Iceta suma Ros per traslladar imatge d’unitat

BarcelonaVa trencar un cop la disciplina de vot per defensar que Catalunya era un subjecte polític, va deixar l’escó perquè es negava a votar en contra de la petició a Madrid del traspàs de la competència per convocar un referèndum, ha estat en la gènesi dels moviments dels crítics, i ara, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha acceptat ser el president del PSC que liderarà Miquel Iceta. El nou primer secretari arrenca amb aquest cop d’efecte la confecció d’una direcció amb la qual pretén exhibir una pluralitat i una unitat que caldrà veure en el congrés de dissabte si és més estètica que realitat. Minimitzar l’escissió del partit és, des del moment en què va decidir fer un pas endavant, un dels eixos d’acció clau d’Iceta.

Abans de l’anunci del fitxatge de Ros, el nou líder del PSC ja havia fixat els paràmetres en què es mourà el seu equip. En declaracions ahir a TV3 va dir que seria “integrador”, però no a qualsevol preu, tenint en compte el precedent de l’executiva de Pere Navarro. “Posar tothom a dins va suposar convertir-la en una olla de grills”, va subratllar. Així doncs, va deixar clar que es pot formar part de l’executiva sempre que es mantingui la lleialtat al projecte col·lectiu. I Iceta sap que si hi ha algun dirigent emmarcat en les tesis dels crítics prou camaleònic per fer de pont amb la direcció del partit és l’alcalde de Lleida. De fet, va ser una de les primeres persones amb qui va parlar quan va decidir fer un pas endavant per presentar-se a les primàries.

“He acceptat el càrrec perquè Iceta garanteix el vot a favor de la llei de consultes, vol resoldre la situació de les dues diputades crítiques i defensa el dret a decidir en un marc legal”, va argumentar Ros a l’ARA, que manté viva la reivindicació que el PSC hauria de tenir grup propi al Congrés. Impulsors del Moviment Catalunya -la marca electoral per a les municipals esperonada per exconsellers com Montserrat Tura, Marina Geli, Antoni Castells i Joaquim Nadal, entre d’altres- van rebre amb sorpresa la notícia. Ros va assistir a la presentació del 4 de juliol i ha simpatitzat amb el teixit socialista que el promou.

Amb tot, fonts del moviment es van afanyar ahir a assegurar que no hi ha “cap pacte” amb Iceta i que mantenen la seva intenció de concórrer a les municipals amb “pactes de no-agressió” amb el PSC on sigui possible però competint a les urnes en poblacions concretes, com ara Girona i Cambrils. Justament això és el que no vol Ros, i menys ara que ha lligat un tàndem amb Iceta per a aquesta transició d’un any i mig. Segons el dirigent lleidetà, Moviment Catalunya “no pot enfrontar-se al PSC”, sinó arribar a acords conjuntament amb altres forces d’esquerres. A més, considera que els vots que rebi han de sumar per al PSC a l’hora de traslladar la representació dels partits a les diputacions. Entén, doncs, que Moviment Catalunya, que ha insistit que no serà una “marca blanca”, ha d’ocupar “el mateix àmbit en la política municipal que va ocupar Ciutadans pel Canvi en l’àmbit nacional”.

O llibertat de vot o trencament

Els díscols del moviment són conscients que Iceta no canviarà el posicionament de fons que ha mantingut el PSC sobre el full de ruta del 9-N malgrat que sí que faci més esforços per explicar de manera propositiva el suport del partit a una consulta “legal i acordada” que, això sí, exclogui preguntar sobre la independència. Per això, asseguren que per a la “reconciliació”, més enllà dels noms de l’executiva, Iceta hauria d’acceptar que al PSC hi ha diversitat d’opinions i que es puguin expressar tenint llibertat de vot al Parlament en les qüestions amb les quals discrepin de la consigna general de la direcció. Justament, però, aquesta és una de les línies vermelles que fixa Iceta: el PSC, diu, no es pot permetre seguir tenint polifonies en la tempesta política que haurà d’afrontar a partir de la tardor.

El nou primer secretari segueix una intensa ronda de contactes per dissenyar l’executiva que ha de presentar dissabte, un trencaclosques difícil del qual depèn el futur immediat del partit. També caldrà una remodelació del grup parlamentari, i Iceta en serà president després d’abandonar el seu lloc a la mesa, una cadira que podrien ocupar Pere Navarro o Celestino Corbacho.