La ideologia rere la catàstrofe de la dana

BarcelonaEl confinament decretat durant la pandèmia per raons sanitàries va crear una enorme escletxa entre l'esquerra i la dreta. En general, per a l'esquerra la restricció de moviments estava justificada perquè es feia en nom d'un bé superior, que era salvar el màxim nombre de vides; per a certa dreta, però, aquella decisió suposava una intromissió inadmissible de l'Estat en la llibertat de l'individu, que en aquells dies passava a viure en una mena dictadura orwelliana. La madrilenya Isabel Díaz Ayuso va abanderar l'oposició institucional al confinament negant-se, per exemple, a tancar els bars i establiments de restauració com feien la resta de presidents autonòmics, entre els quals Núñez Feijóo. Fins al punt que la capital espanyola es va convertir en un pol d'atracció de joves europeus a la recerca de festa i diversió.

Al carrer, però, va ser Vox qui va encapçalar les protestes sota la bandera de la llibertat. L'extrema dreta, que va votar a favor del primer estat d'alarma, se'n va desmarcar aviat i va decidir portar aquella decisió del govern espanyol al TC, llavors amb majoria conservadora. El Constitucional va declarar il·legal el confinament decretat sota l'empara d'un estat d'alarma i va afirmar que per prendre una decisió d'aquest calibre caldria haver aprovat un estat d'excepció, una mesura pensada per a conflictes bèl·lics. Aquella sentència, redactada pel magistrat Pedro González Trevijano, que afirmava que durant la pandèmia "la restricció de drets va ser d'una intensitat altíssima", va marcar profundament els sectors més conservadors, que des de llavors han equiparat confinament amb socialisme/comunisme.  

Aquesta és la ideologia que surava en l'ambient el 29 d'octubre del 2024 entre els dirigents del PP valencià, sobretot l'entorn de Carlos Mazón, més pròxim a Díaz Ayuso que a Feijóo. Fins al punt que ha quedat instaurat entre els conservadors que confinar la població sense un estat d'excepció és il·legal, cosa que és falsa perquè la legislació sobre emergències preveu aquesta mesura quan hi ha perill, per exemple davant d'un núvol tòxic. Per això José Manuel Cuenca, mà dreta de Mazón, considera la paraula confinament com un tabú quan parla amb Pradas. "De confinar res –li insisteix–, lleva-t'ho del cap". La mateixa Salomé Pradas té la sensació que està jugant amb foc i dubta amb el que li demanen els tècnics i demana també un informe jurídic per saber si es pot confinar (fins que li aclareixen que sí que pot). És aquest prejudici ideològic –que no es podia confinar la població–, combinat amb la por a molestar el sector turístic a les portes d'un pont, sumat a la indolència d'un president absent, el còctel terrorífic que va portar la Generalitat a un gestió nefasta de la dana que va provocar 230 morts.