Imputen per primera vegada dos guàrdies civils pel cas Pegasus

BarcelonaUna jutge de Barcelona ha imputat per primera vegada dos exdirectors de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón i María Gámez, per l'espionatge a l'independentisme amb Pegasus, segons informa l'agència Efe. Tot neix arran d'una querella que van presentar cinc dels afectats per aquest espionatge, entre els quals hi ha l'empresari i exsenador de Junts Joan Matamala. El mes de setembre passat la jutgessa va admetre aquesta querella perquè considerava que els fets denunciats podien constituir delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics i accés il·legal a sistemes informàtics.

La jutge també ha citat a declarar com a investigada l'exdirectora del CNI Paz Esteban, a més de directius de l'empresa israeliana NSO, que és la que comercialitza el programari Pegasus, i també, per primer cop a Espanya, directius de Candiru, programari d'espionatge del qual el govern espanyol no ha admès encara l'adquisició i ús fins ara. La querella es va presentar el 30 d'abril de l'any passat contra Azón –que va ser director de l'institut armat entre el 2018 i el 2020– i Gámez –que va dirigir la Guàrdia Civil fins al 2023–, però també contra Esteban, que ja està imputada en quatre causes més relacionades amb aquest cas, i també contra directius de NSO i Candiru.

Fins al moment, NSO i l'estat d'Israel s'han negat sistemàticament a col·laborar amb les diverses investigacions judicials que s'han engegat a l'estat espanyol sobre espoionatge. Aquesta querella és la primera que es presenta també per l'ús del programari espia Candiru. Es tracta d'un programari que els querellants asseguren que va ser utilitzat per la Guàrdia Civil per infectar els seus mòbils, en el marc de la causa oberta en l'Audiència Nacional contra els organitzadors de la plataforma anònima Tsunami Democràtic, que va convocar les protestes contra la sentència del Procés. Els querellants mantenen que aquesta infecció va ser acreditada per anàlisis dutes a terme pel laboratori canadenc Citizen Lab, que va destapar el cas de l'espionatge massiu en l'independentisme.

De fet, els querellants –empresaris i desenvolupadors tecnològics agrupats en l'associació internacional Sentinel Alliance– van presentar inicialment la seva denúncia davant l'Audiència Nacional, que va rebutjar investigar-la per falta de competència, cosa que va motivar que la portessin davant els jutjats de Barcelona.

En un comunicat, Sentinel Alliance sosté que els cinc querellants –Joan Arús, Joan Matamala, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives–, tots empresaris i desenvolupadors de codi obert, van ser espiats per la seva activitat professional. Segons aquest grup, durant dos anys, des del 2019, els seus dispositius van ser atacats amb Pegasus i Candiru –programari espia de grau militar capaç d'extreure xats, correus, contrasenyes, arxius i fotografies, i d'activar remotament el micròfon i la càmera–, i xifra en 78 els atacs contra els querellants i el seu entorn, incloent-hi familiars.