercuri. Revisar els aforaments i els “indults” són també assignatures pendents.

stats